Els inicis
La consolidació.
Els millors anys i les hores baixes
Els darrers anys
L'Escola de Bàsquet:
els inicis d'una il.lusió
Estadístiques
Els inicis
La consolidació.
Els millors anys i les hores baixes
Els darrers anys
L'Escola de Bàsquet:
els inicis d'una il.lusió
Estadístiques
Amb
la vinguda del pare Eusebi Millán al col.legi dels Escolapis d'aquesta
ciutat, al cap de tres anys d'haver arribat de Cuba, Calella entra de ple
a la història d'aquest nou esport, podent-se enorgullir de figurar
entre les primeres poblacions practicants del bàsquet, encara que,
en un principi, aquesta pràctica queda supeditada als col.legials
de l'època, agrupats més tard en un equip que respon al nom
anglès de New Star, segons idea del pare rector d'aleshores,
i professor d'anglès, mossèn Antoni Camp. És l'any
1928.
L'any següent,
amb la desaparició del New Star, sorgeix un altre equip que
porta per nom Avenç Marià, i que celebra el primer
partit oficial contra l'Iris de Mataró, perdent per 31 a 9. L'eufòria
del moment fa que sorgeixin més equips, integrats la majoria en
alguna societat cultural-recreativa, amb els noms de Intrèpids,
Doble Sis, Joventut, Basket Ball Calella, aquest darrer també
amb participació femenina, i que arriba a comptar amb un centenar
de socis.
Passada la fúria
innovadora del moment, tots aquests equips es dissolen en finalitzar l'any
1930. L'Avenç Marià es converteix en Esportiu Calassanci
i realitza la primera inscripció federativa l'any 1931, prenent
part en el Campionat Regional de Tercera Categoria, on hi militarà
fins l'any 1935, que puja a Segona Categoria. L'equip juga els seus partits
a l'entranyable camp anomenat La Cultural. La Guerra Civil Espanyola
fa que tot s'aturi durant tres anys, fins el 1939.
La
consolidació. Els millors anys i les hores baixes
L'any
1939, una vegada finalitzada la guerra, es reprèn la marxa del club
a la categoria adquirida, amb el nom de La Pau Social. L'any 1941,
l'equip adopta el nom de J.A.C.E. Calella, i comença l'època
més brillant del bàsquet calellenc. L'any 1944, l'equip assoleix
la màxima categoria. L'any 1947, el J.A.C.E. Calella pren
part en el Campionat Nacional de Lliga, juntament amb el Barcelona, Joventut,
Montgat, Real Madrid, Liceo Francés, América i Canarias,
ocupant un molt digne cinquè lloc final.
L'any següent
el J.A.C.E. guanya la "Copa Hernán", davant del FC Barcelona. Aquest
mateix any surt a la palestra un equip femení, acollit a la Secció
Femenina de la F.E.T., que funciona durant dues temporades.
L'any 1951, el J.A.C.E.
es veu obligat a promocionar, en disputa amb el Laietà, al que veç
per 35-28, partit jugat a la plaça de braus Las Arenas. L'any
següent, l'equip ha de tornar a promocionar i, tot i que manté
la categoria, travessa un mal moment.
És en la temporada 1959-60, quan la Federació Espanyola
procedeix a una reestructuració de les divisions i categories, creant-se
una Primera Divisió Regional, formada pels equips més potents
de cadascuna d'elles, que després disputaran l'hegemonia nacional,
mentre els altres, el J.A.C.E. entre ells, entren a formar part d'una competició
anomenada Campionat regional. És el primer any que el club deixa
de formar part del grup dels millors, al que ja no tornarà.
Al final de la temporada
1961-62, el camp de bàsquet on s'ha vingut jugant fins ara, conegut
per La Cultural, deixa de ser el punt de concentració dels
aficionats, veient-se obligat el J.A.C.E. a disputar els partits al pati
del col.legi de les Escoles Pies. Malgrat això, l'equip porta a
cap unes temporades força brillants, proclamant-se campió
del seu grup la temporada 1963-64, passant a disputar la promoció
d'ascens amb el Ripollet, CC L'Hospitalet, Espanyol, Santa Coloma i B.I.M.
L'eufòria d'aquesta
temporada queda estroncada l'any següent, tota vegada que l'equip
queda desmembrat dels seus millors components, que han marxat per fitxar
per altres Clubs. Aquesta situació, junt amb altres aspectes negatius
del moment, provoquen la dissolució del J.A.C.E. Calella.
La
temporada 1965-66 agafa les regnes del bàsquet el malaurat Artur
Colomer, i l'equip es presenta a la competició amb el nom de San
Fernando, sota el patrocini de la O.J.E, disputant els partits a la
pista del local del carrer Església, propietat de la Cooperativa
L'Amistat. El dia 17 de juny de 1968, Calella aconsegueix l'anhelada Pista
Polisportiva Municipal, preludi de l'actual Pavelló Municipal d'Esports.
Aquest mateix any s'aconsegueix l'ascens a la Tercera Divisió.
Amb l'ascens, es crea
una nova entitat esportiva, anomenada Club de Bàsquet Calella,
quedant, per tant, dissolt el San Fernando, És en aquesta temporada
de reingrés a la Tercera Divisió, que el C.B. Calella obté
el títol de campió de Catalunya i posteriorment d'Espanya
de Tercera Divisió, aconseguint l'ascens a la Segona Divisió
Nacional.
A partir d'aquest moment,
el C.B. Calella alterna la seva presència a les categories segona
i tercera, aconseguint la temporada 1978-79 el campionat de segona divisió,
tot i que renuncia a l'ascens a la Primera Divisió "B" per qüestions
econòmiques.
Actualment, l'equip
Sènior Masculí milita al Campionat d'Espanya de 1ª Divisió,
després d'assolir l'ascens a aquesta categoria la temporada 1999-2000.
L'Escola
de Bàsquet: els inicis d'una il.lusió
L'Escola de Bàsquet
del C.B. Calella neix de forma oficial i organitzada la temporada 1985-86,
com a culminació d'un llarg procés experimental per aconseguir
un model estable per a l'estructuració a nivell de club de l'esport
de base, alhora que oferir una alternativa educativa vàlida, a través
del bàsquet, a la nostra ciutat.
Amb això, l'octubre
de 1985 comença a funcionar l'Escola i rep immediatament una més
que positiva acceptació. Aquest primer any s'inscriuen un total
de 132 alumnes, si bé el caràcter gratuït de la iniciativa
fa que aquesta quantitat vagi variant. L'Escola comença amb
3 equips a les competicions comarcals, mentre els alumnes de l'escola de
minibàsquet prenen part en el primer Campionat Local de Mini, competició
de caràcter intern. Es celebren també campionats d'habilitats
i tir que complementen les activitats habituals; el vídeo esdevé
un element fonamental a l'ensenyament i es crea la Biblioteca de l'escola. 
El curs 1986-87 és bàsic per al futur de l'Escola,
doncs és quan es fixen de manera definitiva les directrius generals
de funcionament. Els alumnes són 112 i s'afegeix un equip de minibàsquet
a les competicions federades, fent un total de 4. L'Escola passa a ser
considerada de les millors de Catalunya i assoleix els primers èxits
esportius, classificant dos equips per a les fases dels Campionats de Catalunya.
Les activitats de l'Escola
creixen de forma progressiva i augmenta el nombre de col.laboradors. Aquest
Curs es celebra el II Campionat Local de Mini, mentre segueixen agafant
popularitat els concursos de tir i habilitats. Es convoca el I Concurs
de Dibuix i Redacció, s'organitza un viatge per veure els Globetrotters,
a Barcelona, i es celebra per primera vegada la Festa de Fi de Curs, on
es lliuren diplomes a tots els alumnes. L'Escola és escollida
com la millor entitat esportiva de Calella.
El curs 1986-87 es
clou amb un èxit més, la celebració del I Campus de
Bàsquet "El Maresme", a Banyoles, amb una assistència de
67 nens i nenes d'arreu de Catalunya.
El curs 1987-88, l'Escola
compta amb 144 alumnes, amb un total de 7 equips en competició.
Es celebra el "Bàsquet a 650 rpm", es juguen torneigs a França
i s'edita "El Llobató", butlletí informatiu de l'Escola.
Dos equips arriben a la fase final prèvia als Campionats de Catalunya,
es celebra el III Campionat Local de Mini i el II Campus de Bàsquet
"El Maresme", a Canillo (Andorra), amb l'assistència de 93 participants.
Els anys van passant
i l'Escola de Bàsquet del C.B. Calella assoleix sobradament
la seva majoria d'edat. Moltes activitats i projectes realitzats resten
al calaix, doncs són tantes i tan variades que esdevé difícil
fer-ne una relació exhaustiva sense caure en el sempre involuntari
oblit. Avui, l'Escola ocupa un lloc preferent al context de l'esport de
base a la comarca i gaudeix d'un important patrimoni.
La temporada 1999-2000, l'Escola de Bàsquet
del CB Calella celebra el 15è. aniversari de la seva creació.
Creiem sincerament
que és important mantenir aquestes directrius i seguir pujant esglaons
en el llarg camí de l'educació mitjançant l'esport.
Cal fer-ho perquè ens il.lusiona a tots els qui som a l'Escola
de Bàsquet. No ens mou cap altre interès que no sigui
cercar el millor per a tots aquests nens i nenes, estimant-los a l'entorn
d'aquest meravellós mitjà: el bàsquet.
Estadístiques
de l'Escola de Bàsquet:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Get your own Free Homepage