Presentació
El cinema és un art que -com nombrosos estudis evidencien- es realimenta, beu i estableix connexions a nivells insospitats amb altres arts, com ara la literatura, la música o el còmic. Potser és aquesta hetereogeneïtat d'influències i la capacitat de mutar, evolucionar i reinventar-se el que el fa tant atractiu.
Aquest assaig té com a objectiu destriar els arguments fonamentals
que un producte audiovisual determinat, la sèrie de dibuixos
animats Els Barrufets, comparteix amb obres clàssiques de la
literatura que han configurat la mitologia. Segons
la teoria del monomite, de Joseph Campbell, tots els arguments literaris
o d'un guió cinematogràfic conflueixen en un de sol: el
viatge -amb les fases d'iniciació, camí i retorn per canviar
d'un estadi a un altre- que condueix cap al coneixement, creixement
interior o bé troballa de la pròpia identitat o configuració
de la personalitat. Així, aquest viatge vist com a repte, com
a canvi constant que genera vida, és present, de manera més
o menys explícita, a les estructures argumentals de totes les
obres literàries que han estat escrites al llarg de la història.
Qui més qui menys n'ha vist algun episodi i ha quedat pres de l'optimisme i la visió utòpica de la vida que traspuen. Petits però molt eixerits, els barrufets són uns personatges carismàtics que han influenciat des de generacions d'antany fins a la quitxalla d'avui en dia. Tot i haver començat com a producte de ficció en forma de còmics ara fa 40 anys, la seva aparició a la televisió és el que va fer gairebé mundialment coneguts Els Barrufets. Es tracta d'un dels grups de l'art seqüencial més famosos de tots els temps, que van néixer com a personatges secundaris de l'exitosa sèrie Johan et Pirlouit del seu creador. La frescor de l'humor original del belga Pierre Culliford, més conegut com a Peyo, i del francès Yvan Delporte, que elaborava juntament amb ell els guions, fa que dels barrufets se n'hagi fet, a partir de les col·leccions de còmics, des de dibuixos per a la televisió, cançons i jocs infantils fins a productes multimèdia. La sèrie de dibuixos animats va ser produïda per Hanna i Barbera per a la NBC americana i ha estat distribuïda a més de 30 països, però segurament el públic català els coneix gràcies a la seva aparició a la revista Cavall Fort, traduïts per Albert Jané al català.
La interpretació i reflexió sobre l'obra és ben
personal, però està fonamentada amb referències
bibliogràfiques i en l'emmirallament amb altres obres. L'estudi
pretén extreure el substracte universal d'Els Barrufets,
trobar les estructures ficcionals que la història d'aquest grup
comparteix amb altres obres a partir de la seva vinculació argumental
amb branques mitològiques o literàries anteriors, basant-se
en els episodis de la sèrie El barrufet aprenent i El
barrufet vanitós.
Mentre sit-coms de dibuixos animats per a adults com The Simpsons
o South Park, assoleixen un èxit desmesurat, cal recordar
que mai podran desbancar -digueu-me romàntica- tot un clàssic
com Els Barrufets.