Havien instal·lat la Nesoa en una habitació contigua a l'apartament d'en Valac i la Veilà. Quan li van oferir d'anar a viure a la República no s'ho va pensar dues vegades, no sospitava pas els problemes que tindria per passar pels tubs.

Ara havia descobert una persona amb la qual es podia parlar de cinema i literatura, la Veilà. I a més, la seva afecció s'havia convertit en una veritable feina. Un equip de quatre persones l'ajudava a revisar pel·lícules, seleccionaven i localitzaven la seqüència exacta que volien analitzar i apuntaven la transcripció que ella en feia.

A les pel·lícules al Món l'anomenaven Sagittarius. Qualsevol referència a la Terra, al Sol o als planetes havia estat substituïda per una vaguetat. Les referències a vehicles també havien desaparegut. Moltes de les paraules que havien censurat i que no tenien cap significat per a les orelles dels Republicans, es van anar apuntant en fitxes en les quals hi constava el context i totes les idees que sorgien sobre el seu possible significat.

La teoria dels pomús sobre el Món era l'admesa pels personatges i havia estat censurada sistemàticament. La Terra patia greus problemes i es temia pel futur de la humanitat, Sagittarius havia representat un gran esforç de tots els homes per assegurar la supervivència de l'espècie en indrets molt llunyans, era un Món temporal sols pensat per portar persones a dos planetes concrets, acabada la missió ja no s'habitaria més.

Tot això, a petites dosis, sortia a les pel·lícules en fragments censurats. Era el que molts ja sospitaven però hi havia informacions, especialment a pel·lícules que no passaven al Món, sobre un parell de fets nous. En primer lloc, a la Terra abundaven moltes menes de bacteris i virus perjudicials per a l'home i les altres espècies, concretament calia desinfectar les ferides per evitar que penetressin al cos. I en segon, semblava com si a la Terra la natalitat funciones a l'inrevés: les dones prenien substàncies per no tenir fills i no pas, com al Món, el fruit de la mare quan en volien tenir.

—En poques paraules, un planeta és una gran massa natural que per la força de la pròpia gravetat adopta forma esfèrica —tota la República escoltava en silenci les paraules que pronunciava en Valac a l'estadi—. Existeixen unes masses molt més grans anomenades estrelles o sols que per algun procés físic estan incandescents i irradien grans quantitats de llum i de raigs infrarojos. La informació de les pel·lícules parla de tres planetes: un anomenat Terra que era la primitiva llar de l'home i d'on va partir fa sis mil cinc-cents anys Sagittarius, que és com anomenaven el Món els antics; el primer planeta, que és a prop d'on som ara, i el segon planeta, on el Món arribarà d'aquí a cinc mil nou-cents anys. La Terra i el primer planeta són a prop d'un sol que és el que els proporciona llum i calor, el segon planeta sembla que en té dos de sols. Tot això no és tan sols una història que surt a les pel·lícules, tres fonts independents més ho corroboren: els experiments sobre la gravetat, el llibre sagrat dels pomús i la pantalla de la Sala del Comptador del Temps. Si aquest comptador és el que creiem, resten menys de tres mesos d'estada del Món al primer planeta i jo crec que els homes no hem de deixar passar l'oportunitat d'acomplir la missió. Demano a tots els que vulgueu afegir-vos al meu projecte un gran esforç immediat, cal esbrinar com es pot viatjar al primer planeta, a les pel·lícules hi surt un possible vehicle representat tant a l'exterior del Món com al seu interior. Hem trobat una referència a la baixa gravetat que ens fa pensar que pot estar situat més amunt de la coberta 140. La singularitat dins el Món que és la Sala del Comptador del Temps, que per cert és a la coberta 140, ens fa pensar que hi ha una relació. D'aquí dos dies tindrem el camí obert fins allí. Ara sols us puc demanar un gran esforç de recerca i d'imaginació, per tal de poder assolir l'objectiu que jo i molts de vosaltres ens hem marcat.

El discurs que s'havia transmès en directe als terminals de Pom va aixecar grans aplaudiments. En una primera aproximació, la Mirtela va calcular que el seixanta per cent dels ciutadans de la República i el noranta per cent dels pomús, estaven convençuts de la realitat del viatge.

A l'amagatall de Talis la noia, que es deia Cartà, es recuperava satisfactòriament. Va mantenir unes llargues converses pel terminal amb en Tarm i amb la Mirtela que van ajudar a perfilar l'operació contra Jami.

La Cartà havia estat capturada feia ja cinc anys al seu país del sector 78. Els jamians que fins aquell moment no s'havien mostrat mai hostils els van envair i reduir a esclaus en una sola nit.

A partir d'aquell moment va ser el regne del terror. Van assassinar tots els que mostraven el menor indici de rebel·lia, els malalts i els vells. Molts nens també van desaparèixer. La resta van ser agrupats en unes unitats d'unes cinquanta persones del mateix sexe i obligades a treballar quinze hores al dia.

Cada dia, les unitats eren conduïdes per soldats, d'una en una, entre les sales de treball i les de dormir, sense poder comunicar-se mai amb altres unitats. Les sales de dormir tenien unes portes que tancaven des de fora i estaven agrupades en passadissos que també tenien un parell de portes generals. La disposició de les sales de treball era similar. Era impossible fugir d'allí.

Els diversos equips constituïts per a l'atac a Jami continuaven les seves tasques. La col·laboració amb Talis era molt bona i els membres del seu petit exèrcit s'entrenaven, especialment a reduir i lligar adversaris aïllats i desprevinguts.

L'equip del fum havia construït, i provat amb voluntaris, diverses menes de pots. Els més efectius, en barrejar dos components dispersaven un aerosol carregat amb una substància d'origen vegetal que en entrar en contacte amb els ulls provocava una picor molt intensa i gran quantitat de llàgrimes. Amb unes ulleres ajustades i un tub per respirar amb un filtre molt senzill es quedava totalment protegit dels seus efectes.

L'equip de drogues havia fabricat grans quantitats d'un líquid incolor, inodor i insípid que a petites dosis provocava un estat d'eufòria i de pèrdua de voluntat, a dosis més elevades produïa somnolència. Era efectiu també barrejat amb alcohol.

L'equip del pou havia tornat a guarnir el pou del sector 79. Els cinc-cents talians que participarien al pla, podrien pujar i entrar per la trampeta en uns quaranta minuts.

L'escola havia interromput la seva dinàmica normal, els nois no pensaven en res més que el primer planeta, en si podrien baixar, en explorar-lo, en si seria perillós. En Valac els va proposar de cercar el possible mètode de descens. Dins l'aplicació SUMMACAD hi havia un model de Sagittarius, no era tan fàcil de manipular com TNIREBAL però sí molt més detallat, i el que era més important, comprenia la totalitat de Sagittarius, hi havia per exemple, tota la zona dels dipòsits i del canal, també tres cobertes per damunt de la 140, i estructures que arribaven fins al centre del Món.

Coneixien l'aspecte d'una possible nau de descens, calia localitzar-la entre les desenes de milers d'estructures que hi havia al model, fora de la zona de cobertes que ja coneixien. Era una feina de paciència.

Ben aviat van començar a arribar descobriments esperançadors. La major part de l'espai entre la coberta 143 i una gran estructura de tres-cents metres de diàmetre que hi havia al centre del Món era buit. Sols hi van trobar cinc grans estructures cilíndriques radials que anaven del cos central a la zona habitada. La base de cadascuna d'aquestes estructures era un complex molt intrincat de dipòsits, cambres, tubs, escales i passadissos. Absolutament diferent a l'estructura de cobertes del Món que coneixien. Un dels cinc complexos era justament al damunt de Pom. Els estudiants s'hi van concentrar.

En quatre hores ningú no havia trobat encara la presumpta nau de descens. El que sí que es va esbrinar va ser que les cobertes 141, 142 i 143 tenien una distribució molt diferent a les cent quaranta on habitaven els humans, eren el doble d'altes, els passadissos eren molt més llargs i no presentaven la típica divisió en sectors. No semblaven destinades a ser habitades per homes, no hi havia gaire lavabos ni terminals i en lloc d'escales tenien rampes, però els circuits d'aire sí que eren molt similars als que ja coneixien. Tots els corredors acabaven desembocant en un dels cinc grans complexos, com el que hi havia més amunt de Pom.

A la tarda, en Tomen els va suggerir una altra estratègia, pensava que segurament seria millor conèixer l'aplicació més a fons abans de continuar mirant els milers de dissenys de cambres de què constava el model. Van entrar a l'aplicació, van demanar "nou model" i van activar una opció anomenada assistent.

Molt aviat ja eren capaços de crear estructures amb cambres, escales, tubs i de manipular-les. Cada espai era un element independent que es podia duplicar, deformar i col·locar en qualsevol posició i orientació. SUMMACAD anomenava a cada nou element "unitat de disseny". Veure com s'acoblaven les diverses unitats per formar un model ja no va ser tan fàcil, les dues unitats havien de compartir una frontera, una paret, comú i van trigar a veure com l'aplicació les generava automàticament. Van aprendre a emprar les opcions de tria i de recerca, amb elles es podien cercar les unitats d'una determinada mida o orientació, per exemple. També van aprendre com visualitzar les unitats en dues i en tres dimensions i com simular els efectes de la il·luminació.

Amb tota aquesta experiència era el moment de tornar a entrar al model de Sagittarius. Van demanar a l'aplicació una llista de les unitats de disseny, ordenades de més gran a més petita. L'aplicació va trigar uns deu segons a reaccionar, cosa totalment insòlita. La capçalera de la llista que sortia a la pantalla afirmava que hi havia més de noranta milions d'entrades. Cada entrada de la llista representava cadascun dels espais buits dins Sagittarius, era coherent amb els coneixements que es tenien de l'estructura del Món. Era impossible examinar una quantitat tan enorme d'unitats.

En Ziol, ja més tard i treballant sol des de la seva cambra, va trobar una solució. Va veure que cada unitat de disseny tenia un número de referència de no més de quatre xifres i que si els números coincidien, les unitats eren similars. Va ser fàcil demanar la llista classificada precisament per aquest número. Era clar que Sagittarius era com un immens trencaclosques construït amb, comparativament, poques menes de peces, unes cinc mil.

Ara, en Ziol va demanar un llistat, no de totes les unitats de disseny del model, sinó de les menes d'unitats de disseny. Immediatament va sortir la llista amb les cinc mil trenta-tres entrades. Va ser una informació molt més útil, cadascuna de les unitats tenia un títol: "Tub d'aire model 2", "Cambra humana model 17", "Lavabo model 2", "Tram d'escala model 15". "Angle de claveguera model 12", "Unitat estructural model 201"…

Va començar a mirar les unitats de disseny més grans, una de les unitats de disseny estava retolada "Dipòsit nau de descens humana" altres deien "Dipòsit nau reutilitzable", "Dipòsit nau de descens d'animals" o "Dipòsit nau de descens de càrrega". I al complex situat sobre Pom n'hi havia de les quatre menes.

Tot just ho acabava de comunicar tot a en Tomen, quan va entrar a l'habitació la Marla que havia estat fins aquells moments amb el grup que feia contactes, via els terminals, amb Pom. Va trobar en Ziol en un estat d'excitació tal que li va fer prendre vulgues no vulgues una infusió de coneguts efectes sedants que el va fer dormir gairebé deu hores seguides, just fins l'hora d'iniciar el viatge a Pom. No va sortir ni a sopar.