El Comitè de Descens, des del primer moment, va haver de lluitar contra problemes imprevistos. El més important era la manca de capacitat de l'accés a Pom. Ja s'hi estava instal·lant una segona corriola, però entre pujar la gent i baixar el cabàs, la capacitat total no passaria gaire de quaranta persones per hora. La possibilitat d'obrir altres estacions es va haver de descartar, cap de les altres quatre estava en territori favorable, no hi havia accés obert i difícilment es podria negociar amb les autoritats locals. Caldria doncs començar immediatament el trasllat dels viatgers a Pom, on s'haurien d'allotjar fins al dia de l'obertura de la porta.

Una segona qüestió era la diversitat cultural. S'havien reservat dues mil places per a exteriors als quatre grups que participaven al comitè, però de moment la resposta de Bam i de la Federació, que eren els més ben comunicats, havia estat fluixa, tot i que les seves autoritats havien estat convençudes a col·laborar amb una combinació de diplomàcia i de regals. També hi havia els esclaus de Jami que era previst alliberar en el termini de dos dies, però era una incògnita saber quina seria la seva resposta.

La Xandra, tot i que finalment havia tornat a dormir sola una altra nit, es va aixecar més animada que el vespre anterior, ara estava convençuda que sí, que serviria d'alguna cosa l'anar a explorar. A les 09:00 es van acomiadar de la Marla i van sortir en direcció a l'est. La intenció era explorar tota la planta, fer la volta al Món i anar apuntant totes les coses d'interès que veiessin.

La configuració de la coberta zero no tenia res a veure amb l'estructura de sectors que hi havia més amunt i des del primer moment van copsar la gran varietat de les seves diverses parts. En Ziol havia pres unes notes quan va executar CONTROLLAB que ara eren inapreciables per saber quin era el propòsit de cada regió. Sortint de la zona de laboratoris de desenvolupament van entrar en una de fàbriques. Aquí les parets eren de ceràmica i les portes eren totes tancades. De tant en tant trobaven algunes cambres com la que havien escollit per dormir i també cuines, lavabos, banys i petites piscines.

Més enllà, hi havia una altra zona de laboratoris, amb les parets transparents, eren els laboratoris de biologia vegetal. A l'interior de les cambres es veien cubetes de conreu amb restes de vegetals morts i secs. Encara que poguessin obrir les portes no hi havia res viu.

L'altra zona que van visitar, estava retolada com a manteniment. Al sol dels corredors hi havia unes línies, com les guies d'un sistema de transport pesant, però dels vehicles ni rastre.

A continuació venia una zona de magatzems. No hi havia cap paret transparent però cadascuna de les portes, que eren d'acer i molt similars a les que de les diferents cobertes van al gran pou, tenia un tauler de comandes i una petita pantalla. Les pantalles informaven indefectiblement que la porta s'obria des de CONTROLLAB. Als passadissos hi havia nombrosos terminals apagats però tots els que van anar provant estaven controlats per CENSOR.

Els magatzems cobrien una superfície de quatre-cents metres d'ample per més de cinc quilòmetres de llargada, era el lloc més regular que havien vist mai els nois, amb llarguíssims corredors creuant-se en angle recte cada vint-i-cinc metres.

La següent àrea que van trobar era molt diferent a les anteriors, hi havia milers de cilindres verticals de metall, tots de la mateixa alçada, uns dos metres i mig, però de diferent diàmetre, entre un i cinc metres. Estaven disposats irregularment i interconnectats per una xarxa de tubs a uns dos metres de terra.

—Començo a tenir fam, em sembla que mai no havia caminat tant —digué la Xandra—, hauríem de pensar en aturar-nos.

—Seguim fins allà davant, hi ha una zona de serveis, si és com les altres podrem seure còmodes —intervingué en Ziol.

Era exactament com el lloc on havien passat la nit, un dormitori amb lliteres, lavabos i una piscina.

—És meravellós que encara funcioni, i que l'aigua estigui calenta. Jo em banyo —digué la Xandra—. Us hi fiqueu?

La Xandra i en Ziol es van despullar i tirar a l'aigua, en Xerqui s'ho mirava.

—Va, vine, que s'hi està molt bé a l'aigua, fica't-hi —digué en Ziol.

En Xerqui va enrogir i finalment va sortir de l'habitació. La Xandra va estar a punt de provar alguna maniobra d'aproximació, però al darrer moment va pensar que seria millor esperar al vespre, la situació ja era prou excitant per a en Xerqui i la presència d'en Ziol podria espatllar-ho involuntàriament tot.

A la tarda, el camí s'els va fer inacabable. Estaven esgotats, no tant pels quilòmetres que duien a les cames, a Sagittarius les contínues pujades i baixades d'escales els mantenien en forma, com per l'estat de tensió provocat per l'allau d'informació que estaven rebent, havien vist tota mena de laboratoris, magatzems i aparells estranys. Tot just havien fet el seixanta per cent de la volta al Món quan van trobar un àrea amb el que semblaven petits terminals a l'extrem de columnes d'un metre d'alçada. Les columnes sortien de terra, de l'extrem d'uns rectangles de dos metres de llarg per un d'ample.

En Ziol sense pensar-s'ho dos cops va engegar un dels terminals. Immediatament el rectangle d'on sortia la columna es va elevar un centímetre, no era pintat a terra, era una plataforma. A la pantalla hi havia un mapa de la zona i unes quantes tecles.

—Veniu aquí, que em sembla que ja sé què és això —va marcar sobre el mapa un punt proper i va prémer una tecla verda retolada "velocitat de creuer".

La plataforma arrencà suaument i aproximadament a quatre metres per segon va anar en total silenci fins el punt marcat del mapa. En Ziol feia una cara com si allò fos el més normal del Món, però en Xerqui i la Xandra no podien ni parlar. Van provar les diverses opcions del petit terminal i van veure que es podia localitzar al mapa qualsevol punt de la coberta zero. En Ziol va marcar la situació del terminal del laboratori de desenvolupament on els esperava la Marla i va prémer "velocitat màxima"

La plataforma es va posar en marxa en direcció est sense gaire acceleració, ràpidament va entrar a la zona veïna que era completament a les fosques, sols es veia la claror de la pantalla del terminal del vehicle. En Ziol va prémer la tecla retolada "parada" i la plataforma es va aturar, no tenia ni idea d'on hi podia haver un commutador dels llums, si volien fer exploracions amb la plataforma haurien de programar-la a petits trams a fi i efecte de poder anar encenent la il·luminació. Van decidir que ja era prou tard, estaven prou cansats i que era millor tornar fins on era la Marla que no pas arriscar-se a ensopegar cercant els interruptors, amb la plataforma ja podrien anar a explorar l'endemà. En Ziol que no havia baixat a terra es va agenollar i va prémer "continuar" al tauler de comandes. La pantalla indicava en tot moment la situació actual. El vent a la cara, la sensació de velocitat, de risc, i de nova experiència va captivar els nois, la Xandra va abraçar en Xerqui i finalment les mans del noi la van envoltar. Quan passat un quart d'hora, la plataforma es va apropar al seu destí i van veure al fons la claror dels laboratoris de desenvolupament, va haver-hi unes certes presses a cordar els botons de la camisa, una cosa era aprofitar la situació i una altra posar al pobre Xerqui en una situació per a ell molt violenta.

—És al·lucinant, has de pujar, corre, vine —deia en Ziol a una Marla que havia posat uns ulls com taronges quan els va veure aparèixer com si volessin. La va estirar pel braç mentre els altres dos baixaven—. Ara tornem.

En Ziol va demanar l'altra punta dels laboratoris a velocitat lenta. La plataforma hi va anar pel camí més curt. Van veure que evitava els obstacles com les cadires i taules que havien posat al passadís. Més tard van descobrir que també evitava les persones.

—Ara veuràs, anirem a la zona d'aquí al costat, que té els llums apagats —va prémer la tecla de velocitat màxima i el vehicle va començar a accelerar. A la Marla la va agafar per sorpresa i no va poder evitar xisclar quan van entrar a deu metres per segon en una zona a les fosques—. No ho trobes meravellós? Ara tornarem…

Un moment, he vist una cosa, vigila que m'aturo —en Ziol va prémer "parada"—, mira allà, s'hi veu llum, miraré d'anar-hi.

A través de moltes parets transparents es veia una mica de claror, no, no podia ser un reflex del terminal de la plataforma, en Ziol va tocar els comandaments de la plataforma i s'hi van anar apropant. Dins d'un laboratori van veure la pantalla d'un terminal encès. La Marla va baixar i s'ho va mirar des del més a prop possible.

—No hi ha cap quadre d'alerta, com el que hi havia al terminal on ara hi tenim DESCENS. Hi ha una aplicació que no havia vist mai, encara va traient xifres a la pantalla. És possible que aquí tampoc hi actuï SUPRAVISOR. Vaig a veure si trobo els llums del passadís.

Era evident que les coses havien canviat, i que encara canviarien molt més. Hi havia una certa preocupació especialment entre els cinc-cents republicans que havien decidit continuar al Món sobre els efectes que podria tenir l'accés a tota la informació dels terminals per part de països molt poc democràtics o senzillament, totalitaris. D'alguna manera l'accés de Jami als explosius era el senyal d'alerta, feia por una tecnologia com aquella en mans de gent tant perillosa.

L'opinió del Consell, compartida pels pomús, era que l'aixecament de la censura no hauria de ser sobtat ni simultani a tot el Món, d'alguna manera els pobles democràtics haurien de crear un organisme encarregat de vetllar per la consecució de règims democràtics a tots els altres països del Món.

De Supra en van començar a sortir els primers candidats al descens, el govern havia muntat un tribunal per assegurar-se que cap col·laborador de l'antic règim eludís les seves responsabilitats fugint al planeta, tots els candidats van haver de presentar deu testimonis que els avalessin. Es va acordar també enviar als talians els bens que els viatgers deixarien en baixar al planeta, fonamentalment mobiliari i roba.

A quaranta viatgers per hora, el ritme màxim que suportava el pou de Pom, els suprians trigarien dos dies i mig a completar l'expedició.

Talis havia fet també la seva tria de candidats, pujarien a Pom més tard ja que alguns d'ells participarien a l'atac a Jami previst pel dia 11.

—Hem de mirar d'accedir a l'altre terminal ara mateix. Si ho aconseguim, d'entrada podrem obrir totes les portes que porten a les habitacions transparents i podrem buscar la manera de sortir —deia la Marla.

—Però serà millor que a la República no en sàpiguen res, ara amb l'afer de Jami estaran massa ocupats i segur que si els comencem a explicar la qüestió del segon terminal, hi veuran problemes per tot arreu i ens demanaran que no toquem res —continuà la Xandra.

—I sense CONTROLLAB com voleu obrir la porta del laboratori on hi ha el segon terminal? —preguntava en Xerqui—. Hem provat de fer força a les portes d'aquí a prop, i ni es mouen.

—Explosius. No en tenim d'explosius, suposo que seria fàcil esbotzar una d'aquestes portes amb explosius, però no en tenim —repetia la Xandra—. En saps fer tu, Ziol, d'explosius?

—No, però tinc una idea, veniu aquí —els va dur a la porta del primer laboratori que havien obert, amb un sol dit al pom l'obria i la tancava—, mireu que suau que llisca.

—Això ja ho sabíem, el problema és la tanca, si no l'obrim abans és igual la força que calgui per moure la porta —objectà la Xandra.

—Una mica de paciència —dins el laboratori de resistència de materials, en Ziol va començar a desenrotllar una mena de cordill d'una gran bobina retolada: "Cable de seguretat F-50. Resistència 50.000 newton". Amb una eina que hi havia al mateix prestatge en va tallar dos trossos d'uns cinquanta metres cadascun i els va dur al vehicle. A la part de darrera de la plataforma hi havia una mena d'anella, probablement per arrossegar alguna cosa. Hi va passar els dos trossos de cordill—. No se pas de què deu ser fet, un cordill de fibres vegetals dels que hi ha a la República amb aquest gruix, no resistiria ni 2.000 newtons.

—Hem de trenar una mica les quatre puntes que sobresurten.

Ho van fer i en va resultar una corda d'uns vint-i-cinc metres. En Ziol va programar el vehicle fins a la porta del terminal tancat. Amb facilitat va lligar l'extrem de la corda al pom. Va fer avançar lentament la plataforma fins que va quedar tensa i aleshores va donar l'ordre d'avançar. En trobar resistència el vehicle es va aturar.

—Jo ja m'ho pensava —deia la Xandra—, i a més t'has equivocat de direcció, estirant des d'aquí en lloc d'obrir, tancaríem la porta…

—Ja ho veureu ara —en Ziol va fer girar el vehicle, va donar una ordre al seu tauler de comandes i va saltar a terra. La plataforma va accelerar, va passar davant la porta i va continuar. La corda es va tensar i es produí l'estrebada. Uns centímetres més enllà la plataforma es va aturar.

Va haver-hi sort, d'entre la tanca, el pom de la porta, els cordills i l'anella de la plataforma qui va resistir menys va ser la tanca.

—Retrocedim una mica, fins que l'argó de l'habitació es dilueixi i entri a dins prou oxigen per respirar.

Passats uns minuts, van entrar al laboratori. Al terminal hi havia una aplicació de control d'un experiment elèctric, encara funcionava, cada deu segons imprimia a la pantalla una línia de números exactament igual a l'anterior. Van sortir de l'aplicació. CENSOR no actuava, probablement quan van tancar el laboratori van deixar l'aplicació, i l'experiment, en funcionament i això havia impedit la instal·lació de CENSOR, com al terminal de la columna.

En Ziol va entrar immediatament al plànol de Sagittarius, va demanar la coberta zero i va cercar qualsevol cosa amb el nom "®Alimenta". A continuació des de CONTROLLAB va obrir la porta del magatzem corresponent, era a menys d'un quilòmetre de la seva posició actual.

Mentre sopaven, i de quina manera, van acordar que no tornarien al terminal fins l'endemà.

La Xandra es va despertar: una altra nit sola —va pensar—. Es va posar un moment les ulleres, al rellotge de damunt la porta les grans xifres marcaven DILL 10:05:9075 04:44. Amb l'excitació del segon terminal i el pantagruèlic sopar que havia pres, li havia entrat son i s'havia adormit ràpidament. Ara era el moment d'acabar el que havia començat a la plataforma mòbil, sense fer soroll s'hi va apropar, va ensopegar amb una cosa a terra, la roba d'en Xerqui, afortunadament se l'havia tret. La llitera no era gaire ampla però en Xerqui estava arrambat contra la paret, la Xandra es va ficar sota el llençol i va trobar el cos del noi molt calent.

Va esperar una estona a escalfar-se, no gaire. Aleshores el va anar fent tombar, molt lentament, com si no el volgués despertar. En Xerqui va continuar tota l'estona fent veure que dormia, fins el darrer moment no va dir:

—Xandra, m'agrades, ets meravellosa.

El terminal de DESCENS continuava monitoritzant les operacions de condicionament de l'Estació Quatre. Ja s'havia buidat l'argó líquid i la temperatura actual era d'uns noranta graus sota zero i estava pujant. Quan s'estabilitzes a vint-i-dos graus positius, el dia 13 de maig, començaria el procés de verificació que duraria fins que el dia 17 s'obririen les portes per a les persones, unes portes de sentit únic. El mateix dia 13 havia de sortir l'anomenat material per a mostres biològiques, per recollir-ne tant d'humans dels que es quedarien com de plantes i animals dels conreus i les jungles.

DESCENS insistia que les condicions per efectuar el viatge eren mínimes, però calia que tothom passés unes proves. El dia 23, es tornarien a obrir les portes en sentit contrari per deixar sortir als rebutjats i els que en els sis dies de controls s'ho haguessin repensat.

Els nois però, estaven molt més interessats en l'altre terminal. La primera cosa que va fer en Ziol quan es va llevar va ser demanar el plànol per cercar possibles sortides.

—Mala cosa les portes de ceràmica —anava explicant—, no se'n pot obrir cap de les que duen als canals ni a les escales que van a la coberta 1. Vull mirar les altres possibilitats: conductes d'aire, d'aigua, clavegueres o sistemes de transport.

—Quan te'n cansis m'agradaria mirar una estona l'enciclopèdia —interrompé la Marla—, és possible que hi hagi moltes informacions útils.

El problema d'una enciclopèdia amb més de cinc-cents milions d'entrades, és que no es pot llegir d'una tirada. La Marla pretenia mirar-la només una estona però els tres nois, que havien deixat la Xandra amb DESCENS, s'hi van acabar passant tot el matí.

L'informació era absolutament fascinant. Sagittarius era un projecte de tota la humanitat i s'havia trigat quaranta anys a construir; tenia dues bessones anomenades Cassiopeia i Eridanus, els noms de les regions del cel on es dirigirien, vistes des de la Terra. Sagittarius va ser la darrera a sortir, l'any 2570 i la que havia de fer el viatge més curt. Havia de visitar dos planetes: el primer situat a 33,2 anys llum de la Terra i el segon a 29,2 del primer i a 51,3 en línia recta de la Terra. Les altres naus també visitarien dos planetes cadascuna.

Aquests planetes no eren directament habitables, unes naus molt més petites i ràpides que Sagittarius farien la feina prèvia: amb microorganismes eliminarien el diòxid de carboni i formarien una atmosfera respirable amb oxigen, seguidament s'alliberarien llavors de vegetals i ous d'animals per crear un ambient propici a l'home. Amb Sagittarius encara baixarien més espècies, especialment les dels animals més similars a l'home, els mamífers, que no era possible enviar en forma d'ou i moltes altres que sols es podrien introduir amb tècniques biològiques molt complexes.

Quan ho van cercar, ho van trobar immediatament: a les cobertes 141, 142 i 143 hi vivien els animals, van poder connectar les càmeres i per primera vegada els van veure, uns animals que ni es podien imaginar, molts de mida petita però també alguns enormes, especialment per a qui no ha vist mai una bestiola de més d'un quilo. N'hi havia de dues menes: uns de salvatges en un ambient similar a les jungles i uns altres de domèstics. En un primer moment semblava que els domèstics estaven amb persones, era una il·lusió, eren unes grans pantalles.

Amb l'enciclopèdia van descobrir que no tota la tecnologia humana s'havia incorporat a Sagittarius, concretament s'havia pres la decisió de no emprar robots per fer les feines domèstiques o agrícoles. Els constructors de la nau no volien cap sistema important amb peces mòbils. La primera nau, la que va arribar al planeta amb els bacteris, sí que n'hi va portar. I els robots havien cercat matèries primeres, n'havien fabricat d'altres i entre tots havien construït l'infrastructura mínima per al descens. Un descens previst per a cinc milions d'individus. També s'havia decidit que, en general, el sistema de terminals no actuaria imitant a les persones, seria una eina passiva a la que caldria donar ordres concretes i s'hi primaria la comunicació escrita per damunt de l'oral.

L'ambient de Sagittarius imitava el de la Terra en molts aspectes encara que hi havia diferències significatives, per exemple les espècies vegetals presents a les cambres agrícoles no eren les més normals al planeta d'origen, s'havien seleccionat per la seva capacitat d'adaptar-se a un ambient amb il·luminació constant, sense nits, i pel seu cicle de creixement extremadament ràpid. A la Terra, les collites no s'acostumaven a fer en cicles de tres setmanes.

Els nois van conèixer l'explicació dels motius que havien portat l'home a construir Sagittarius i les altres dues naus. Tan per mala voluntat com per desconeixement, els cinc-cents anys anteriors a la sortida de les naus, la humanitat havia estat moltes vegades en perill d'extinció, havien arribat a ser conscients del difícil que era bastir una societat sense conflictes. Set planetes eren una aposta de futur més segura que un de sol, especialment si es podien evitar alguns errors gairebé irreversibles que s'havien comés a la Terra, i cada planeta es podria expandir en el futur a altres planetes.

L'enciclopèdia donava una visió de l'univers exterior, van poder veure imatges reals d'estrelles i planetes, van aprendre que vivien a un sistema amb dos-cents mil milions de sols, a la Galàxia, que en nou-cents anys de tecnologia astronòmica no s'havia trobat ni intel·ligència ni vida fora del sistema del Sol, que es calculava que hi havia planetes transformables en habitables aproximadament al voltant d'una de cada cinc-centes estrelles.

Després de dinar, en Ziol es va quedar amb DESCENS i els altres van anar a l'altre terminal, tenia tota la tarda per pensar. La sortida, restava una setmana per sortir dels laboratoris. Encara que en Tarm els havia assegurat que tots els explosius que pogués fabricar la República en aquest termini s'emprarien en una gran explosió per intentar treure'ls, no se'n refiava gaire, les portes de ceràmica eren molt més difícils de forçar que les metàl·liques que eren les úniques que fins a aquell moment s'havien pogut obrir. Sinó, adéu per sempre més al planeta. I ara que ja sabia el que era, donaria qualsevol cosa per poder anar-hi. Va començar a escriure una llista de totes idees que tenia que poguessin menar-los a una sortida.

Quan més embadalit estava amb els seus pensaments va sonar una veu pel Vista+ que el connectava amb la República. En Valac volia dades de DESCENS.

—Vés a l'opció de material per a mostres biològiques i treu-me el llistat d'operacions.

DESCENS va informar que sortirien de l'Estació Quatre unes caixes amb contenidors per prendre mostres a persones de les que no baixarien. En Ziol anava passant pantalles quan li demanaven sense ni llegir-les, segurament a dalt les copiaven entre vàries persones. De tant en tant hi havia algun gràfic, això trigava més a ser copiat.

La següent operació va ser molt més interessant per a en Ziol, DESCENS va donar detalls sobre el punt on les naus baixarien. Sols s'activaria un dels cinquanta emplaçaments que els robots havien condicionat. Per primera vegada va veure imatges d'una càmera situada al planeta, imatges on sortia el cel blau, veritables arbres gegants, uns animals voladors molt més grans que els insectes i també algunes mostres del que els robots havien construït per a ells. La decisió era ja violenta, sortiria d'aquella presó com fos.