 Mira'm
bé |
|
Avui el dia rera el sol ja s'ha aixecat,
els núvols van de pressa
i la tempesta ja ha passat.
Rera la porta un mirall m'està mirant.
És la dolça rialla que de mi s'està mofant
Ella m'odia el camí serà molt llarg.
Marxo de pressa, no para de cridar.
Mira'm bé, la meva vida no val res.
Mira'm bé.
Va arribar la matinada i altre cop al seu costat,
sense aquella rialla, les ferides fan molt mal.
Ella m'odia el matí se l'endurà.
No vol tornar-hi jo ja sé que és massa tard...
Mira'm bé, la meva vida no val res.
Mira'm bé.
Ara toca creure que podem tirar endavant
però és un joc estúpid que ens està fent mal.
Ja no somnio en un amor que s'ha acabat,
però no sóc res sense tu al meu costat.
Mira'm bé, la meva vida no val res.
Mira'm bé... |
|
| |
|
| Aquest estiu |
|
Treu-te aquesta samarreta o em faràs venir calor
i així estiguis més fresqueta i jo et pugui veure millor.
I és que encara no he deixat de buscar una solució,
el problema s'ha agreujat, sóc calent de professió.
Cada cop estic pitjor i encara no ha arribat l'agost,
tant si fa fred o calor...
Aquest estiu, res més igual que aquest estiu.
El meu nen amb la piloteta ha fet el cistell del milió
i amb el gos, el nen, la tieta, tots cap a Manacor.
Ja veus tu quina il.lusió, ens hem equivocat d'avió
tovallola i flotador.... (welcom to Moscú)
Aquest estiu, res més igual que aquest estiu. |
|
| |
|
| L'Ocell |
|
Avui els ocells no han pogut sortir volant
no tenen res a veure,
ni tan sols des d'allà dalt
el fum, les xemeneies són núvols artificials
però com deia la mare,
potser el sol torna a brillar.
I si aquest sol torna a brillar
Els llops a la muntanya, ja no poden plorar
tenen por i saben que un home els vol disparar.
Potser després de tot per a ells sigui millor,
així no hauran de veure, com els seus fills moren de por
I si aquest el Sol torna a brillar
I si el Sol tornés a brillar
potser tots hi veuríem més enllà,
i si el Sol tornés a brillar
potser tots hi veuríem més enllà... |
|
| |
|
| Pensa en els dies |
|
Pensa en els dies que anaves amb mi
jo deia que no, tu ho vas escollir.
I ara estàs sola,
vas ser tu qui va dir prou,
i ara estàs sola
i no tens ningú.
Recorda les nits que no vàrem dormir
i uns ideals que no vàrem seguir
i ara recordes,
aquelles nits.
Aquelles nits
i no pots dormir.
Cartes obertes a sobre el teu llit
i un paper en blanc que no saps què vol dir,
i ara recordes,
aquelles nits.
Aquelles nits
i no pots dormir.
Somies desperta, mirant al futur
però tot a les fosques, esperant la llum.
Pensa en els dies que anaves amb mi,
jo deia que no, tu ho vas escollir.
I ara estàs sola,
vas ser tu qui va dir prou,
ara estàs sola
i no tens ningú.
Somies desperta, mirant al futur
però tot a les fosques, esperant la llum. |
|
| |
|
| Baby only you |
|
Va arribar d'enlloc, plena de vida i de nous colors
va arribar d'enlloc, en els nostres móns.
Jo estava sol al local
tocant la guitarra
quan va seure al costat.
Em va dir que bé que ho fas
deixa-m'ho tocar.
Jo que sóc una mica tallat
al terra vaig mirar
i mentre m'estirava al sofà
ella em deia tu, només tu.
Sé que era divendres,
sortia del "Rio" perquè estava cansat
quan un cotxe va parar
i ella va baixar.
Acompanya'm a donar el volt
que avui jo em trobo sol,
dins del cotxe vam fer de tot
i ella em deia tu, només tu. |
|
| |
|
| El follet |
|
Els secrets d'una rondalla, estan segurs al seu cap.
Sempre diu que ningú no l'acompanya, però no vol deixar la ciutat
És un follet, no és pas un home.
Com trets d'un conte, el seu somriure i ell
viuen d'esquena al passat.
Ell és com una pàgina enganxada al llibre del temps,
ningú no el recordarà.
És un follet, no és pas un home...
però mai ningú ho sabrà.
Sempre esperes que et vinguin a buscar,
cada cop més enllà.
Els avis l'han vist sempre com és ara,
ell no s'ha fet gran,
només té por del comiat.
Diu que quan més estima, més s'enyora quan li falta
qui per a ell,
no plora.
És un follet, no és pas un home...
Però mai ningú ho sabrà. |
|
| |
|
| El
més enllà |
|
Eres fill d'un mestre quan ens vàrem conèixer,
la teva bona educació et feia anar pel món.
Sobre llibres de paper hi vas conèixer,
noves lleis per a deslligar, la gent sotmesa...
I si arribes a ser més gran -et deien-,
ho podràs aconseguir.
Els anys de pressa van passant
i la il.lusió es va fent més gran.
Vaig voler ser jo el primer,
en provar de marxar.
Els exèrcits desfilant,
uns amunt, altres avall,
jo no hi veia cap color
que fos el millor.
Quan arribis més enllà, voldràs conèixer
i si arribes massa tard, fes-ho tot per...
quan arribis més enllà , podràs conèixer
i si arribes massa tard...
El futur és la foscor
i el teu amic és l'opressor,
digues-li molt clarament,
fins quan... |
|
| |
|
| El
rei |
|
Vaig néixer en un barri de multituds
famílies pobres, però de molt bona sang.
I ara m'adono que m'he fet gran
i aquí no tinc prou aire per a respirar.
Mama me mima, mi papa se va
mama me mima i mi papa se va.
És que la vida, m'ho ha donat tot,
però em cal molt més
per a sentir-me realitzat,
és que les coses, no són com són
i és per això que del meu barri vaig marxar.
Mama me mima, mi papa se va
mama me mima i mi papa se va.
Tu seràs el rei de la comarca
tu seràs i no en tindràs mai prou.
Tu seràs el rei de la comarca
tu seràs i no estaràs mai sol. |
|
| |
|
| Cap
al tard |
|
