El Pla de Treball
Continguts del Pla de Treball
Activitats especials
Distreure el personal
Idees
Exercicis
El
Pla de Treball
L'Escola de Bàsquet del C.B. Calella disposa d'un complet Pla
de Treball, que inclou tota la informació necessària per
poder programar els entrenaments de tot el curs.
Aquest Pla de Treball està dividit en 5 etapes:
1. Pre-Temporada. Des de l'1 de setembre fins
el 15 d'octubre.
2. Etapa 1. Des del 15 d'octubre fins Nadal.
3. Etapa 2. Des de Nadal fins Setmana Santa.
4. Etapa 3. Des de Setmana Santa fins el
31 de maig.
5. Post-Temporada. Mes de juny.
El Pla de Treball inclou tres mòduls diferenciats, amb esquemes de treball adaptats. Malgrat tot, alguns d'aquests mòduls poden dividir-se en més apartats, segons el curs, per facilitar el treball de determinats grups d'alumnes.
A. Cadet, Infantil i Pre-Infantil.
B. Mini i Pre-Mini.
C. Escola d'Iniciació.
Els entrenadors i monitors de l'escola de Bàsquet utilitzen el
Pla de Treball com un guió per confeccionar els entrenaments, amb
el precís marge de maniobra que els permet en cada situació
concreta, afegir, treure o modificar el que correspongui.
Aquest Pla de Treball és confeccionat pel Comitè Tècnic,
etapa per etapa, per tal de poder ajustar-lo al màxim a les necessitats
puntuals de cada grup de treball.
Continguts
del Pla de Treball
El Pla de Treball conté un determinat nombre de símbols,
que equivalen als seus continguts, amb expressió del temps d'aplicació
de cadascun d'ells. Aquests continguts són els següents:
· CC. Treball a realitzar en l'escalfament a la pista.
Carrera contínua a ritme baix i mig. Concentració.
· VAR. Treball a realitzar en l'escalfament a la pista.
Variacions en la carrera contínua:
- Córrer enrera, de costat, aixecar genolls, talons, de
costat creuant cames, girs, salts,...
· SC. Treball a realitzar en l'escalfament a la pista.
Saltar a corda un nombre determinat de repeticions, variant el tipus de
salt:
- Normal, alternant peus (100 a 200), peus junts (50 a 100),
peu coix (25 a 50).
- Afegir-hi salts de màxima elevació i salts especials.
· SLT. Treball a realitzar en l'escalfament a la pista.
Fer sèries de salts sobre el terreny, amb una línia de referència,
un nombre determinat de repeticions (15 a 25), variant el tipus de salt:
- Peus junts de costat, peus junts endavant i enrera, creuant
peus, peu coix, girs, zig-zag,...
· TEC. Treball tècnic a realitzar en l'escalfament
a la pista. Fixació de determinats aspectes elementals de tècnica
individual, per parelles. Ritme i perfecció en l'execució.
Passada, tir, fintes, posició bàsica, defensa, joc de peus,
domini de la pilota, rebot,... No ha d'esdevenir una rutina.
· EST. Treball tècnic a realitzar en l'escalfament
a la pista. Estiraments. Concretar uns exercicis determinats (6 a 10),
que han de fer-se bé, forçant el gest, un temps determinat
(10" a 15").
· TI. Tècnica individual. Exercicis de fonaments
de tècnica individual. Sempre que es pugui, aplicar-ho amb ritmes
reals i amb oposició (per parelles o grups de 3). Cal parlar molt,
corregint sense aturar el treball i donant la màxima informació
possible. Si convé, s'ha de personalitzar en els encerts i les errades.
No fer les coses per hàbit.
· TCI. Tàctica individual. Exercicis d'aplicació
dels fonaments de tècnica individual, en situacions de joc 1x1,
2x2 i 3x3.
· REP. Treball de repeticions. Realització de
sèries d'un moviment tècnic, simple o complex, amb l'objectiu
bàsic de perfeccionar-lo. S'han d'evitar els hàbits que portin
el jugador a un treball avorrit i rutinari.
· RIT. Treball de ritme. Realització d'exercicis
de curta durada, de ritme elevat. Millora de la velocitat de reacció
i agilitat.
· FIS. Treball físic. Exercicis de condició
física, amb o sense pilota, on es treballarà la flexibilitat,
la coordinació, l'equilibri, la força i la potència.
· PT. Programa de tir. Sèries de tir, amb objectius,
per millorar la qualitat i eficàcia del llançament.
· TE. Treball específic, per posicions de joc.
Exercicis de tècnica i tàctica individual, en forma de sèries,
per posicions de joc, amb treballs específics per aquestes posicions.
· REB. Treball especial de rebot. Millora de la necessitat
d'agafar el rebot. Treball exhaustiu en aquest aspecte. Bloqueig, mecànica
i accions posteriors en el rebot defensiu. El rebot d'atac.
· DEF. Treball especial de defensa. Millora de la necessitat
de defensar, amb tècnica, agressivitat i actitud general. Ha de
ser un treball molt exigent i molt dur.
· CNT. Treball específic de contraatac. Millora
de la capacitat de córrer el contraatac, amb el "timing" adequat
i fent les coses adequades en els moments oportuns. Treball de 2x0, 3x0,
2x1 i 3x2.
· NSG. Treball especial de transicions en continuïtat,
defensa-atac (Non Stop Game). Es tracta d'un esquema de joc complet,
des del rebot defensiu fins la solució final, que ha de donar fluidesa
i ritme a les transicions defensa-atac. El seu objectiu és alliberar
el jugador de la "disciplina" dels sistemes pre-establerts, fent-lo jugar
un bàsquet alegre i creatiu. Aquest treball exigeix l'establiment
de trobades de monitors i entrenadors per fixar esquemes i estudiar opcions
que es presenten.
· JC. Joc continu. Treball de joc real 3x3 o 4x4 en continuïtat,
molt útil per aplicar esquemes treballats. Ha de ser la base on
es fonamenti el veritable joc col.lectiu en situacions reals de joc.
· TCE. Tàctica d'equip. Bàsicament joc
5x5, on són d'aplicació els continguts del programa de Tàctica
Individual, referits al joc 5x5, en defensa i atac. Cada equip o grup de
treball ha de combinar-ho segons les seves peculiars necessitats. Malgrat
tot, i durant algunes etapes, alguns temes tàctics d'atac, especialment
pel que fa referència als moviments contra defenses organitzades,
queden relegats a un segon terme, i es dóna més protagonisme
al joc en continuïtat (NSG).
· PSF. Treball de psicomotricitat sense pilota (físic).
Exercicis de caràcter individual o per parelles, a mans lliures,
que equivalen a la preparació física de base d'algunes etapes
(CF).
· PST. Treball de psicomotricitat amb pilota (tècnic).
Exercicis de caràcter individual o per parelles, amb pilota, que
equivalen a la psicomotricitat d'algunes etapes (PS).
· JOC. Es planteja la realització d'un joc, o
de varis jocs (JOCS), d'iniciació esportiva o no, però sempre
amb un determinat contingut d'exigències de caràcter físic
o tècnic. No s'han de repetir els jocs en excés, ni aplicar-los
com si es tractés d'una rutina.
· CNC. Concursos. Exercicis de caràcter competitiu,
de caràcter individual, per parelles o per equips, on l'objectiu
és "guanyar". Poden ser de tir, passada, circuits de bot, relleus
per equips,... És molt important que els monitors s'involucrin en
el concurs de la forma més activa possible.
· PARTIT. Per als grups d'iniciació, es refereix
a la realització de partits "útils", on s'ensenyi als alumnes
com funciona el bàsquet en situacions reals de joc. Com s'han de
moure, quines posicions han d'ocupar, què vol dir atac i defensa,
quina és l'actitud del jugador a la pista, normes de conducta, reglament,
passar la pilota, moure's per rebre, el tir i l'entrada,...
· TREBALL LLIURE. Treball de caràcter lliure,
on l'entrenador decideix el treball que es realitzarà. Cal controlar
que aquest treball no insisteixi en aspectes ja programats a la resta del
pla d'aquell dia.
Activitats
especials
En els continguts del Pla de Treball s'hi inclouen també determinades
activitats "especials", que són les següents:
· TREBALL PER ESTACIONS. Durant un temps determinat, els
alumnes, dividits en grups de 4 a 6, realitzen un recorregut per diferents
exercicis o proves (estacions), al ritme de la música. Normalment,
es fa un treball de 10 o 12 estacions, de 3 minuts de durada, amb un descans
d'un minut entre estacions, per fer el pas d'una a la següent. Aquest
treball es fa de forma organitzada, amb un monitor a cada estació,
qui és l'encarregat de fer realitzar el treball o l'exercici programats
al grup d'alumnes. L'estació del minitramp acostuma a ser
la prova "estrella".
· BÀSQUET-AVENTURA. Durant un temps determinat,
els alumnes, dividits en grups de 4 a 6, realitzen un recorregut de caràcter
lliure per diferents exercicis o proves, al ritme de la música.
Aquest treball, en forma d'aventura, permet als alumnes escollir d'entre
un munt de possibilitats, jugant i fent bàsquet. Acostuma a tenir
una durada de 45 minuts. Els monitors, en aquest cas, s'involucren de ple
en el joc i juguen amb els alumnes, tot i orientant-los en cadascuna de
les proves. Totes les proves estan relacionades amb el bàsquet.
· LA GRAN FIRA DEL BÀSQUET. Durant un temps determinat,
els alumnes, de forma individual i lliurement, participen de les "atraccions"
de la "Fira". Aquestes "atraccions" són jocs similars als que es
poden trobar en una fira, o en un parc d'atraccions, salvant les distàncies,
relacionats o no amb el bàsquet. Aquesta activitat té un
previ on els alumnes han de guanyar uns "diners" simbòlics, fent
unes proves de "dir", "fer" i "representar", que els permetran "pagar"
l'accés a cada "atracció". Sembla complicat, però
no ho és gens, alhora que és molt divertit. També
s'utilitza la música i la durada de l'activitat és de 45
minuts.
Aquestes activitats ocupen la totalitat de la sessió d'entrenament,
i s'apliquen de forma esporàdica, durant tot el curs. També
són perfectament aplicables en les festes de Nadal i Fi de Curs.
El Treball per Estacions es programa per a totes les categories, mentre
el Bàsquet-Aventura i La Gran Fira del Bàsquet es programen
només per als alumnes d'Iniciació, Pre-Mini i Mini.
Polsa
aquí per més informació relativa a les ACTIVITATS
ESPECIALS.
Distreure
el personal
Fa alguns anys, un gran entrenador, malauradament ja desaparegut, va
publicar una sèrie d'articles a les revistes especialitzades de
bàsquet, on donava una peculiar visió del món dels
entrenaments i dels partits. Aquest entrenador fou un innovador, amb unes
fantàstiques teories de l'entrenament, que ell convertia en pràctiques
habituals. Era un geni i, com tots els genis, fou despreciat per molts.
Nosaltres volem retre homenatge a la seva memòria, a la memòria
de José Antonio Gasca, entrenador de l'Askatuak.
El seu gran objectiu era "entretener al personal". Nosaltres
estem completament d'acord amb ell. Creiem fonamental distreure el personal,
que els alumnes s'ho passin bé, que desitgin que arribi l'hora de
l'entrenament. Per això, programem exercicis amb "detalls distrets",
exercicis on l'objectiu segueix essent el que correspongui, físic,
tècnic, tàctic,..., però on hi ha un o més
detalls que el fan més agradable, si cap, de treballar.
A continuació, relacionem alguns d'aquests "detalls distrets",
o no tant, però que serveixen a la finalitat proposada. Més
endavant, anirem ampliant aquesta relació:
1. Fer córrer descalços els jugadors, després
de l'entrenament, unes poques voltes per relaxar.
2. Fer botar la pilota amb el revés de la mà,
amb un dit, amb el colze, amb el puny.
3. Fer exercicis de tir per parelles, amb "petits treballs"
afegits:
- Tir, rebot, passada i
tocar la línia de banda.
- Tir, rebot i passada d'esquenes.
- Tir, rebot, passada, saltar
"a cavall" i seguir.
4. Fer partits de 5 contra 5, a 7 punts. L'equip perdedor fa
un esprint fins la línia de fons contrària.
5. Intercalar exercicis "flash" de curta durada, en algunes
fases de l'entrenament, en forma de jocs amb pilota per parelles,
com per exemple picar pilotes, lluites per la possessió, "tocar
i parar", "botar i robar", i molts altres.
Idees
Els entrenadors i monitors de l'Escola de Bàsquet han de ser
creatius, han de tenir idees genials per millorar cada dia el seu
treball. El Comitè Tècnic de l'Escola realitza reunions periòdiques
en aquest sentit. No n'hi ha prou amb entrenar; cal entrenar amb imaginació
i qualitat. Els alumnes no es mereixen cap altre plantejament.
A continuació, relacionem algunes d'aquestes "idees". Més
endavant, anirem ampliant aquesta relació:
1. No fer files d'alumnes en els entrenaments. Sempre màxima
activitat. Sempre que es pugui, una pilota per alumne, i com més
temps millor.
2. Corregir les errades sense aturar l'entrenament.
3. Aplaudir quan es converteix cistella en un exercici de tir.
4. Aplaudir sempre quan es comença l'entrenament, quan s'acaba
i quan ho requereix el moment.
5. Fer exercicis de tir per parelles, amb defensa. El defensor utilitza
una escombra per obligar el tirador a fer tirs amb una accentuada paràbola
de llançament.
Exercicis
En aquest apartat relacionarem exercicis que utilitzem habitualment
a l'Escola de Bàsquet, i que considerem d'interès per a tots
vosaltres. Obviarem els exercicis "clàssics" i molt coneguts, així
com aquells massa especialitzats. L'objectiu fonamental és "aportar
coses noves", en la mesura que això sigui possible. Potser hi ha
algun detall que us interessa, que no coneixeu, o algun petit matís
que complementa algun aspecte del vostre treball habitual. Sigui com sigui,
són exercicis que sempre ens han anat molt bé. Només
cal, en tot cas, que tothom ho adapti al nivell i categoria que corresponguin.
Que us sigui interessant..., i que la sort us acompanyi! (amb
llicència de Mel Brooks. Spaceballs).
A. Exercicis
de bot i passada.
B. Exercicis
de tir.
C. Exercicis
d'atac.
D. Exercicis
de defensa.
E. Altres
exercicis.