Pintor Francès. Fou el líder del fauvisme. Està considerat com una de les grans personalitats de la configuració de l'art del s.XX, un autèntic mestre a l'hora d'expressar sentiments a través de l'ús del color i de la forma.
Matisse va néixer a Le Cateau-Cambrésis, al nord de França. El 1892 abandonà la carrera d'advocat per dedicar-se a la pintura, iniciant-se a la tradició acadèmica i conservadora de l'Escola de Belles Arts, tot i que compaginà amb l'estudi dels seus contemporanis, especialment els impressionistes, iniciant així la seva pròpia experimentació, guanyant-se el títol del rebel de la classe.
L'alliberament dels cànons clàssics, però, es produí sota la influència de Paul Gauguin, Cézanne i Vincent Van Gogh, l'obra dels quals estudià meticulosament des de 1899 i dels que obtingué les futures aportacions en l'ús del color i la configuració de formes i plans espaials. Cap el 1903-1904, Matisse s'encarà amb el puntillisme de Henri Edmond Cross i Paul Signac. Ambdós estaven experimentant amb la juxtaposició de petites pinzellades de pigment pur per crear fortes vibracions visuals de color intens sobre la superfície del quadre. Matisse adoptà la tècnica adaptant-la a pinzellades més grans.
Les natures mortes representaren un paper central en la maduració de Matisse. El seu primer quadre fou una Natura morta entre llibres. El 1902, any de l'execució de Les flors grogues (Madrid, Museu Thyssen-Bornemisza), travessava el què algú ha qualificat com el període fosc, que acabà el 1904, període d'obres de gran energia que explotaria en les pintures fauves de 1905.
Cap el 1905 produí unes imatges l'audàcia cromàtica de les quals trencava amb tot l'anterior. D'aquestes destaca Ratlla verda (Madame Matisse) (1905, Museu d'Art de Copenhaguen), un retrat amb notes expressionistes de la seva dona. El títol deriva de l'àmplia pinzellada verda brillant que defineix el front i el nas de la seva esposa. Fou aquest any, precisament, que arrel de l'exposició amb André Derain i Maurice de Vlamink, se'ls posà el nom de fauves, per l'ús estrident del color, la distorsió de les formes i el seu sentit expressionista en la captació d'emocions.

A mesura que fou considerat com el cap del radicalisme artístic, Matisse es guanyà l'aprovació de la crítica influent i dels col.leccionistes. Les obres responien, en primer lloc, a l'expressivitat de la forma, i tan sols de manera secundària als detalls anatòmics. Aquest principi s'extén a d'altres camps com el de les escultures en bronze, dibuixos i obres en diversos mitjans gràfics.
Matisse, juntament al contigunt intel.lectual, sempre destacà la importància de l'instint i la intuició en la seva producció artística. Afirmava que un artista no té un domini complert sobre formes i colors, sinó que són les pròpies formes, línies i colors els que han de dictar a l'artista sensible la manera en que han de ser combinades. Sovint feia referència al goig que experimentava a l'abandonar-se al joc de forces del color i del disseny, i explicava les formes rítmiques però distorsionades de moltes de les seves figures en termes de la revelació i armonia pictòrica total.
Des de 1920 fins la seva mort, Matisse residí principalment al sud de França, especialment a Niça, pintant escenes de colors fluids i brillants. Durant els últims anys, degut a la dificultat a l'hora de fer servir el pinzell i al seu estat malalt, s'entregà al découpage (tècnica basada en paper gouché i tallat), creant obres de gran color.
A diferència d'altres artistes vanguardistes, Matisse era, en el moment de la seva mort, un artista reconegut per crítics i públic, afavorit pels coleccionistes i les generacions d'art més joves.