Sopa de Ganso
Per Sergi De Dios

Introducció

Una república anomenada Freedonia pateix una forta crisi i subsisteix gràcies a les donacions d'una vídua rica, la senyora Teasdale. Un dia, quan els membres de la Comissió encarregada per vetllar pel futur de la nació li demanen un altre prèstec, aquesta hi accedeix amb una condició, que Rufus T. Firefly, de qui està bojament enamorada, esdevingui cap del govern de Freedonia. Aquest, en arribar al poder, comença a governar de forma dictatorial. Paral.lelament, Trentino, l'ambaixador de la nació veïna, Sylvania, vol conquerir Freedonia sense anar a la guerra, simplement, seduint la senyora Teasdale, però Firefly s'interposa al seu camí i, finalment, s'origina un conflicte bèlic entre les dues nacions.

Aquesta obra, considerada com la millor pel.lícula dels germans Marx, és una sàtira a les dictadures de l'època que es començaven a consolidar a Europa. Amb l'humor absurd i surrealista que els caracteritza, els tres germans més famosos de Hollywood bombardegen els pilars d'aquesta forma d'entendre el poder.

Sopa de Ganso és, potser, el film que fa recordar els Marx avui en dia. Aborda un tema interessant, la dictadura, i és això el que li ha donat aquest estat d'immutabilitat al llarg del temps. És una obra que no caduca, ja que, mentre existeixin petits dictadors, ja siguin governants o gent més propera a tots nosaltres, encara podrà, una vegada i una altra, criticar aquesta conducta.

És un film molt cuidat, en què tots els seus elements estan a la disposició de l'humor, fet que s'observa amb les poques actuacions musicals (només dues) i amb l'eliminació dels fragments instrumentals protagonitzats per Chico al piano i Harpo a l'arpa als que ens tenien acostumats. És, potser, la pel.lícula en què la crítica que fan aquests actors és més dura, fet que la converteix en una de les millors obres de la dècada dels anys 30 a Hollywood.

La implicació que tenen aquests quatre germans (Groucho, Chico, Harpo i Zeppo), reduits a tres en la majoria de les seves pel.lícules (és Zeppo el germà que desapareix del repartiment d'actors), tant en l'elaboració del guió com en la globalitat de les obres en què participen, fa que es pugui afirmar que els directors de les seves pel.lícules són ells mateixos i que el paper del director és secundari. Tot i això, part de l'èxit d'aquesta pel.lícula se'l pot atribuir al seu director, Leo McCarey , un especialista en comèdies, qui va ajudar als Marx per assolir que tots els elements del film estiguessin a la disposició del seu humor.

Aquest treball és una anàlisi del contingut d'aquest llargmetratge, explorant des de la manera com els Marx presenten a l'espectador la figura del dictador, fins a la pèrdua de la identitat que pateix aquest últim en una de les escenes del film.
Aquest treball és un recorregut per aquesta obra en què tots els elements de la qual estan orientats cap a una mateixa finalitat, fer front als règims dictatorials.

PUJAR