A l'hora de dinar, en Ziol estava més eufòric que mai i tot just acabar va sortir volant vers al taller dels terminalistes, deia que tenia unes quantes idees. La Xandra va sortir del menjador amb la Marla.

—Què us ha passat aquest matí? Les dotze i dormint junts i despullats.

—Estic molt contenta —a la Marla li brillaven els ulls— aquest vespre ho hem fet per primer cop.

—Fins avui no…?

—Jo no volia córrer, i ell encara no estava preparat. No m'hagués agradat que la primera vegada no sortís bé.

—Perquè havia de sortir malament?

—Perquè és massa sensible. Les primeres vegades només de veure'm nua quasi hi anava. Bé, sense el quasi.

—Sí, ja recordo què va passar el dia que em vas posar ungüent… no sé que li hagués passat si ahir s'arriba a ficar a l'aigua.

—Vaig haver d'entrenar-lo perquè durés una mica, el llibre que ens van deixar a les habitacions em va donar moltes idees. I a tu com et va? Et vaig veure molt animada ahir al dipòsit Que ja ho has fet?

—No, noia, encara no. M'agrada en Tarm, i a ell li agrado, la Cídia em va dir que em mirava d'una manera… i és veritat, però està massa enfeinat i a més, ell diu que no es vol comprometre. Jo tampoc. A part, molts nois de l'escola se m'han insinuat, molt macos tots. I ahir uns quants se'm van refregar bastant.

—Em sembla que tu no ets prou directa, demana-li una cita obertament, és el que a ell li agradaria, encara que tingui feina.

—Si tu ho dius. Com que sempre està tan ocupat penso que no és el moment.

—Tu prova, que segur que no s'ho prendrà malament.

—I si és un altre noi que se m'insinua?

—Si t'agrada i se t'insinua li dius: quan? I ja veuràs.

—Ho faré, però vull provar en Tarm el primer.

—Espero que et vagi bé, realment és molt maco.

Aquell mateix vespre la Nouma va sortir cap a Xara amb la xeringa metàl·lica preparada, així com un narcòtic per amagar-ne els efectes.

Li va passar les drogues a la Matgà i una estona més tard va veure com entrava a l'altra cambra el superior important, un home de mitjana edat, cepat i amb cara desagradable. Va entendre ràpidament perquè la Matgà havia dit que afortunadament venia poc. Era un sàdic perillós.

El superior va sopar lentament i sense beure res més que aigua, ja li havien dit. En acabar, per entrar en matèria, va manar a les dues noies que es despullessin i va lligar la Matgà als peus del llit. Si no la deslligava no li podria donar la droga. Va treure una mena de corda i va començar a pegar-li. La pobra Matgà xisclava i el superior reia. L'altre noia posava cara de por, i més en va posar quan el superior va dir que allò era per entrar en matèria, que ella seria la que rebria de debò. Quan se'n va cansar, deslligà la Matgà, es va estirar al llit i va demanar a les dues noies que s'hi rebolquessin.

Passada una estona va voler tornar a l'antic joc. Aquesta vegada li va tocar a l'altra. La va lligar al llit bocaterrosa, una mà i un peu a cada pota i va treure un fuet d'aspecte amenaçador. Va començar amb la pobra noia que xisclava i plorava. La Matgà li va demanar que parés, que ja n'hi havia prou, i ell li va dir que si tant li importava que s'estirés damunt d'ella i li aturaria els cops. La Matgà ho va fer una estona fins que no ho va suportar més i es va apartar. El superior reia, estava molt violent i la Matgà va poder aprofitar just en el moment que pegava un cop a l'altra noia per clavar-li la xeringa. El superior se'n va sentir però amb l'excitació no en va fer cas.

La droga va trigar una mica a fer efecte. Afortunadament per a la lligada, el superior aviat va començar a errar els cops i en deu minuts més caminava a quatre grapes per terra de la cambra. Era el moment.

—Us han quedat aïllats mil homes a la selva?

—No.

—Quants?

—Cinc-cents —magnífic, va pensar la Nouma, funciona.

—Podeu obrir camí fins a ells?

—No.

—Teniu algun pla per recuperar la selva?

—No.

—Creieu que estan perduts?

—Sí.

—Qui ha atacat els homes?

—Ningú.

—Qui ha barrat el pas a la selva?

—El destí, ha estat un accident.

—No han estat els enemics?

—No.

—Què hi fan noies al grup de la selva.

—Són per distreure els homes.

D'aquí no el van treure, abandonaven els homes i no tenien plans. De moment. La Nouma ho va comunicar immediatament a en Tarm, a l'altra banda del fil.

En Tarm es va acomiadar després de dir-li a la Nouma que li donessin l'altra droga al superior i que ella tornés.

En Tarm estava bastant satisfet pels resultats de la jornada, l'interrogatori del superior li havia donat una certa tranquil·litat: no volien reconèixer l'existència de l'enemic, s'hauria d'aprofitar. Estava totalment embadalit amb els seus pensaments quan a la porta de l'habitació es va trobar la Xandra.

—Que voldries passar la nit amb mi? —li va clavar directament.

En Tarm va trontollar, va trigar dos segons a reaccionar. L'havia mirat sovint aquella noia, aquells ulls, aquell cos que ja havia vist despullat el dia que la va conèixer. Cap compromís clar, hauria de comprovar que ella ho tenia ben entès.

Li va obrir la porta i ella va passar. Es va adonar que era la primera vegada i esperava que ell prengués la iniciativa, ja havia fet prou ella amb una sola frase. La va portar al mig de l'habitació i la va acariciar. A poc a poc li va començar a treure la roba. Ella, dreta, es deixava fer. L'acaricià una estona més abans de treure's la seva. Amb la mà la va conduir al llit, es van tapar amb el llençol i va apagar el llum.

Va ser lent, molt lent, sense cap moment de passió violenta.

Ella, en despertar-se l'endemà al matí li va dir:

—Hi podem tornar ara?

—No, és massa tard. En un altre moment.

—Aquest vespre?

—Xandra, bonica, has d'entendre que aquí molts tenim diverses amigues i que potser hi ha vespres que volem estar sols. M'agrades molt però fem-ho amb calma. Hi vull tornar, però deixa passar uns dies.

—És que m'ha agradat molt i vull tornar-hi aviat.

—Hi ha molts nois agradables aquí, ho podràs fer sempre que vulguis.

—Sí, però, a tu no t'importa si ho faig amb un altre?

—Vull que ho facis amb altres, no m'agraden les exclusives. No vol dir que no t'estimi, jo sóc així i si em vols ens haurem de compartir.

—Jo també t'estimo —la Xandra es llençà als seus braços i es van petonejar tant que gairebé fan tard a les seves obligacions.

La Xandra i en Tarm van arribar junts al despatx, la Marla ja ho sabia, no era res per avergonyir-se a la República. Els pares de la Xandra havien posat el crit al cel quan es van adonar que la seva filla no dormia a l'habitació, van haver d'intervenir la Mirtela i la Namàlia per calmar-los.

Aquell mateix vespre un petit grup d'exploració havia penetrat pel pas ocult de la coberta 64 a la zona de selva dels sectors 46, 11 i 10. Ni rastre de suprians fins a l'entrada al sector 10, s'hi havien replegat. Tampoc no van veure cap selvàtic.

El vigia del pas de la coberta 70 va veure Gran Ull demanant d'entrar. Volia agrair el menjar i disculpar-se per l'ensurt als republicans. Es va reunir amb la Mirtela i en Tarm. Van acordar que quan un republicà passés a la selva es pintaria dos petits punts vermells al front per evitar ser confós.

D'entrada, Gran Ull els va donar una bona notícia: els suprians no tenien menjar, ja no els quedaven reserves i enviaven homes a la selva a cercar-ne. La seva idea era atacar el grup de guàrdies del pas al sector 10 per poder reunir tot el seu poble en zona segura. En Tarm li va treure del cap tot dient-li que el seu poble ja havia patit massa baixes, que ara amb tots els suprians amoïnats per l'aïllament no els atacarien pas. Més valia que es refugiessin tots a les cobertes altes del sector 45 on podien rebre ajut, menjar i si s'esqueia, un camí de fugida per part dels republicans.

El que sí va demanar en Tarm és que li facilités la comunicació amb algun cap de selvàtics, dels que hi havia per la zona del sector 10, a baix a l'est com deien ells. Gran Ull va dir que enviaria un emissari pel camí que passa per la República.

En tornar al despatx, els col·laboradors li van exposar un pla que havien ideat mentre ell parlava amb Gran Ull.

—Nosaltres tenim paper i impremta i Supra no. Si via l'oposició distribuïm uns papers on s'expliqui que realment els qui van anar a la selva van atacar a una potència estrangera i van perdre, els recordem que hi ha civils que hi van anar a la força i que els Superiors els han abandonats, és possible que es produeixi una reacció en contra del sistema per part de molts dels normals i dels especialistes —exposà la Marla.

—Em sembla bé. Vadís, te'n podries ocupar tu de redactar el full? Quants n'hauríem de fer? —preguntà en Tarm.

—Jo crec que això ens ho poden dir els de l'oposició. Tenim algú al tub de Xara en aquests moments? —demanà la Mirtela.

—Sí, la Namàlia ja hi deu ser. Si vas al comunicador podrà preguntar quants fulls podran distribuir.

—A més s'ha de fer en una lletra que sembli dels terminals, alguna de les que feu servir aquí podem costar de llegir a Supra —digué en Ziol.

—Tens raó, no hi havíem pensat. Tampoc no han de ser gaire grans, que es puguin amagar bé.

—I les noies, d'on han pogut treure cinquanta noies per "distreure" els homes? —preguntà la Marla.

—Ja ho hem preguntat als drogats: no ho saben. Queda l'oficial. Ja ho provarem amb ell més tard.

El vespre, mig adormit, en Ziol sempre tenia moltes idees sobre el problema dels terminals i en aixecar-se les oblidava. Si anava a l'habitació i s'estirava al llit potser en recordaria alguna.

No va haver d'estirar-se per començar a treballar. A la sala dels terminalistes qualsevol cosa el distreia, aquí no. Va ordenar les seves idees.

• Algunes parts de PORNOPORNO no tenien cap utilitat per a l'aplicació.

• PORNOPORNO no accedia directament a les càmeres.

• Les línies on s'activava la càmera eren part del programa anterior que havia servit per fer els enregistraments.

• L'autor, d'alguna manera, tenia un codi que l'autoritzava a fer accions que en condicions normals li haguessin estat impedides.

Va recordar que a Nova hi havia una opció de seguretat. Hi va entrar en la seva còpia, Tenia cinc nivells: Nivell cinc i quatre apareixien "no activats per l'usuari", el nivell tres posava "actiu" i els dos altres posava "no disponibles a Nova"

En uns minuts ja veia con anaven: s'activava un codi i calia entrar-lo per accedir a les aplicacions. Si entrava un codi de nivell quatre activava totes les aplicacions protegides amb codi de nivell cinc. Segur que amb un codi de nivell u podria accedir a qualsevol aplicació.

Ho va veure instantàniament. Com si ho tingués davant dels ulls. Una línia de PORNOPORNO era un recordatori de codis que el seu programador havia escrit allí per trobar-los fàcilment, perquè no els hi descobrissin o per qualsevol altre motiu. La va cercar ràpidament. La línia deia:

*//5:xxx/4:GTLMNP52GJS3GTFD/3:7Y7NY0LO4LDD6ZPK/2:ELRM5PP3C2DK1EX3/1:???//*

Va provar el codi: GTLMNP52GJS3GTFD al nivell quatre de Nova. Obria qualsevol aplicació amb codi de nivell cinc. Va provar 7Y7NY0LO4LDD6ZPK i tots els codis de nivell quatre i cinc van quedar desactivats.

Es va posar a tremolar, va prémer tres vegades la tecla gràfics, a continuació dos cops la de majúscules, la seqüència que penjava el terminal. Va entrar el codi de nivell dos, res. El de nivell tres, res, El de nivell quatre, res. Falsa pista, creia haver estat tan a prop…

Ho va comprendre. Quan penjava el terminal anava directament a l'aplicació CENSOR i no pas a l'opció de seguretat del terminal. Probablement CENSOR impedia accedir a seguretat.

No van passar ni cinc minuts, les estones inspirades s'han d'aprofitar, quan va veure una cosa dins de l'aplicació de comunicacions, la que permetia d'enviar textos a un altre Nova instal·lat a un altre terminal, una opció en la que no havia parat esment. O potser era que s'havia activat en entrar el codi de nivell tres. Res d'estrany, calculaven que a Nova hi havia més de dos milions de funcions diferents disponibles i no era possible provar-ho tot.

S'anomenava "preferències de comunicació". Hi va entrar. Estava activada l'opció de text i desactivades les d'àudio i de vídeo. Va activar àudio. Va enviar un missatge al Nova d'en Tomen, a la sala dels terminalistes. El terminal deia "trucant". En uns segons va sentir la veu d'en Tomen dient:

—Mireu, què m'ha sortit a la pantalla, i quan jo no feia res. He tocat el quadre verd que hi posava "contestar" i ara diu "comunicació àudio activa".

En Ziol ho va veure clar. Sense dir ni una paraula va cancel·lar la comunicació. Va activar l'opció de vídeo i va tornar a demanar el Nova d'en Tomen. Quasi immediatament va aparèixer la cara d'en Tomen dient.

—Què és això? Què hi fa en Ziol, aquí al terminal? —tothom es va posar davant la pantalla mirant en Ziol que va saludar amb la mà i va dir:

—Hola.

La commoció va ser considerable. En qüestió de minuts, gairebé tots els ciutadans de la República se n'havien assabentat. Tot i no haver-hi fins aquell moment un sistema de telefonia, la notícia es va propagar a una velocitat propera a la de la llum. Multitud de persones volien provar la videocomunicació als pocs terminals on en aquells moments es podia fer.

Ràpidament es va veure que per rebre una trucada no calia tenir Nova instal·lat al terminal, rebre trucades semblava una aplicació interna dels propis terminals. Calia el codi del terminal: sector, coberta i habitació, exactament les dades que apareixien al terminal en engegar. Tampoc calia tenir el terminal engegat, en rebre la trucada es posava en funcionament tot sol. Les possibilitats eren immenses. Els riscos desconeguts.

Per trucar sí que calia Nova, el de veritat o el transferit, probablement CENSOR inhibia l'aplicació de trucar dels terminals fixos. En Ziol, de moment no veia com establir una comunicació sense que des de l'altra banda l'activessin. Encara hauria d'estudiar més PORNOPORNO.

Aviat tothom volia col·locar Nova al seu terminal per poder fer trucades. A uns set minuts per instal·lació es trigarien més de deu dies a activar tots els terminals de la República.

La directora va convocar el Consell per a aquella mateixa tarda.

La Mirtela va parlar pel comunicador amb la Matgà, via la Namàlia. La idea de les octavetes li va agradar i va demanar que sortissin signades per l'oposició interna de Supra. Ja es podien imprimir. Aquell mateix vespre provaria de reunir el màxim de representants de l'oposició i els demanaria que aprovessin el pla, però ja amb les octavetes fetes, així guanyarien temps i es podrien fer més càrrec del que serien els papers.

Quan va arribar l'emissari de Gran Ull no va venir pas sol. L'acompanyaven dos homes que duien una noia supriana lligada i emmordassada.

—Regal de Gran Ull.

En Tarm va pensar: poques paraules i bona pronunciació. Va ser l'única frase que va entendre. Va cridar la Mirtela com a intèrpret. Li va dir que demanés als selvàtics que vigilessin l'accés al sector 10 i avisessin la República en cas de moviment dels guàrdies que hi havia. El selvàtic probablement ho va comprendre i va partir ràpidament.

La noia que es deia Rídea estava morta de por. Tenia disset anys. Va explicar que s'havia escapat dels guàrdies i que els selvàtics l'havien capturada. Deia que a Supra li havien parlat d'una feina de colonització de noves cambres agrícoles i que es va trobar a l'altra banda del tub amb cinquanta noies més i amb les condicions canviades. Havien de satisfer els desitjos sexuals dels guàrdies. La majoria s'hi van negar i els guàrdies les van tancar a un passadís fosc. De tant en tant venien i se n'enduien unes quantes. Feia uns dos dies que no els donaven menjar quan li va tocar a ella, però abans que li poguessin fer res, es va escapar corrent cap a la selva on els seus habitants la van capturar.

La Mirtela la va creure però la van mantenir aïllada. La República no podia admetre un nombre massa elevat de refugiats i si s'havia de tornar la noia a Supra més valia que no sabés massa dades del lloc on havia estat. Més tard quan van donar la droga a l'oficial ho va confirmar, les noies havien estat enganyades. S'havia de fer arribar la història d'aquestes noies als suprians, encara eren a temps de posar-ho als fulls.

El Consell d'aquell vespre va ser atípic. Alguns dels seus membres, especialment els més grans i els conservadors no acabaven d'entendre les implicacions de l'afer de les videocomunicacions.

—Mentre la videocomunicació depengui de tenir Nova instal·lat, sols des de la República podrem establir comunicacions —explicava la Mirtela—. La meva opinió és que hem d'emprar les possibilitats que tot això ens dóna per establir comunicacions amb tots els pobles del Món.

—Si ens comuniquem massa amb els exteriors perdrem les essències del nostre poble —cridava en Zanor— crec que s'ha de prohibir absolutament intentar comunicar-se amb qualsevol exterior.

—Reconec que en algun cas pot ser perillós que els exteriors coneguin la nostra República, però si obrem amb prudència no ens exposarem a res —opinà en Tarm.

—I què és prudència? —deia en Boirim, gran amic d'en Zanor— si ho fem servir sabran que nosaltres som superiors i per pura enveja ens atacaran.

—No m'agrada sentir que som superiors, tots els homes som iguals —afirmà la directora Utàlia que malgrat, o gràcies, a la seva edat tenia una visió molt més amplia de la realitat—, si som més rics és perquè els nostres avantpassats s'ho van treballar. El que no podem fer és anar per tot el Món explicant o venent la nostra ciència i tecnologia a persones que la voldrien emprar per a la violència o l'accés al poder. Comunicar-nos amb exteriors no vol dir donar-los la nostra posició ni dir-los que som molt pocs ni exposar-nos a cap perill. Amb unes normes de prudència, la videocomunicació ens pot permetre de fer-nos una idea del Món i de la seva gent. Amb aquestes dades podrem prendre decisions futures.

—Crec que el millor serà elaborar unes regles sobre la política a seguir en els contactes per videocomunicació amb els exteriors. Presentaré una proposta a aquest Consell, ja que per càrrec em pertoca a mi elaborar-la —digué finalment la Mirtela— de moment crec que hem de demanar a tots els ciutadans que no provin d'establir cap comunicació externa des dels terminals que tinguin activats.

A Xara, fins i tot en moments de crisi es mantenia la rutina. Un superior amb dues noies per tota la nit. Era un preu a pagar per sobreviure. Aquell vespre no hi va haver cap problema, el superior va quedar narcotitzat a la segona copa.

Els membres de l'oposició van anar arribant fins un total de deu i van passar a la cambra oculta. La Matgà hi entrà amb els fulls. La Troimà retransmetia des del tub. De fet, es dedicava a fer bromes sobre el superior dormit i la noia nua que hi havia al seu llit. Quan la noia va sentir la broma, la Troimà parlava prou fort, es va dedicar tota l'estona a fer veure que feia coses amb el dormit. I la Troimà ho retransmetia. Finalment els tancats van sortir, la darrera va ser la Matgà que va fer un senyal de victòria. Repartirien els fulls aquell mateix vespre i els set conspiradors que podrien ser més sospitosos tornarien ràpidament a l'amagatall fins que passés la previsible tempesta.

El superior es despertava. Passada un estona la Matgà i la seva companya per una vegada van fer la feina que es suposava que farien. Quan el superior va quedar satisfet, una altra copa i a dormir, que tornaven els de l'oposició. Una operació perfectament cronometrada.

Al matí següent la commoció a Supra va ser considerable, la Guàrdia mai no havia vist un full volant, els superiors van determinar immediatament que era cosa dels exteriors però la gent normal, en els dos sentits de la paraula, va quedar esgarrifada. Molta gent va prendre consciència que l'estaven enganyant i els més mesells estaven desconcertats.

Boca a boca va passar la consigna que els pares de les noies anirien a les 12:30 a la planta 67, a l'escala principal de pujada als apartaments dels superiors, a demanar que passava amb les seves filles.

A l'hora de la concentració hi havia molta més gent que els pares de les noies, l'escala era plena de gom a gom. Hi havia amics dels treballadors que no tornaven i fins i tot dones de guàrdies. Sense avís previ, de les plantes superiors van sortir multitud de guàrdies amb les seves porres, la gent no podia sortir de l'escala i aleshores la Guàrdia va carregar. El resultat: vint-i-nou morts i més de vuitanta ferits.

Els superiors van decretar l'estat d'emergència, ningú no podia sortir als passadissos. Van enviar els guàrdies a detenir els caps de la revolta però els més coneguts dels dissidents no eren a les seves llars.

Les notícies van arribar ràpidament a la República via Xara. La divisió entre els propis superiors també es va palesar des dels tubs de la coberta 68. Era notori que bastants dels superiors no eren partidaris de la repressió generalitzada, sia per por a les conseqüències sia per motius més ideològics.

El fracàs dels intents d'obertura de la sala dels gels, havien deixat en minoria els durs que consideraven prioritària l'expansió territorial. El grup més nombrós era el que considerava essencial preservar la seva autoritat i privilegis pragmàticament, sense necessàriament conservar els mites associats als superiors i al govern.