A la República finalment s'havia restablert el subministrament d'aigua calenta. Una gran partida de canonades de canya importada de Bam ho havia permès. El cabal d'aigua que anava vers el sector glaçat també havia augmentat considerablement i Enginyeria considerava que era impossible que a hores d'ara els suprians aïllats el poguessin tallar o desviar encara que descobrissin les portes falses.

De Xara va arribar un memorial dels opositors de l'amagatall, amb reivindicacions per a una negociació amb els superiors.

El Consell va decidir que era preferible aconseguir la rendició dels aïllats abans de negociar amb els caps rebels. No es refiaven gaire que la caiguda dels superiors acabés pacíficament i van acordar fer una edició de cinc mil exemplars de l'adaptació d'un llibret republicà per a nens on s'explicaven les virtuts de la democràcia i dels mètodes no violents, per poder-los repartir a Supra tan bon punt es restablís la comunicació. Si el procés s'allargava es passarien a Xara des del tub malgrat la dificultat d'haver d'enrotllar cada llibret per passar-lo pel forat.

En Tarm va anar a trobar-se amb Gran Ull amb un grup molt nombrós de voluntaris i voluntàries.

Els selvàtics ja havien fet una quinzena de presoners més, tots treballadors o guàrdies i estaven impacients per acabar ràpidament el problema. Tots els suprians, menys els del pas del sector 10, estaven concentrats a l'entrada del sector 44, a la zona dels túnels, i no s'atrevien a sortir a la selva. En Tarm amb mitja dotzena de persones més, vestides amb un uniforme acabat d'inventar i ben coberts pels selvàtics que van restar al seu darrera, es van avançar.

Els suprians van trigar a donar senyals de vida. Finalment va aparèixer un oficial de la Guàrdia.

—Volem parlar de la vostra situació, sabem que teniu superiors entre vosaltres. Que en surtin dos per negociar.

L'oficial es va retirar i vint minuts més tard van sortir dos superiors amb un nombrós grup d'oficials.

—Esteu aïllats, el vostre poble no us pot ajudar i no teniu menjar. Ja heu perdut molts homes. Us proposem una sortida honorable.

—Parleu —els superiors encara mantenien un to insolent totalment ridícul en les seves circumstàncies.

—Romandreu als corredors de la coberta 55 sense sortir a la selva, fareu venir el destacament del sector 10, ens lliurareu tots els presoners que teniu i totes les noies. Un superior vindrà amb nosaltres com a representant.

—A canvi us donarem menjar, us tornarem els presoners, excepte l'oficial, i negociarem amb Supra el vostre retorn.

Els republicans esperaven un llarg estira i arronsa. No va caldre, en cinc minuts, havien acceptat totes les condicions.

Els corredors de la coberta 55 sols tenien un pas de sortida i eren fàcilment controlables. El superior va ser conduït, ulls embenats, a la República i va fer un llarg recorregut pel seu interior. Deuria pensar que era dotzenes de vegades més gran que del que en realitat era.

Les noies, cinquanta-tres sense comptar la Rídea, estaven mortes de fam. A la mateixa Selva els van donar fruits secs i llaminadures. En arribar a la República se les va conduir per un recorregut poc significatiu a unes sales annexes a l'estadi, equipades amb dutxes d'aigua calenta, taules i llits. Va ser feina de la Mirtela, la Cídia i de les noies que havien vingut de Supra, inclosa la Ròssia, acollir-les i recuperar-les en la mesura de les possibilitats. Les van fer dutxar, els van donar roba nova, unes túniques molt més blanques que les que tenien a Supra, que s'havien confeccionat per a una festa esportiva prevista properament, posteriorment un dinar abundós i finalment van rebre paper per escriure a la família. Els van demanar que no s'estiguessin de posar-hi tots els detalls.

En sortir la Cídia va abordar la Xandra.

—Com et va anar ahir amb en Tarm?

—Que és que tothom sap amb qui passa la nit tothom aquí?

—Sí, aquí no s'acostumen a amagar aquestes coses. Com va anar?

—Bé, realment és molt maco però diu que amb calma, que ens veurem d'aquí uns dies i que ho provi amb altres.

—I ara ja en tens de ganes de provar-ho amb altres?

—Sí, ara sí.

—Si vas a l'habitació dels miralls després de sopar, te'n muntaré una de grossa.

—Hi aniré.

La hi va muntar. Quan hi va arribar ja l'esperaven. La Cídia en sabia i ja havia alliçonat en Moun i en Renort, dos dels companys de l'escola. No tenien l'experiència d'en Tarm però sí la tendresa. La Xandra els va tastar a tots dos. I entre ella i la Cídia tots dos van quedar ben satisfets. I elles més.

Dos dies més tard la situació a Supra era més crítica que mai. La línia dura dels superiors que controlava la Guàrdia encara no havia aixecat la prohibició de sortir fora de les cambres i molta gent no tenia menjar.

De fet, set-cents guàrdies eren molt pocs per vigilar setanta mil persones i quan la gent va començar a sortir dels apartaments per anar a cercar aliments, la Guàrdia que estava massa dispersa no ho va poder impedir. Va haver-hi detencions, però els passadissos ja no eren domini exclusiu de la Guàrdia. La idea dels fulls volants havia agradat a moltes persones, un magatzem de papir va ser saquejat i en poques hores circulaven milers de fulls escrits a mà amb consignes contra els superiors i la Guàrdia.

Gairebé totes les cartes de les noies van arribar a les famílies, i les cartes descrivien com els guàrdies les havien violades. Les cartes van passar de mà en mà i va ser molta la gent que en va llegir alguna, moltes vegades signada per una noia a qui coneixien. Va ser la gota que va fer vessar el got. La consigna va sortir del grup de Xara i va ser: "captureu guàrdies". A darrera hora de la tarda ja n'havien agafat més de cent.

Quan els comandaments de la Guàrdia se'n van adonar ja era massa tard. Van donar l'ordre de replegament a la caserna central de la coberta 68 amb la intenció de fer recompte i reorganitzar-se. Va ser una greu errada tàctica.

En veure que no es veien guàrdies pels passadissos, els suprians van sortir de les cambres. A Supra no es recordava cap manifestació, però la d'aquell vespre va ser memorable i espontània. Més de cinc mil persones es van reunir a la Gran Sala que tenia capacitat per a unes tres mil. Una dona parlava als presents:

—Encara no ho tenim tot guanyat, la Guàrdia encara té armes i els superiors no es rendiran fàcilment. Us proposo de bloquejar amb barricades, ara mateix i per sorpresa, les tres cobertes més altes. Ells no estan acostumats a la nostra iniciativa. Demano també ara mateix noms, els noms de tots els violadors i assassins. Exigirem el seu càstig, no ho volem oblidar…

Les aclamacions van ofegar la veu i la multitud va sortir escales amunt. Realment hi va haver sorpresa, abans que la Guàrdia decidís carregar, i en el mateix punt on s'havia produït la matança, es va aixecar una barricada amb mobles, portes, caixes i troncs. I en pocs minuts vuit barricades més bloquejaven tots els altres accessos. A la presó de la coberta 37 es van canviar les tornes, els carcellers van acabar a les masmorres i els presos van ser alliberats.

A la República les notícies hi arribaven de mica en mica, al Consell es vivia una certa preocupació.

—Que no se'n refiïn, no tenen experiència, els superiors controlen més de cinc-cents guàrdies, tenen menjar i armes. El replegament a la coberta 68 encara no és una derrota —digué la directora.

—Jo crec que podem fer servir els terminals per negociar. Podem tapar la càmera del nostre costat i parlar amb els caps de la revolta —opinà la Mirtela.

—Serà un perill que sàpiguen que els terminals serveixen per comunicar-se —deia en Zanor, sempre amb les seves pors.

—És inevitable que tot el Món ho acabi sabent, però mentre no tinguin Nova, ells sols no podran establir comunicació. A més, amb la càmera tapada creuran que només és un sistema de comunicació per so —intervingué en Tarm—, demanaré ara mateix a la Matgà que convoqui la direcció de la revolta al terminal de la seva cambra. La nostra prioritat és ara establir una frontera ferma però que permeti la comunicació amb Supra. Els enginyers estan acabant una porta segura que es podrà instal·lar a la sala dels gels, allà on van a parar tants tubs, al sector 44. Tindríem una sola porta molt més fàcil de controlar que la cinquantena de tubs que hi ha actualment.

El Consell va aprovar la negociació via el terminal i es va desplaçar a un despatx veí on hi havia un Nova instal·lat. Van comunicar amb Xara.

A la cambra hi havia la Matgà, vestida, i el comitè de govern de la revolta, unes deu persones més. La qualitat de la imatge i el so eren excel·lents. Els suprians van comprendre el sistema de comunicació amb molta facilitat. La proposta va ser:

• Des de la República tallarien l'aigua i des de Supra trencarien el gel per establir comunicació.

• Aleshores els guàrdies de la Selva passarien a Supra on serien capturats d'un en un per sorpresa.

• Els treballadors i les noies vindrien més tard.

• Els enginyers de la República instal·larien una porta a la sala dels gels.

• Una delegació de republicans passaria a Supra per ajudar en el setge i la negociació amb els superiors.

• Els suprians es comprometien en cas de rendició a no matar ni torturar els presoners i a fer-los judici.

• Supra aboliria el sistema de classes.

• S'escolliria un govern mitjançant eleccions lliures.

• Es comprometrien que Supra renunciés a qualsevol reivindicació territorial.

• Establirien un tractat de comerç amb la República.

De manera provisional els opositors presents ho aprovaren. Era bastant evident que la cultura política dels suprians era molt baixa, ells mateixos ho reconeixien, i que la República d'alguna manera hauria de tutelar la transició cap a la democràcia.

Quan es va obrir el pas a la sala del gel, una vegada arribats allí els enginyers i començada a muntar la porta, que era la prioritat de la República, els guàrdies d'un en un, no podia ser d'un altra manera anant per un tub, van començar a tornar a Supra. Allí eren emmanillats i conduïts a la zona de la coberta 36 habilitada com a presó. Era segur que allí no hi havia camí subaquàtic. Els treballadors van ser fitxats, ja que alguns havien participat en abusos a les noies, i posteriorment posats en llibertat gairebé tots.

Els selvàtics van festejar la retirada dels invasors. Gran Ull va lliurar els cadàvers dels quinze homes que havien mort i va acordar mantenir obert un corredor des de Supra a la República, pel camí que passava pel forat secret de la coberta 70. A canvi els republicans els van regalar matxets d'acer i van acordar un pagament en espècie com a lloguer del camí. Ara es podria anar de la República a Supra en mitja hora, comptant un pas de cinc minuts pels tubs que més endavant, volant una porta, es podria evitar definitivament.

La delegació de la República que l'endemà al matí es va dirigir a Supra estava encapçalada per la Zigènia i comptava amb la participació de la Dragla que durant el seu exili, que sempre havia volgut temporal, havia redactat un projecte de constitució per als suprians. En Vadís, la Namàlia i la Marla hi havien afegit alguns suggeriments però no hi van voler anar amb la primera visita tot i que hi van ser convidats.

El comitè de govern de la revolta els va rebre sense fer-ne gaire ressò popular ja que encara eren molt vives les prevencions contra els exteriors. Es va acordar fer assemblees per corredor per escollir un centenar de representants que controlarien al comitè de govern provisional que s'hauria de constituir abans d'una setmana.

S'ajornava el judici als detinguts fins que s'elaboressin noves lleis civils i penals. Provisionalment es va adoptar una versió adaptada de les lleis de la República, on realment s'havien d'aplicar molt poc.

El bloqueig de les tres plantes superiors es va completar amb l'arribada de materials fabricats expressament pels republicans que van assegurar tots els accessos.

A Supra els llibres eren escassíssims i escrits a mà, "Què és la democràcia" va ser un èxit editorial sense precedents. Se'n van haver d'imprimir cinc mil exemplars més.

La descoberta per part dels terminalistes d'un sistema de control de les trucades va suposar un alleujament per a la Mirtela. Era fàcil fer que un terminal restringís les seves trucades al seu sector o a una sèrie de terminals concrets. Ja no hauria de patir perquè un nen volgués fer proves amb els exteriors.

Com que la seva segona, la Zigènia, ja havia demostrat ser una molt bona cap de delegació, la Mirtela s'havia pogut desvincular de les negociacions amb Supra, ja que es volia dedicar al tema de la comunicació amb els exteriors. Va demanar a la Marla que li fes d'adjunta en aquest projecte, apreciava la seva intel·ligència poc contaminada pels costums republicans i la seva capacitat d'observació. Amb el sistema social de la República no seria problema per a un adolescent estudiar i fer una feina, es mirava que la feina fos part de l'estudi i els companys ajudaven a compensar les hores de menys amb lliçons personalitzades. Les dues van coincidir que la primera part del pla hauria de consistir en un contacte totalment passiu amb la càmera tapada. El sistema de comunicacions permetia diverses modalitats de trucada. Van decidir emprar-ne una de silenciosa que engegava automàticament el terminal de destí. Si una persona d'allí premia qualsevol punt del tauler de comandes, sortia un missatge de text a la pantalla i s'establia la comunicació en àudio i en vídeo. Per tallar la comunicació des del terminal que l'havia rebut calia prémer específicament la tecla d'anulació o apagar el terminal. Moltes vegades amb aquest mètode es podia establir i mantenir una comunicació sense que a l'altra banda s'adonessin que passava res d'estrany. L'inconvenient del mètode és que no cridava gaire l'atenció del destinatari i podien passar hores abans que ningú no toqués el terminal i el fet que no contestessin no volia dir en absolut que la cambra on hi havia el terminal trucat estigués desocupada.

Van calcular que en una setmana podrien entrar en contacte amb la major part dels sectors del Món, sense despertar cap mena de sospita. El Consell ho va autoritzar.

—Ara tenim unes dades molt importants que poden canviar la visió global del Món —afirmava en Fosmein, el cap dels físics de Nova—. Si no anem errats, el Món no pot tenir més enllà de 6.600 anys. Les traces d'isòtops que detectem amb el nou espectrògraf de masses i les traces de radioactivitat a la ceràmica de les parets així ho afirmen.

—No pot haver-hi algun error sistemàtic en aquesta mesura? —preguntà en Valac.

—Quatre mètodes diferents de datació coincideixen. Un d'ells ha estat un invent nostre, diferent als mètodes de datació que apareixen documentats a Nova.

—A més, concorda amb les dades dels enregistraments —intervingué la Veilà, la companya d'en Valac, que feia anys elaborava una tesi sobre les dades que es podien extreure de les pel·lícules—. Suposo que creieu que als que passen al Món no hi surten mai rellotges, o que en tot cas no s'hi veu mai la data. Això no acaba de ser cert del tot. En diverses ocasions n'hi surten de llunyans o en moviment, però llegibles passant la pel·lícula quadre a quadre, o reflectits en un mirall o en un objecte brillant. En els quaranta casos que s'ha pogut llegir una data. Sempre és d'entre 2571 i 2631.

—L'escenari més viable és que el Món va ser construït a l'entorn del 2570. Uns seixanta anys més tard alguna cosa va anar malament i la societat es va trencar —en Valac va resumir la història del Món tal com ell la veia—, això ens planteja una qüestió i m'atreveixo a fer una hipòtesi. Perquè les dates dels rellotges no van començar amb el Món? La meva resposta és que hem heretat un calendari més antic, el dels que van fabricar el nostre Món.

—Realment, el fet que l'any no sigui un nombre enter de dies, que hi hagi anys de traspàs i amb anomalies, sempre m'ha fet pensar que el calendari podia dependre d'algun fet natural periòdic anterior al nostre Món —afegí en Fosmein.

La segona cosa que us volia comentar és una altra anomalia. Nova dóna per fet que existeixen masses molt més grans que el Món dins un espai que podria ser infinit o en tot cas molt gran. Si el Món està dins un espai amb altres masses, degut a la força de la gravetat seguirà una trajectòria que s'anomena òrbita. Amb el gravitòmetre diferencial que hem muntat a l'estadi, hem arribat a la conclusió que tot el Món està seguint una òrbita dins un camp gravitatori central, com el que pot fer una massa enorme. La gravetat mateixa no la podem mesurar, ja que no tenim referències externes, però la variació de la gravetat, el gradient, que genera una força anomenada marea, sí. Encara estem analitzant els resultats perquè podria ser que existís una segona massa molt més gran i llunyana que la primera, això ens complicaria el problema. Una de les noies que va venir de Supra, la Xandra, és molt bona calculant i li he passat el problema.

—Heu d'acabar els càlculs. Ho presentarem al Consell però no et pensis pas que els conservadors admetran l'existència de Mons exteriors al nostre basats en els càlculs d'una noieta de setze anys.

La noieta de setze anys no va dormir gaire aquell vespre. Eren les 02:00 quan va anar a despertar en Ziol perquè l'ajudés en un punt concret de la programació de Nova. Afortunadament en Ziol tot i que li va costar despertar-se, li va resoldre els dubtes en un moment. En Ziol se'n va tornar a la seva habitació i va veure la Marla que mig es despertava. Ara era ell qui no tenia ganes de dormir, més aviat les tenia d'una altra cosa. Va despullar la Marla, que mig adormida es va deixar i li va començar a fer l'amor. Ella divertida per la sorpresa feia com si encara dormís, era la primera vegada que en Ziol prenia la iniciativa. En aquell moment la Xandra obrí la porta, sense trucar, ja que no volia despertar la Marla, encara li volia fer una altra pregunta a en Ziol. Va tancar immediatament però ja ho havia vist. I ella tota sola. La gravetat podia esperar. Va anar fins a la sala de jocs que era l'únic lloc una mica actiu a aquella hora: tot gent gran. No, en una butaca hi havia en Parm, un noi del grup d'en Ziol, no podia tenir encara quinze anys, no el coneixia gaire. Quan s'hi va acostar, el noi amb veu de pena ja donava explicacions.

—No tenia son…

—Vols venir a l'habitació dels miralls?

Va ser ràpid, el noi no tenia gaire experiència i li va agrair fins i tot una mica massa. La Xandra va pensar que els noiets de l'edat d'en Parm tenien una certa gràcia, hi tornaria. Ara ja estava en forma per tornar al seus gradients de gravetat.

Malgrat algun dubte amb les indicacions d'en Ziol, li va ser fàcil d'escriure un petit programa a Nova per determinar els efectes que diverses masses externes a diverses distàncies produïrien al Món. Va introduir dues masses. Va canviar les dades fins que els resultats s'ajustaven a l'experiment, els resultats actuals.

Quan va comprovar les dades dels primers experiments que s'havien fet feia vuit mesos per constatar l'existència de la gravetat, va veure que no acabaven d'encaixar. A cap distància, amb cap combinació de les dues masses. Hi havia alguna mesura en dates intermèdies. La discrepància semblava periòdica. Potser s'hauria d'introduir una tercera massa que expliqués l'anomalia. Demanaria a en Fosmein que algú repetís els càlculs per un altre mètode. Les seves conclusions eren prou estranyes:

El Món, en un període indeterminat, girava al voltant d'una massa que al seu torn voltava una segona massa en un període d'una mica més de dos dies. Tot aquest conjunt de masses voltava a l'entorn d'una tercera massa molt més gran amb un període de mig any aproximadament. Una mica massa complicat per ser veritat.

Quan l'endemà a primera hora en Fosmein i en Valac van rebre els resultats tampoc no els sabien interpretar. Semblava massa complex. Malauradament les observacions gravitatòries no podien aclarir l'escala de les distàncies, una gran massa llunyana podia fer els mateixos efectes que una massa més petita però més propera.