En Tarm estava amoïnat, els informes dels espies enviats a Supra afirmaven que la Guàrdia Social havia entrat a la zona inaccessible de la coberta 37 i havia recuperat els cossos dels tres guàrdies morts. Ja sabien que en Vadís se'ls havia escapat. El comandant va ser cessat i el substitut havia manat un escorcoll minuciós de tot Supra. Es va dividir tot el país en tres-centes zones i malgrat els problemes econòmics que comportaria, cap normal o especialista no podia sortir de la seva zona si no era per a feines especialment autoritzades.

Un dels espies, que vestit de guàrdia podia circular per tot arreu, va notar un fet curiós. Malgrat la paralització total de Supra els guàrdies conduïen nombrosos grups de nois, d'uns dotze anys d'edat aproximadament, a les cobertes dels superiors.

—A les cobertes més altes sols hi podíem entrar els superiors i naturalment no hi ha cap escola de nens —afirmà en Vadís.

—Els nois d'aquesta edat ja estan separats en escoles normals i d'especialistes. Els normals, que són la gran majoria, són alliçonats per treballar sense protestar ni fer preguntes —continuà la Xandra.

—Però què penseu que els hi volen fer fer? —preguntà en Tarm.

—Ha de ser una feina fàcil i que es pugui fer a les cobertes dels superiors —en Vadís no entenia res.

—Si tingués bé el peu em ficaria pel tubs d'aire de les cobertes 69 o 70 i provaria d'esbrinar-ho —digué en Ziol que encara que portés el turmell embenat no parava amunt i avall per tota la República.

—Hi vaig enviar ahir la Troimà. Va tornar esgotada i no va esbrinar res. Perdem massa temps entre anar i tornar, i resta poca estona aprofitable a Supra. Per travessar la selva ja perdem tres o quatre hores si no hi hem enviat algú a obrir camí, que no sempre ho podem fer.

—Si poguéssim entrar al tub d'aire per aquí encara ens estalviaríem temps. Hi ha continuïtat fins a Supra? —intervingué novament en Ziol.

—Podem entrar-hi, però vuit-cents metres suplementaris pel tub són encara més cansats que passar tota la selva.

—Tinc una idea —la Marla que fins aquell moment escoltava atentament finalment va intervenir— podem fer una mena de taula amb rodes, com aquesta joguina que tenen alguns nens, per poder passar el tub sense arrossegar-se.

Quan algú té una idea sempre resulta que era molt fàcil i que qualsevol ho hagués pogut pensar… abans.

A cap lloc del Món hi havia passadissos rectes gaire llargs, sempre feien com a màxim vuitanta metres abans de tombar en angle recte. I a més, les distàncies eren sempre tan curtes que no havien tingut mai la necessitat de dissenyar un vehicle. El més similar que hi havia eren els llits amb rodes o els carretons per dur mercaderies.

Al departament d'enginyeria mecànica van fer molt més que un llit amb rodes. La plataforma quedava a tan sols un centímetre de terra per aprofitar l'espai al màxim. Unes rodes laterals es recolzarien a les parets del tub per adreçar automàticament el vehicle. I el millor de tot, van idear un sistema de propulsió amb els peus, mitjançant uns pedals. Van pensar en els frens i en un sistema per invertir el sentit de la marxa.

A més, plegant les rodes laterals era prou petit per passar els passos estrets entre sectors. El vehicle va estar construït i provat en dos dies. Podia anar a més de dos metres per segon sense cansar al conductor. Es podria anar a Supra en vint minuts.

La Troimà, que era ja l'exploradora oficial de tubs, va fer el primer viatge pel tub central de la coberta 70. No va ser productiu, la major part dels forats donaven a cambres que eren magatzems. A la sala d'esbarjo dels superiors n'hi havia alguns, però no va poder escoltar cap conversa significativa. Dels nens, ni rastre. De tornada, en tres minuts era al primer estretament. Desmuntar les rodes, passar el carretó i passar ella, era més lent que tota la resta del viatge.

Va arribar a un tub en pendent i va poder baixar el carretó a nivell de la coberta 68. Passat el punt estret, el que va veure li va agradar més, era una zona de treball. Per un dels forats va veure un despatx on dos superiors elaboraven una llista de paraules, l'un dictava i l'altre escrivia en una tauleta de cera, va entrar un noi i se la va endur. Allà hi havia un noi i el que havia vist podia ser significatiu, aquelles paraules podien tenir algun sentit per algú a la República. Va memoritzar part de la llista que estava escoltant.

En tornar, va escoltar en una altra sala uns superiors que comentaven que no es refiaven del pla d'en Cràdec. Un d'ells va dir que ja n'estava cansat i que baixaria a Xara, que amb la gent tancada a casa, a Xara podrien estar més per ell. Algun altre va dir que també hi aniria i un tercer que s'estimava més anar a Respor que allí s'hi podia reunir amb gent més interessant.

A l'informe que en tornar va fer a en Tarm, no s'especificava el que eren Xara i Respor. Els nois que eren amb ell tampoc ho sabien però en Vadís els ho va aclarir, Xara era un prostíbul, l'únic al que anaven molts dels superiors. Respor era un menjador vetat als normals on habitualment es feia tertúlia. Va prendre nota de les localitzacions: Xara, coberta 64 posició central; Respor, coberta 66 lateral nord. Va entrar a TNIREBAL i ho va buscar, Xara havien de ser aquelles cambres, un dels tubs del nivell 64 hi passava pel mig. Seria un dels objectius prioritaris. Respor quedava lluny de qualsevol dels tubs, no es podria espiar amb aquell mètode.

—En Cràdec sospita que la desaparició d'en Vadís té a veure amb els codis dels terminals, sap que jo hi tinc a veure i que sóc afeccionat als terminals. Ara fa servir els nens per mirar d'esbrinar què és el que jo sabia —fou la resposta d'en Ziol quan en Tarm li va comentar les dades que havia portat la Troimà.

—I els deu haver amenaçat o potser promès algun premi perquè treballin de pressa —opinà la Marla.

—En Cràdec ara ja deu estar segur que som a l'exterior, cosa que vol dir que s'hi pot anar. I ell sempre ha cregut que Supra s'ha d'expansionar a nous territoris. Ara deu creure que nosaltres, o la nostra fugida són la clau d'accés als nous territoris —continuà en Vadís—, pot ser important anar a espiar a Xara, en Cràdec és dels que hi va, i potser que hi xerri més del compte. El problema serà coincidir-hi, no crec pas que hi vagi cada dia. Tarm, si els superiors descobreixen TNIREBAL, quines possibilitats tindrem de defensar l'accés als tubs i a la selva?

—L'accés a la selva es podria defensar però consumiria molts dels nostres recursos, la nostra població és de mil set-cents i escaig contra més de setanta mil, i això pesa. Des de la sala on van a parar els tubs, la que tenim bloquejada amb gel al sector 44, hi ha massa passos a la selva. Si fonen o trenquen el gel haurem de bloquejar dotzenes de tubs i és possible que ells n'acabin forçant algun abans que ens n'adonem. Serà molt difícil defensar cadascuna de les sortides dels tubs a la selva. D'acord en l'afer Xara —conclogué en Tarm— hi posaré un espia, dins d'un parell de dies, i quan tingui més carretons podrem fer-hi una vigilància quasi contínua.

El Consell va estar d'acord en les mesures d'en Tarm, es va decidir que es revisaria sis vegades al dia si algú accedia a TNIREBAL. Els conservadors defensaven l'opció d'enviar homes armats a defensar les sortides dels tubs. Impossible, calia massa gent. Van demanar aleshores de contractar mercenaris a Bam però la moció no va prosperar.

En aquells moments al Consell gairebé tothom parlava alhora:

—Si ens hem de defensar és preferible fer-ho a la coberta 64 de la selva. Sols hauríem de bloquejar un accés, ja sabeu que és un pas obligat per anar més enllà, si no comptem els tubs.

—Sí, però perdríem l'accés al noranta-cinc per cent de la selva.

—O a l'entrada del sector 10 i només en perdríem el vint-i-cinc per cent.

—El pas entre els sectors 10 i 45 ens queda massa lluny per defensar-lo amb garanties.

—Cal veure que podem fer per bloquejar el pas, si és millor una porta ben forta o una que sembli una porta antiga tancada.

—Amb aquestes propostes no podríem fer entrar agents a Supra i perdríem els tubs de les cobertes inferiors a la 64…

—És millor això a tenir el noranta per cent de la població fent la guerra.

—Cal un atac preventiu a Supra, entrar per sorpresa als pisos alts i matar tots els superiors.

—Això és impossible, fins i tot amb mercenaris.

—Prou! —digué la directora— Així no ens entendrem. Proposo nomenar en Tarm responsable de crisi amb poders executius per un període d'un més. Cada tres dies haurà de retre comptes al Consell que el podrà cessar si ho considera oportú. Votem.

La proposta va guanyar per un sol vot.

• • •

En deu dies no va haver-hi cap novetat important, l'ambient a la República es va relaxar molt, no així la vigilància a Supra.

Els espies enviats a l'interior de Supra van informar de la fi de l'escorcoll i de la tornada a la normalitat relativa.

Les dels tubs també van fer una bona feina. La Troimà dirigia un eficient equip de dones: la Nouma que havia superat la claustrofòbia, la Vistina i la Namàlia que també era molt prima i útil pels seus coneixements directes de Supra.

En Tarm va fer una llista amb diverses conclusions:

• En Cràdec havia augmentat el seu poder les darreres setmanes.

• Quasi tots els superiors ja estaven segurs que en Vadís, la Namàlia i els nois eren a l'exterior.

• Creien també que en Joèdic era amb ells ja que no el cercaven.

• Sabien que existia un accés relativament practicable a l'exterior, encara que sospitaven de la zona del Forat Gran.

• L'operació dels terminals amb els nois havia fracassat, però n'havien iniciat una altra amb personal més qualificat.

• Des dels tubs no hi havia accés a la sala de govern dels suprems.

Tot i que la Troimà era ben coneguda a la República per les seves habilitats eròtiques, va aprendre més en els dies que va espiar el prostíbul de Xara que en els vuit anys que feia que havia deixat de ser verge. Des del tub podia veure dues cambres i curiosament una d'elles quasi sempre estava d'ocupada per un superior. Era deliberat, les noies rebien un senyal discret en arribar el següent superior i aleshores acabaven una feina que fins a aquell moment havien allargat al màxim. El canvi de la roba del llit, de noia i de superior era molt ràpid aleshores.

Com a mínim una centena, dels prop de quatre-cents superiors i suprems de sexe masculí que hi havia, van passar per Xara en les dues setmanes de vigilància, alguns d'ells més d'una vegada. I quasi sempre anaven a la mateixa cambra.

En les dues ocasions que van veure la Guàrdia Social escorcollar el bordell, la primera de les dues cambres que veien era escorcollada a fons, malgrat el client, però en veure que a l'altra hi havia un superior sempre ho deixaven córrer i no el molestaven.

No semblava que en aquella habitació hi hagués espai per amagar-hi res, però repassant el plànol de la zona, la Troimà es va adonar que hi havia una cambra a la quual sols s'hi podia accedir des de darrera la capçalera del llit. Haurien de fer també vigilància a les hores de nit.

Li va tocar el primer torn a la Namàlia. De moment semblava que al vespre continuaven fent el mateix que de dia. La cambra sempre ocupada. A les 21:00 va començar a veure novetats:

Per primer cop un superior va entrar amb dues noies i tots plegats es van posar a sopar, un sopar regat amb abundants begudes alcohòliques.

El superior semblava content amb les dues noies que es van despullar tot just començar l'àpat i l'afalagaven constantment. Sobtadament l'alcohol li va fer uns efectes una mica més contundents dels esperats: va caure rodó.

Les dues noies, quan el van veure ben adormit el van despullar i el van deixar al llit. La túnica blava quedava ben visible davant la porta d'entrada.

Aleshores van apartar el llit suaument i va aparèixer una obertura.

La més jove de les noies hi entrà amb el menjar que restava a la taula. L'altra, una noia d'uns 30 anys anomenada Matgà que ja havia vist treballant moltes vegades, vigilava.

En un determinat moment sonà un petit cop. Un visitant va entrar i es va ficar pel forat que el llit havia estat amagant. Uns minuts més tard, dos més. El superior sense adonar-se de res. La noia que era dins va sortir amb roba bruta i les restes del menjar que tornà a posar a la taula. Van tornar a ocultar el forat amb el llit i les noies s'hi van ficar, a costat i costat del superior que continuava dormint.

Va arribar la ronda de la Guàrdia. Van mirar a la cambra i en veure el superior retrocediren.

Passada una estona es va repetir el moviment del llit i en van sortir quatre persones que es van acomiadar de les noies.

El llit tornà a la seva posició inicial. El superior seguia dormint. Fins passades dues hores no es va començar a moure.

Aleshores una de les noies se'l va treballar una estoneta, amb la mà. El va deixar ben buit. I ell sense adonar-se'n gaire. Més tard segur que pensaria que havia estat d'un altra manera.

Just al moment que la Namàlia feia la darrera ullada abans de tornar, la va veure: sobre un prestatge hi havia una flauta, era la del seu fill, no la podia confondre.

En Vadís no en sabia pas res que l'oposició de Supra es reunís al bordell, de fet era evident que els superiors no sospitaven res. Va recordar però la història, quinze anys enrera, d'una noia molt jove, es deia Matgà, condemnada per seduir a un superior. L'havien fuetejada públicament vàries vegades i finalment havia acabat anant a parar a Xara. Sabia que la condemna era injusta. Això explicava moltes coses.

La Namàlia estava feta un sac de nervis i disposada a anar a Supra per recuperar al seu fill. En Tarm li va haver de treure del cap. Ja elaboraria una estratègia que no posés en perill ningú.

La Nouma, que va substituir la Namàlia en la vigilància de Xara va tornar per fi amb dades significatives. Un superior, un tal Fliomir, havia dit a la noia que ara, ell era molt important, que estava a punt de fer un nou descobriment als terminals que portaria a tot Supra uns temps nous, que interrogant un estudiant que coneixia als traïdors, havia vist la pista definitiva.

—Creieu que algun dels vostres excompanys pot tenir alguna pista? —preguntà en Tarm.

—L'únic que podia sospitar alguna cosa era el malparit d'en Gramoni —digué la Marla—, de fet sabia que jo podia despenjar els terminals.

—I a mi m'havia vist fent llistes de codis, seia al meu costat. Potser es va adonar de què anaven. Ell també és dels qui els agraden els terminals i tenia informació de com penjar-los.

—Si estan a la bona pista no trigaran a accedir a TNIREBAL —opinà en Vadís que també era present a la reunió dels assessors de crisi d'en Tarm—. Per cert, sabeu si hi ha algun altre codi que porti a més aplicacions ocultes.

—Sí, en coneixem uns vint, molts sense cap importància i algun de curiós, com el que dóna accés a multitud de pel·lícules de contingut eròtic, sembla com si fos una cosa il·legal quan es va fer.

—I quin codi és? —preguntà en Vadís mentre tothom es posava a riure.

—PORNOPORNO, si tant us interessa.

Curiosament a qui va interessar va ser a la Marla. Va pensar que si en Ziol veia les imatges, potser no s'emocionaria tant quan ella se li posés tendre. Dit i fet, al vespre, en arribar a l'habitació amb en Ziol, l'hi va posar.

Era francament casolà. Escenes de noies vestint-se i desvestint-se; parelles al llit, moltes vegades tapades pels llençols, noies nues llegint estirades a terra o sortint del bany i coses per l'estil. Les habitacions quasi sempre desendreçades i el punt de vista sempre fix.

—Jo diria que tot això es va fer sense que els que hi surten se n'adonessin, opinà la Marla—. No és com a les pel·lícules, on els que hi surten són actors.

Una de les aplicacions dels terminals era justament cinema. Hi havia desenes de milers d'enregistraments disponibles. Molts d'ells passaven a llocs que no semblaven pas el Món, en unes cambres molt diferents de mida forma i decoració, sovint amb parets corbes i angles no rectes. Hi sortien alguns objectes desconeguts, com les anomenades pistoles, un arma antiga que afortunadament s'havia prohibit, o perdut, a tot el Món.

Altres pel·lícules passaven clarament al Món d'abans del caos, quan era farcit d'objectes meravellosos. Altres eren de dibuixos i estaven plenes d'animals fantàstics, molt més grans que qualsevol dels que vivien actualment i que moltes vegades es comportaven com persones. En cap enregistrament no hi sortia mai un nu. I tots semblaven actuacions, com teatre enregistrat, s'hi veia clarament que els actors actuaven.

—És com si algú estigués enregistrant des d'un punt fix esperant a veure si algú es despullava —deia en Ziol.

—Però amb un sistema de fer pel·lícules amagat. Recorda que els antics feien pel·lícules amb aquelles caixes que surten a vegades a les pròpies pel·lí-cules. Eren una mica massa grans per poder-les dissimular, no se pas com s'ho va fer l'autor dels enregistraments.

I a més hi ha aquests números aquí, a l'angle. Els primers són la data i l'hora, tots són d'un període de cinc mesos del 2623 però els altres números no ho sé… ho vull esbrinar.

Una mica més i la Marla es posa a riure. Un noi, i dels que són sensibles als nus, amb milers d'imatges eròtiques que no ha vist mai i el que més li interessa són uns numerets.

El va deixar treballar. I va treballar fins les 05:30 quan la Marla es va despertar. Estava excitadíssim. Per les noies nues? O pels codis?

La Marla el va fer ficar al llit fins ben tard, sense ni voler escoltar-lo. Sort que l'escola a la República no té horaris.

Quan en Ziol es va despertar eren les 11:10, estava sol a l'habitació i no hi havia cap alarma posada al rellotge. Va decidir anar a cercar en Tarm immediatament, sense ni canviar-se el pijama. El va atrapar a un corredor quan sortia del Consell.

—He fet uns descobriments molt importants, importantíssims.

—Els teus descobriments ja han posat en perill la República una vegada, sense que ni te n'adonessis. Esperem que aquesta vegada no tinguem problemes —digué en Tarm.

—Saps els aparells que surten a algunes pel·lícules i que serveixen per fer pel·lícules. En teniu algun actualment?

—Càmeres en deien. No, es van perdre a l'època del primer caos.

—Jo sé on n'hi ha, i n'hi ha moltes.

—On?

—Als terminals, sobre les pantalles dels terminals, saps el cercle negre que hi ha just al mig, entre el rellotge i el punt verd d'engegada. És un aparell per fer pel·lícules.

—Com ho saps?

—Saps que les pantalles sempre estan a la mateixa alçada de terra, doncs les pel·lícules que surten a PORNOPORNO també són fetes totes des de la mateixa alçada, just la del cercle negre.

—Això no prova res.

—He vist tres casos que es veia el terminal encès reflectit als ulls d'una noia, es notava perfectament el punt de vista, i era sempre el mateix: just al damunt de la pantalla. Segur que sobre cada terminal hi ha la cosa, vull dir la càmera. I a més, la perspectiva de les vistes sempre correspon a una de les possibles posicions dels terminals a les cambres, ja saps que hi ha poques menes de cambres diferents en mida o en situació de les portes respecte al terminal.

—Molt observador. Hi ha exactament disset menes diferents d'habitacions entre petites i mitjanes. Però escolta, encara que les pel·lícules de PORNOPORNO s'haguessin fet des dels terminals, crec que algú ja ho havia suggerit, de què ens pot servir?

—He dit descobriments. Saps que a TNIREBAL hi ha un apartat anomenat "codi font"?

—Si m'has de parlar de codis de terminal crec que serà millor que anem a veure en Tomen, el més expert en terminals de la República, que amb els codis jo m'hi perdo. Té l'habitació aquí mateix —hi van trucar.

—Escolta el que diu aquest noi, parla de codis font —li va dir en Tarm quan en Tomen li obrí la porta.

—He trobat el codi font de PORNOPORNO —en Tomen va posar uns ulls com taronges— a TNIREBAL per trobar el codi font cal posar la fletxeta al menú de codis i prémer entrada. A PORNOPORNO igual.

—Com ho vols fer? No hi tens pas fletxeta ni menús per apuntar.

—Els has d'imaginar: amb els controls de posició tires molt a dalt i a la dreta, si hi veiessis la fletxeta la tindries a l'angle, oi?

—Sí.

—Aleshores et desplaces a la posició aproximada on hi hauria d'haver el menú, a cegues, i prems entrada. Si l'encertes ja hi ets, i si no tornes a començar.

—Meravellós. I què hi ha al codi font? —preguntà en Tomen.

—Línies i línies de paraules estranyes i de xifres, però també comentaris marcats amb estrelletes. Hi ha un comentari molt interessant: "** SECCIÓ ACTIVAR CÀMERA QUALSEVOL (si s'adonen que ho puc fer es moren, he he) **"

—Cal veure si aquests codis que has vist encara funcionen. Posaré els experts que tenim a treballar-hi, pots venir immediatament al nostre taller de terminals? —digué en Tomen.

En Ziol hi va anar, i amb cinc persones més que ja hi havia, els anomenats terminalistes, van estar treballant fins ben entrada la nit. Van apuntar en papers fragments dels codis de PORNOPORNO i de TNIREBAL i van discutir el sentit de les diverses ordres. Mentre sopaven, encara davant els terminals en Tomen va resumir:

—L'autor de PORNOPORNO no era un gran programador, crec que tots estarem d'acord que moltes parts del codi es podrien rescriure de millor manera, més aviat sembla que li van dir o va comprar o de qualsevol altra manera va aconseguir un codi secret que permet activar les càmeres dels terminals a distància i aleshores es va apanyar com va poder per muntar clandestinament aquesta aplicació. Comparativament, ara que nosaltres hem provat de fer una aplicació, dins un codi de la mateixa longitud que el que estem examinant, ens ha sortit en primera instància una llista amb més de dues-centes errades, no hi tenim experiència, però en menys d'una hora les hem reduïdes a vint-i-dues. Crec que aviat podrem generar aplicacions.

—Sí, però no les podem desar —intervingué en Ziol.

—Sembla que quan el terminal no deixa desar un codi nou, no és per errada nostra, sinó pel bloqueig que hi ha des de l'època de CENSOR. Això vol dir que el codi sols el tenim mentre no apaguem el terminal. No és una dificultat major ja que podem deixar un terminal encès indefinidament.

—M'agradaria que ara anéssiu a dormir, suposo que ara estem tots una mica cansats, demà a les 09:00 continuarem i hi ha molta feina a fer. Moltes gràcies companys.

Anant a l'habitació en Ziol estava amoïnat, no havia pensat en la Marla en tot el dia, no havia dinat ni sopat amb ella ni li havia fet arribar cap notícia, segur que trauria foc pels queixals, es sentia molt culpable. Ella sempre pendent d'ell i ell sempre tan distret. Li hauria de demanar perdó.

La Marla realment sí que tenia notícies d'ell. Diverses vegades havia anat fins la porta del taller dels terminalistes i l'havia vist tan embadalit que es va estimar més no dir-li res. El coneixia i no li venia de nou. Ja pensaria en alguna cosa especial pel vespre. I pensant el va desitjar. I va idear un altre pla.

Tot just entrar li va dir

—Ziol, el dia que estiguis preparat farem l'acte sexual complert.

Una mica més en Ziol que ja caminava molt bé sense crosses, malgrat l'embenat del turmell, cau per terra. En la seva mentalitat ho veia tot molt llunyà i desconegut.

—I quan creus que estaré preparat? —va dir amb un fil de veu.

—Quan passis la prova: quan em resisteixis la mà el temps que jo tinc pensat.

—I quant de temps has pensat que he de resistir? —la veu li tremolava i tot el seu cos suava.

—Ho sabràs l'endemà d'haver superat la prova.

Era una manera d'allargar-ho, a ella li agradava, així cada vegada ho desitjaria més.

—Prova'm —digué amb una veu com si fes una heroïcitat.