Voldràs tornar amb mi

Molt lluny de mi, fa un temps,
vas voler marxar, 
tu ignoraves, perquè volies canviar, 
ja estaves farta de viure sempre aquí, 
però ara enyoro quan estaves amb mi.
Voldràs tornar amb mi, 
veuràs, et faré feliç. 

Voldràs tronar amb mi, 
veuràs, et faré feliç. Molts dies penso en tu i en els vells temps, 
els dies van cremar allò que volies ser, 
només em queda seure sota els cel
i sé que és el mateix, estiguis no amb mi.

Voldràs tornar amb mi, 
veuràs, et faré feliç. 
Voldràs tornar amb mi, 
la lluna cau sobre els estels
veuràs et faré feliç 
I volen peixos de color. 
Voldràs tornar amb mi, la lluna cau sobre els estels (i tard o d'hora) 
veuràs et faré feliç 
Voldràs tornar amb mi

I Encara ens queden moltes coses a dir.

Voldria dir-te tant però en sé tan poc, 
el cas que et miro i estàs amb mi, 
encara no sé com fer-te feliç 
però encara ens queden
moltes coses a dir.

I Encara ens queden moltes coses a dir.

Tota la vida volent anar a Jamaica,
de Calafell no he passat.
I és que de voluntat no me'n falta,
però mai no ho he sabut trobar.

Bevent del teu amor, Ooh.

Jo vaig néixer en un bon dia
en un poble de mar,
i no puc dir perqué plovia,
però sé que vaig marxar.
Tota la vida volent anar a Jamaica,
de Calafell no he passat.
I és que de voluntat no m'hen falta,
però mai no he sabut trobar.

Bevent del teu amor, Ooh.

"Aquí no està,
aquí no està Manolo"

Bebent del teu amor, Ooh. 

Hauràs notat que et segueixo,
ès que sense tu davant meu no se pas on vaig,
t'hauràs fixat que pateixo,
fins hi tot la teva mare m'ha vist rera teu.

Em fas sentir tantes coses,
quan et veig parlar amb algú altre
em poso malalt,
també em tremolen les cames
quan els teus ulls em despullen davant
de tothom.

Si algun dia, algú et parla de mi,
digues que et sona el meu nom,
però que no s'etescapi mai,
que em vas estimar.

Les hores passen tan ràpid,
quan estic amb tu el temps corre i no puc parar,
tu dius que no sóc simpàtic,
quan estic amb tu canvio la personalitat.

Si algun dia algú et parla de mi,
digues que et sona el meu nom,
però que no s'etescapi mai que em vas estimar.

I si un dia em trobo sol, et trucaré,
per sentir la teva veu
i si em veus perdut al carrer, sisplau,
només digue'm adéu.

Cada dia ho veig més clar,
que vull tenir-te al meu costat,
reflexat en un mirall,
t'he començat a imaginar.

Però pel trancurs de la nit
segueix caminant,
pel transcurs de la nit,
seguiex caminant.

Caminant sol pel carrer,
tot moll i sense res a fer,
la gent se'l mira "petaner"
i ell somia el que va ser.

Però pel transcurs de la nit,
segueix caminant
pel transcurs de la nit,
el mirall s'ha trecat.

Quedat al seu costat 
no l'abandonis.
Ell mai no ho faria.

Us donaré la meva sang
perquè ompliu les vostres copes,
un altre cop ficat al bar
aquí les hores queden mortes.
Et convidaré a beure amb mi un licor estrany,
t'emborratxaré, i així,
podras continuar endavant.

I aquella nena vivia tristament enamorada d'ell.

No sé pas si ho resistiré
però així acaben moltes coses.
Ara passejo pel carrer
mentre les cases donen voltes.
Et convidaré a beure amb mi un licor estrany,
t'emborratxaré, per dins,
mentre et vas asserenant.

Almenys fer un brindis per mi.

Si algún dia em torno a emborratxar,
vull que sigui amb la teva sang.

Almenys fer un brindis per mi.

Tot és fosc,
només una espurna,
és la nineta dels teus ulls
va pampallugant.
Avui potser
em diràs adéu,
i una llàgrima,
pels teus ulls caurà.
Vols ser lliure,
vols ser un altre falcó en el cel,
però tot just del niu acabes de marxar.
Pensa en tu
i pensa en el que vols trobar,
pensa en mi
i pensa en el que et puc donar.

Encara no sé, com et diré que t'estimo
i que amb tu vull continuar.
I que les llàgrimes no són de plorar,
sinó és el cor, que no para de sagnar.

Encara no saps,
quin camí has de seguir.
El blanc o el negre,
aquí no hi ha entremig.
I al final, al final segur trobaràs
allò que sempre has desijat
algú que estigui al teu costat.

I encara no sé...

Mai no podré entendre
que és el que em passa pel cap,
sé que si algú ho intenta
tindrà coma a resposta un fracàs.
El temps que he passat sense tu
serà difícil d'esborrar,
cada dia una tempesta,
els llamps cauen al meu cap.

Mai no podré entendre
que és el que passa pel teu cap,
jo només vull el teu cor,
tu només la meva amistat.
El temps que he passat sense tu
ja no el podré recuperar,
cada hora és com un dia
si no estàs al meu costat.

Si algú t'estima potser morirà,
si algú et segueix segur que es perdrà,
si algú t'estima,
segur que morirà.

Ara que només sóc cendra
el meu nom ressona al teu cap,
tu seguiràs plena de vida,
jo ploro perquè no et puc tocar.
El temps que he passat sense tu
serà difícil d'esborrar.
Cada hora és com un dia,
si no estàs al meu costat.

Si algú t'estima potser morirà,
si algú et segueix segur que es perdrà,
si algú t'estima,
segur que morirà.

No tens massa clar dona, d'allà on vens,
tampoc tens més sorpreses, que un duro a l'inrevés.
Cada matí vas al mercat, a comprar el peix, 
i el teu marit a taula, res no t'agraeix.

I és que tu voldries ser, com aquella, "la Isabel"
però no tens un marit "torero", ni un amant al Parlament 
que et faci sortir a la tele, al programa del Puyal, 
als anuncis de rajoles, per guanyar un dineral.

Ser famosa, per tot el món 
sortir a la tele, revistes del cor.

I es que tu voldries ser...

Cada matí sembla una nit,
sento que el temps passa i tu no ets amb mi. 
Cansat de jugar, tot sol amb la mà, 
malgastant vides que tu no voldràs. 
No em vas triar, te'n vas voler anar, 
em vas deixar sol amb la nit al costat 
i ara somicant davant del mirall 
m'has trencat el cor i te'n vas.

Tenies els teus llavis morts, 
i jo no hi podia fer res. 
Qui sap si jo et puc donar sort 
treiem-nos de sobre aquest fred. 
Potser demà, tot camviarà, 
despertaràs del teu somni daurat. 
Potser demà, l'estel fugaç 
et dirà que has de fer amb el passat.

No t'embrutis el vestit de melmelada 
no t'embrutis el vestit, nena embruixada.

Miràvem junts pel finestral
plovia i tot estava moll, 
la pluja ens feia estar aprop, tan aprop... 
Mai hauriem vist aquell final.

Ara la pluja s'ha acabat 
la teva absència em deixa sol, 
segurament el cel no em vol 
la pluja no et farà tornar.

És amor, el que tinc al cor...

El meu cor està plorant, 
t'enyora tant o més que jo 
està ferit malalt d'amor, sí d'amor, 
quan et somia li fas mal.

És amor el quie tinc al cor...

Cel.lulítica, 
Cel.lulítica, 
no perdis el orgull 
em fas anar de cul.