Els quinze republicans que esperaven a l'entrada del pou de Pom estaven nerviosos, encara mancava mitja hora. Sota la República el tub de fusta calafatada i una passera permetien arribar a l'andana del canal sense mullar-se. Sota Pom encara trigarien uns dies a instal·lar-ho. S'havien hagut de mullar per entrar a la zona de dipòsits.

Era millor haver arribar abans de l'obertura del pou, els pomús havien anunciat que tot just volada la porta, muntarien una corriola i uns representants del seu govern baixarien a donar-los la benvinguda. La Mirtela no volia ni pensar en el que hauria passat, si els representants pomús, sempre tan formals, els haguessin vist sortir del forat d'un en un totalment despullats. Afortunadament estaven d'acord que si finalment es podia baixar al planeta, cada comunitat viuria amb les seves regles i costums amb total independència.

Just a l'hora anunciada van sentir l'explosió, bastant fluixa, i a continuació un terrabastall que anava en augment, era la porta metàl·lica que degut a la força de Coriolis anava caient refregant-se i rebotant contra la paret est del pou i causant un enrenou considerable.

Pocs minuts més tard, dos pomús amb túnica negra brodada amb fil daurat, baixaven a l'extrem d'unes cordes de gairebé quatre-cents metres.

La mateixa força de Coriolis que empenyia els objectes que baixaven contra la paret est, empenyia els que pujaven a l'oest i va servir per estabilitzar uns grans cabassos de vímet que van permetre pujar, de tres en tres, els republicans. L'ascensió durava més de cinc minuts i era més còmoda del que en Fosmein es temia, el disseny del sistema de corrioles i cordes era prou correcte, va jutjar.

Arribats a dalt, en Sucral en persona els anava donant la benvinguda. Hi eren també presents tots els pomús que havien parlat amb el Consell i els interlocutors personals dels viatgers. La cerimònia va durar els tres quarts d'hora que van trigar a pujar els republicans. Afortunadament a la sala on els rebien hi havia abundància de menjar i de begudes, moltes d'elles desconegudes pels republicans. Al darrer cabàs hi pujaven la Marla, en Ziol i la Xandra.

En Xerqui que era un dels interlocutors presents, es va posar més vermell que la seva túnica en veure les noies, tot i que aquesta vegada anaven vestides d'allò més formals. En Ziol va ser presentat com a germà de la Marla, no calia complicar les coses, allí respectarien les tradicions de Pom.

Malgrat la formalitat, els pomús van entendre perfectament l'impaciència dels nouvinguts per anar a la Sala del Comptador del Temps. Els republicans, més tard, van esbrinar que els feien un gran honor i que no gaire gent estava autoritzada a entrar-hi.

Un plafó amb grans números verds presidia la sala. Els números, unes deu vegades més grans que els dels rellotges de damunt les portes, baixaven una unitat cada segon: 7110168, 7110167, 7110166…

La sala mesurava uns deu per vint metres i era com de dos pisos d'alçada. Les parets, a banda i banda, tenien un seguit de grans obertures que comunicaven amb una dotzena de petites sales laterals. Tot estava en la penombra. Quan els ulls s'hi van anar acostumant, van veure que totes les parets i el sostre estaven plens d'imatges, imatges d'una qualitat perfecta visibles dins el propi material de les parets. Mai no havien vist escenes com aquelles, uns vegetals immensos, uns espais sense fons amb cursos d'aigua, animals fantàstics, molts d'ells voladors, vehicles. Era una representació artística molt similar a les escenes censurades de les pel·lícules, els pomús els van dir que hi havia vuit mil escenes diferents i que seguien un ordre cronològic. No era el moment de meravellar-se. La pantalla els esperava.

—Voldríem que féssiu les vostres pròpies deduccions —els va dir en Sucral—. Us deixarem sols. Podeu tocar la pantalla tan com vulgueu, estem convençuts que no es pot espatllar res. Aquest vespre ens agradaria fer una reunió amb vosaltres, per confrontar les nostres teories amb les vostres.

Van anar fins a la paret del fons on hi havia la pantalla que va aparèixer en arribar a zero el comptador, ara feia sis anys, quan va passar dels números vermells als verds. Era molt més gran que la dels terminals, estava dividida en moltes zones, com pantalles petites, amb funcions i aparences diverses. Dins d'algunes d'elles, columnes de números s'actualitzaven amb més o menys velocitat. En un altre lloc, diagrames amb marques de colors i xifres superposades. També hi havia gràfics de barres o de símbols, i un quadre amb l'estrany objecte tridimensional que ja havien vist dibuixat i que voltava contínuament. En Valac estava convençut que era un sistema de transport. Era fàcil manipular-lo per modificar l'orientació o la velocitat tocant uns controls que tenia just a sota.

No hi havia l'equivalent al tauler de comandes, però en tocar la pantalla alguns diagrames canviaven, era com si cada quadre fos una aplicació diferent amb les seves pròpies tecles.

Hi havia el gràfic dels punts que coincidien amb els del fons de la imatge de Sagittarius a la pel·lícula censurada. Mostrava una munió de punts de colors pàl·lids i de mida diversa sobre fons negre o verd fosc, això en la còpia no es podia apreciar. En aquells moments la imatge era diferent a la que els havien copiat.

En Ziol va trobar el que semblaven uns controls de temps, mida i posició, però que no actuaven. Ho va tornar a provar tocant simultàniament el diagrama i els controls, res.

—Mira aquesta columna de xifres —digué la Marla— quan toques el control de temps, varien o es posen a sortir més o menys de pressa. Era en una zona amb fórmules químiques, just la que els pomús deien que es podia manipular.

—És curiós, és com si aquests controls actuessin sobre les xifres i no sobre els diagrames com seria lògic. Espereu un moment, aquestes columnes de xifres estan envoltades per una línia de punts i no pas contínua com a totes les altres zones, segur que això vol dir que és sobre la que ara actuen els controls —digué en Ziol.

Va passar un quart d'hora i tothom feia proves. Va ser la Mirtela la que per casualitat va trobar la resposta: arrossegant el dit per la pantalla des de la zona marcada a una altra, es desmarcava la primera i quedava sota control la segona. A Nova, l'aplicació de comunicacions funcionava amb la mateixa filosofia, i ara era tan evident que semblava impossible que els pomús no ho haguessin descobert abans. Van recordar però, que a Nova ho van descobrir mercès al sistema d'ajuda integrat que tenia el terminal portàtil.

Van començar a provar el sistema de control sobre el diagrama dels punts. Ara ja podien tenir diversos punts de vista o ampliar o fer més petita la imatge.

—Això són punts sobre una esfera —observà en Fosmein—. A més a més hi ha tres cercles, no, són quatre, entre els punts. I uns símbols petits que no són punts. Mira Ziol, això és la data d'avui. Prova de fer avançar o retrocedir el temps.

—Realment es pot fer avançar i retrocedir la data i l'hora. Els cercles i alguns símbols varien de posició quan ho fas. Dubto que els pomús haguessin pogut descobrir com es controla això sense l'exemple de Nova.

La Xandra va prendre els controls i els va manipular una bona estona. Sobtadament va dir:

—Ja ho tinc. Si avances la data cent vuitanta-nou dies i tres hores, que és el període de la massa gran, el cercle taronja torna a la mateixa posició. I si avances o retrocedeixes el temps en quaranta-vuit hores i mitja, és el cercle rosa gran el que torna a la seva posició inicial. Això no és una esfera vista de fora, és un espai vist des de dins. Nosaltres som al centre i les tres masses són els cercles taronja, rosa i tota la zona de fons verd fosc que també és un cercle i que quasi ocupa la meitat de l'espai. La creu verda deu ser el seu centre i segons això gira en cinc mil set-cents segons, que és la quantitat que portava el primer diagrama que ens van enviar.

—Tens tota la raó —contestà en Fosmein— és una representació del moviment de les masses vist des de nosaltres. Els punts deuen ser altres masses molt llunyanes, planetes o sols. Valac, tenies tota la raó.

La Xandra va agafar Nova i va començar a fer càlculs per comprovar totes aquestes teories. En Fosmein gairebé no la podia seguir i li anava dictant xifres des de la pantalla.

—Xandra, podries calcular amb les dades dels diagrames quina és la massa, el diàmetre i l'acceleració de la gravetat a la superfície de la massa verda? —demanà en Valac.

—Un moment… mireu, la massa és d'aproximadament nou coma vint-i-sis per deu elevat a la vint-i-quatre quilos, més de cinc bilions de vegades més que el que creiem que pesa el Món. El diàmetre uns quinze mil tres-cents quilòmetres i la gravetat que en resulta… deu coma set metres per segon cada segon. És curiós, és exactament la mateixa que hi ha a la coberta 70, just la del mig del Món.

—Això no pot ser una casualitat —digué en Valac—. Si és veritat el que creiem, el primer planeta podria ser la massa verda. Però ens movem a unes escales molt diferents a les d'un Món com aquest, construït per homes. Hi veig un problema, com es podria respirar sobre la massa verda si res no impedeix a l'aire de fugir a l'espai obert?

—És possible que la gravetat retingui els gasos a prop de la superfície, com si estiguessin dins un recipient —contestà en Fosmein— deixeu-m'ho calcular. A més, si no hi hagués uns gasos a una certa pressió no hi podria haver aigua líquida, bulliria instantàniament.

Els altres van centrar la seva atenció en un gràfic que semblava representar una esfera amb la superfície dividida en zones de diferents colors. Els controls permetien ampliar una part de la imatge per veure-hi els detalls o allunyar-se'n per tenir una visió general. La major part del gràfic era de color blau uniforme, amb unes taques molt irregulars de diversos verds, marrons i blancs. Ampliant aquestes zones s'hi veia tot una xarxa de línies blaves que per un punt sempre anaven a parar a la zona blava gran.

En Ziol va tocar un control i va aparèixer al costat de l'esfera un diagrama que ell coneixia perfectament, era el sistema periòdic dels elements, no pas representat com als llibres de la República sinó com a Nova. A les caselles dels elements, en lloc dels símbols, hi havia unes petites barres vermelles i també xifres. Els controls permetien moure una petita creu pel gràfic i aleshores les barres vermelles i les xifres del sistema periòdic variaven.

—És aigua, el blau és aigua —digué en Ziol—, fixeu-vos que quan assenyalo el blau, les barres de l'hidrogen i de l'oxigen pugen molt. És aigua amb substàncies dissoltes, mireu: hi ha clor, sodi, magnesi, sofre, potassi… Les zones marrons tenen sobre tot oxigen, silici, alumini, ferro, calci, magnesi, carboni, potassi, sodi, titani, hidrogen i molts altres elements en proporcions petites. I les línies blaves estretes són d'aigua però sense gaire coses dissoltes. Teniu alguna idea del que significa això?

—Jo crec que és una representació de la superfície de la massa verda, del primer planeta —va concloure en Fosmein.

Si el diagrama ens dóna la composició superficial de la massa verda, és possible que ens pugui donar altres dades —intervingué la Marla.

El Ziol va manipular el diagrama i finalment va aconseguir desplegar una mena de menú de símbols. Sense conèixer Nova hagués estat molt més difícil, ja que la filosofia d'aquesta pantalla s'assemblava molt més a la del terminal mòbil que a les aplicacions dels fixos. Sobre el diagrama hi apareixien moltes dades i en van poder desxifrar algunes: temperatures, alçades i fondàries, corrents d'aigua i el que cercaven: la composició dels gasos, la seva pressió i els seus moviments. Va resultar que hi havia un deu per cent d'oxigen a una pressió parcial un seixanta per cent més gran que al Món, també hi havia molt nitrogen: un vuitanta-set per cent. L'heli i l'argó formaven el dos i escaig per cent restant. Hi havia traces de neó, de diòxid de carboni i quantitats variables de vapor d'aigua. La pressió global era unes quatre vegades més gran que al Món.

Van decidir que quan parlessin amb la República, els demanarien que fessin un experiment per veure si un aire amb tant nitrogen i argó era respirable.

Encara provaven de fer encaixar tota la informació quan la Marla va fer un crit.

—Això confirma que el Món ha fet un viatge! Mireu! —assenyalà el diagrama dels punts de colors— Ara faig recular el temps. Cada sis mesos la massa taronja dóna una volta complerta.

—Sí, ja ho sabíem, i què?—Demanà en Valac.

—Espereu, ara ja hem reculat sis anys, fixeu-vos en els cercles de colors. Ara baixaré la velocitat a la que recula el temps.

Subtilment, el cercle verd que era enorme es va començar a reduir i finalment va començar a voltar al rosa. Una mica més tard, el cercle rosa es reduïa a un punt que voltava a l'entorn del taronja que al seu torn s'anava reduint.

—No ho veieu? Ara tiraré el temps cap endavant, a partir del present.

En tres mesos tot seguia igual, però passat aquest temps la seqüència dels esdeveniments era la inversa de la que havien vist abans.

—És un viatge, el Món va arribar aquí ara fa sis anys i d'aquí tres mesos se n'anirà —clogué la Marla.

—Posa el control de data a l'any 2570 —demanà en Valac.

El que va aparèixer a la pantalla s'assemblava molt al que ja havien vist, però ara el Món voltava un cercle blau cada noranta-vuit minuts i conjuntament amb ell, en voltava un de groc en exactament un any.

Com més s'ho miraven més clar ho veien, eren a quatre-cents quilòmetres del primer planeta, l'objectiu del Món. I aquella pantalla era quelcom important per poder arribar-hi.

Els pomús estaven expectants i tot just iniciat el sopar, van començar a preguntar als republicans quines eren les seves conclusions.

—I què ens podeu dir sobre les condicions de vida a la superfície del planeta?

—L'atmosfera del primer planeta, si les dades de la pantalla són correctes, és totalment compatible amb la vida —havien decidit que en Valac seria el portaveu davant els pomús—. Hi ha però un petit problema, si bé des d'aquí podríem penetrar directament a l'atmosfera del planeta, no seria possible passar ràpidament del planeta a l'atmosfera del Món. Hi hauria problemes amb el nitrogen dissolt a la sang. Els biòlegs de la República ho estan estudiant en aquests moments, però ja estan segurs que caldria una adaptació d'hores per poder fer el canvi d'atmosfera sense perill. La gama de temperatures és totalment tolerable, encara que potser no gaire còmoda per a nosaltres, i no veiem cap problema en la humitat o en la circulació de l'aire.

—I l'aigua i la llum?

—Segons la pantalla, a moltes zones del planeta, hi ha nombrosos cursos naturals d'aigua amb uns cabals globals enormes. Evidentment, la il·luminació segueix un cicle de quaranta-vuit hores, vint-i-quatre amb sol i vint-i-quatre de foscor, tot i que a la meitat del planeta que mira a la gran massa rosa, que ja sabem que no brilla amb llum pròpia sinó que sols reflecteix la del sol, la foscor mai seria absoluta.

—I com creieu que s'hi pot anar?

—Això és el principal problema que tenim en aquests moments, descobrir com es pot realitzar el procés de trasllat al planeta. Tenim dades que demostren que molt a prop d'aquí —assenyalà cap amunt— hi ha uns vehicles de descens, però no sabem com accedir-hi, a la pantalla no hi hem trobar cap mena de pista.

Les cambres que havien preparat pels republicans eren totes al mateix passadís. A la Xandra la van col·locar amb la Marla i al seu "germà" el van posar a la següent, afortunadament amb comunicació interior. Cap dels nois no tenia ganes de dormir.

—Estic convençut que si no fos per CENSOR tindríem tota la informació necessària per baixar al planeta.

—Sí, però, quan temps fa que els teminalistes proveu d'eliminar-lo? —preguntà la Marla.

—Donada la complexitat que té tot el sistema de control, penseu que hem descobert SUPRAVISOR fa molt poc, hi hem dedicat relativament poc temps. Encara confio que sigui factible, i a més a més tinc una idea: segurament, la pantalla de la Sala del Comptador del Temps no està sotmesa a CENSOR, si hi poguéssim transferir Nova potser obriríem un nou camí.

—On és Nova ara —preguntà la Xandra?

—El tenen els pomús que l'estan transferint a terminals fixos —respongué la Marla.

—Anem-hi! —digué en Ziol tot aixecant-se.

Quan van sortir de l'habitació, van trobar una dona jove que es va presentar com a assistent, li van demanar d'anar on tenien Nova en aquells moments i ella els va acompanyar.

Un petit grup de pomús, sota la supervisió d'un membre del govern vestit amb la seva túnica cerimonial, transferia Nova a un terminal d'una aula.

No els van posar cap inconvenient, ja sabien que en Ziol era un dels experts més importants, i els van acompanyar a la Sala del Comptador del Temps.

En Ziol va engegar Nova i va activar "Transferència remota d'imatge". La pantalla era vertical i no hi havia on posar Nova, el van haver d'aguantar amb les mans fins que va aparèixer "Transferència en curs, esperi 00:01:42", més ràpid que amb els terminals normals. En acabar, en una de les poques zones buides de la pantalla hi va aparèixer una còpia del Nova.

Ja dins del Nova transferit en Ziol va cercar "directori remot". La primera aplicació que hi sortia era "ACCÉS AL SISTEMA PRINCIPAL DE SAGITTARIUS". Hi va entrar immediatament i el que hi va sortir era prou significatiu:

No en tenia cap de codi de nivell 1, l'autor de PORNOPORNO havia escrit codis dels nivells 2, 3 i 4, molt probablement els codis de nivell 1 eren molt secrets i la darrera vegada que es van emprar va ser per instal·lar CENSOR. Era evident que havia trobat un punt d'entrada al sistema de terminals i que sols li mancava un codi.

Passats uns moments d'eufòria els tres nois van entrar a la depressió. La Xandra sense cap convenciment manipulava el Nova transferit. Va mirar totes les entrades del "directori remot". Cadascuna d'elles corresponia a una de les zones de la pantalla, ara com a mínim podria saber els noms de les coses que hi sortien.

L'aplicació on hi havia el diagrama del viatge del Món, amb els sols i els planetes s'anomenava "Mapa còsmic". On sortia el vehicle de transport era "Naus de transferència". La superfície del primer planeta era a "Anàlisi planetari". El diagrama de les tres masses formava part de l'aplicació "Càlculs d'òrbites". N'hi havia unes quantes més. "Sismologia", "Atmosfera", "Oceanografia", "Dades estel·lars", "Càmeres remotes", "Correccions inercials", "Terraformació", "Anàlisi d'ecosistemes", "Habitabilitat", "Recursos minerals" o "Comunicacions"

—Mira, "Comunicacions" —digué la Marla animant-se una mica—, comunicacions amb qui? Entrem-hi.

Era una de les zones de la gran pantalla a la que havien dedicat menys atenció.

Hi havia columnes de xifres, moltes eren zeros, algunes representaven probablement dates i hores i també hi havia una columna de lletres "N":

00:00:0000 00:00 28:01:9075 19:45 N 000000000

00:00:0000 00:00 30:01:9075 20:17 N 000000000

00:00:0000 00:00 01:02:9075 20:49 N 000000000

00:00:0000 00:00 03:02:9075 21:21 N 000000000

00:00:0000 00:00 05:02:9075 21:53 N 000000000

—Cada quaranta-vuit hores i escaig, un dia del primer planeta, hi ha una nova línia, però sense cap mena de diferència amb l'anterior excepte la data —observà la Xandra.

Manipulant els controls van sortir uns indicadors verds o vermells i una mena d'esquema. Ara començaven a comprendre: verd volia dir en funcionament i vermell que no anava o no estava connectat. Una línia verda gruixuda travessava el diagrama passant sempre per rectangles verds. Un rètol també verd anunciava "Sistema actiu".

—A veure si els controls generals fan alguna cosa sobre aquesta aplicació… —digué en Ziol manipulant el control de temps—. Diria que no passa res.

—Sí, sí que passa —interrompé la Marla—, la data del control varia i les que surten a la pantalla també, el que passa és que continuen els zeros i a primera vista no es veu la diferència.

—Prova de posar una data d'ara fa sis anys, de quan el Món va arribar aquí —demanà la Xandra.

En Ziol ho va fer, totes les línies eren similars, continuaven les dates i els zeros.

Ja ho anaven a deixar quan sobtadament va passar per la pantalla alguna altra cosa. Quan s'hi van fixar ja no hi era, però tocant una mica el control del temps va aparèixer:

00:00:0000 00:00 21:07:9069 16:21 N 000000000

00:00:0000 00:00 23:07:9069 16:53 C 000000002

00:00:0000 00:00 25:07:9069 17:25 C 000000007

00:00:0000 00:00 27:07:9069 17:57 C 000000011

00:00:0000 00:00 29:07:9069 18:29 C 000000015

13:05:9036 14:51 29:07:9069 20:51 F 000000016

00:00:0000 00:00 31:07:9069 19:01 N 000000000

—Fixa't-hi, unes línies diferents, marca'n una, Ziol —va marcar la que acabava en 002 i es va obrir un quadre:

—Marca la línia de la "F" —digué la Marla amb impaciència.

—Anem a despertar a tothom —decidí la Marla.

"SGRCODEC" era una de les aplicacions que s'havien descobert quan en Tomen havia accedit per primera vegada a SUPRAVISOR. Encara no hi havia hagut temps d'analitzar-la. Ara, des de Pom, en haver-hi Nova instal·lat a bastants terminals, va ser possible avisar als terminalistes que hi havia a la República perquè el més aviat possible comencessin l'anàlisi.

DESCENS era una de les paraules prohibides per CENSOR, tan bon punt s'escrivia al terminal desapareixia, un indici de la seva importància.

—Aquest missatge demostra que a la Terra hi ha gent, no som sols al Món—les paraules de la Mirtela eren plenes d'emoció continguda—. Per quin motiu ens hauran enviat un missatge tan curt i críptic? Algú té una idea del que hem de fer?

—Em sembla que el sistema de transmissió és molt lent, que no hi havia manera de donar explicacions i que ens han enviat una clau —opinà en Fosmein—. Fixeu-vos que per enviar setze lletres van trigar més de sis dies. I que el missatge, a la velocitat de la llum a trigat trenta-tres anys en venir de la Terra a aquí. Això es correspon amb la distància a la Terra segons "Mapa còsmic"… Ara m'adono que hi ha una petita discrepància d'un mes a les dates. Ho hauré d'investigar amb tranquil·litat…

Tot i que tant la Mirtela com en Valac estaven molt interessats en el missatge, passada una estona van decidir que el millor que podia fer el grup era tornar a dormir. Ja treballarien a la República. L'endemà, segurament veurien les coses més clares. Els nois aquesta vegada es van adormir immediatament.

Van passar un matí de treball intens, gairebé no cabien davant la pantalla. Van instal·lar un telèfon fins a un dels terminals propers per poder passar informació a la República amb més facilitat.

En Valac actuava de coordinador general i sort en van tenir de disposar d'uns quants pomús que copiaven al dictat les observacions que feien els que treballaven amb la pantalla. Realment una nit de son va fer augmentar el rendiment, algunes de les aplicacions ara semblaven trivials i quasi no comprenien com era possible que els Pomús en sis anys haguessin obtingut tan poca informació.

En Ziol va treballar amb els models de vehicle i va poder visualitzar el seu interior, en molts casos es distingien seients individuals. La Xandra va aconseguir esbrinar on era el Món en un instant determinat sobre el mapa del planeta. Amb aquesta informació va localitzar diverses àrees del planeta des d'on es trametia informació a Sagittarius. La Marla recollia la informació escrita que havien copiat els pomús i la classificava.

Quan va arribar l'hora d'anar a dinar, estona que s'aprofitaria per canviar impressions amb el govern de Pom, ningú es creia que portessin ja cinc hores davant de la pantalla.

—Els nostres especialistes han estat treballant tota la nit i tot aquest matí en SGRCODEC —explicava en Tomen durant el dinar—, és una aplicació peculiar. D'una banda, la seva data de creació és molt antiga: 2569, la més antiga que mai no hem trobat, i d'altra banda, sembla que és improtegible, que és una de les aplicacions originals dels terminals i que CENSOR o més ben dit SUPRAVISOR no la pot controlar. La meva opinió és que podria ser un sistema per poder accedir a qualsevol aplicació prescindint de les mesures de seguretat, una mena de porta falsa.

—I ja hi heu pogut passar per aquesta porta? —preguntava el pomú, màxim responsable de terminals.

—Encara no, hi ha algun problema de comprensió. Ja sabeu que tot el sistema de terminals pressuposa que es coneixen unes convencions, com per exemple les dels controls de temps i posició de la pantalla de la Sala del Comptador del Temps. Segurament ho tenim davant dels ulls i no ho veiem. Una possibilitat és deixar que moltes persones o grups independents ho provin i hem pensat que com que els pomús sou molts més que nosaltres, si demanéssiu a tota la vostra població que ho provessin…

—Si voleu, ara mateix —digué el president de Pom. Es va girar cap al seu secretari—. Passa ara mateix pel procediment d'urgència un comunicat demanant a tota la població disponible que col·labori en aquesta tasca.

—A part de "comunicacions" tenim alguns altres resultats notables —continuà en Valac—. "Terraformació" és molt interessant, hi ha uns diagrames sobre el planeta en funció del temps. Cinc mil anys enrera el planeta era molt més calent i amb atmosfera de diòxid de carboni i nitrogen. En aquell punt es van iniciar uns processos anomenats "fotosíntesi", "bioprecipitació de carbonats" i "biooxidació de sulfurs" que van fer canviar en dos-mil anys la composició de l'aire, i la temperatura fins als nivells actuals. En aquest punt es va iniciar un segon procés: "formació d'ecosistemes primitius" i cinc-cents anys més tard "ecosistemes complexos".

»"Anàlisi d'ecosistemes" afirma que al planeta hi ha vuitanta-tres menes de comunitats animals i vegetals diferents i dóna una llista de les espècies. Dues de les comunitats coincideixen força amb la flora i fauna de les nostres jungles, però la major part són habitades per animals i plantes totalment desconeguts. En total, unes quinze mil espècies d'animals, vint mil de vegetals, deu mil de fongs i un milió de bacteris. Més de cent vegades el que hi viu al nostre Món.

»"Habitabilitat" analitza un mapa del planeta. Considera habitable el 22 per cent de la superfície sòlida, el 12 per cent la classifica de desert càlid, el 9 de desert fred, un 18 de selva humida, un 15 de bosc temperat, un 12 de zona muntanyosa. La resta està classificat com a ecosistema en desenvolupament. La població sostenible òptima és de dos mil tres-cents milions de persones.

"Naus de transferència", és on surt l'estrany objecte que volta i hem vist que hi ha diverses menes de vehicles per baixar al planeta. Avaluem la capacitat pel número de seients que apareixen al model. Al complex que hi ha just al damunt de Pom hi ha dues naus reutilitzables d'unes quatre-centes places, són com la que sortia a la pantalla quan vam arribar nosaltres, cent naus de descens humanes d'unes dues mil places, cent vint naus de descens de càrrega i quatre naus de descens d'animals, no sabem de quina mena d'animals.

»"Càmeres remotes" sembla que ens connecta amb càmeres instal·lades a la superfície del planeta, el temps de resposta és el que correspon a això. Hi ha però algun ajust que encara no sabem fer i de moment no podem reconèixer les imatges que ens arriben.