Els barrufets: gairebé una nació
Tota comunitat té el seu espai propi, i els barrufets no s'escapen d'aquesta premissa. Habiten en una mena d'arcàdia rural, un món a part incontaminat i allunyat de qualsevol tipus de corrupció. Murnau va il·lustrar millor que ningú l'enfrontament entre la ciutat, que implica corrupció, i el camp, espai verge, a la magnífica Sunrise. L'àmbit aïllat i impol·lut en què viuen els barrufets, dins de cases amb forma de bolet, constitueix un cosmos particular ben curiós.
Els protagonistes de la sit-com infantil practiquen ritus que
els caracteritzen com a col·lectiu. Es tracta, doncs, d'un grup
perfectament cohesionat i vers el qual tots els seus membres senten
un acusat sentiment de pertanyença i identificació.
Jerarquització de
la tribu i forma de convivència
Els barrufets se'ns presenten com una comunitat ja creada i estable,
guiada per un messies protector: el Gran Barrufet. Així doncs,
en Els Barrufets el messies no arriba com a figura salvadora
o promesa de renovació en moments de crisi, com passa en obres
de la literatura clàssica, sinó que ja conviu entre el
grup des dels seus inicis. Tots els barrufets accepten de bon grat l'autoritat
del cap del grup, de manera que no hi ha cap mena de lluita generacional
amb la figura del Gran Barrufet, que sobresurt d'entre totes les altres
del grup pel seu rol de conductor i salvador incondicional de la col·lectivitat.
Caracteritzat amb una vestimenta vermella que el distingeix dels altres
membres del col·lectiu, el Gran Barrufet és l'encarregat
de transmetre saviesa i coneixement per a la supervivència del
poblat. El messies Gran Barrufet no és finalment sacrificat com
passa amb molts dels messies de la tradició literària
clàssica, sinó que resta amb la comunitat per conduir-la
en cada petita crisi provocada per l'amenaça del bruixot Gargamel.
Figura extremadament racional i sempre dubitativa (anticipa el pensament a l'acció), podem trobar en el Gran Barrufet un punt de la figura mitològica de Prometeu, ja que és capaç de navegar entre dos móns, de capitanejar les múltiples expedicions cap al castell d'en Gargamel (a la recerca d'algun membre de la tribu dels barrufets que hi és pres) i llavors tornar al seu poblat resultant il·lès. Respecte a aquesta capacitat del messies Campbell diu: "La llibertat per a travessar en ambdós sentits la divisió dels móns, des de la perspectiva de les aparicions del temps de la causalitat profunda, i a la inversa, sense contaminar els principis d'una amb els de l'altra, però permetent que la ment conegui una per virtut de l'altra, és el talent del mestre".
A banda d'aquest individu experimentat i capitanejador del grup, trobem
99 altres membres que constitueixen la tribu. Tot i que la denominació
barrufet ha estat aplicada popularment per designar el diable, els protagonistes
de la sèrie de dibuixos no tenen, ni de bon tros, cap mena de
connotació diabòlica. Són feinejadors infatigables,
amb l'excepció, és clar, del barrufet mandrós.
Amiden tres pomes d'alçada, tenen la pell blava i duen uns pantalons
i una barretina blancs. Es tracta d'uns personatges petits però
que donen molt joc. Permeten, així, les mateixes possibilitats
de caracterització que qualsevol humà, i són més
flexibles; segons quina tipologia de personatge resulta molt més
versemblant en la pell d'aquestes petites criatures blanc i blaves que
no pas en un ésser humà.
Trobem, entre molts altres, el barrufet músic, el pastisser,
el presumit, el forçut, l'artista, el carismàtic barrufet
rondinaire, el barrufet de les ulleres (ajudant il·lustre del
Gran Barrufet), el bromista i, encara, els barrufets petits. La seva
caracterització acurada i realista permet crear complicitat amb
l'audiència, ja que cadascuna d'elles ens informa de forma anticipada
del tarannà i de les reaccions que cada barrufet pot tenir segons
les circumstàncies -si bé sempre s'admetran canvis de
rol que enriqueixin la trama i sorprenguin l'espectador.
Principis d'apologia del
nazisme?
Els barrufets sempre s'organitzen per fer front als intents d'agressions
d'en Gargamel. Podem veure en el grup una forma de democràcia
i una clara jerarquització. En alguns episodis de la sèrie
apareix fins i tot el terme "decret", document que llegeix
l'ajudant repel·lent del Gran Barrufet per convocar els barrufets
a reunions on debaten la millor estratègia per enfrontar-se a
alguna situació adversa, en què segur que en Gargamel
hi està implicat.
Ara bé, sorprèn trobar assaigs que relacionen la ideologia
nazi amb la forma de vida dels barrufets. Aquests estudis posen com
a arguments per a establir aquesta comparació l'organització
autàrquica de la societat dels barrufets i la seva uniformitat
estètica -de la qual només es distancien per petits detalls
que caracteritzen cada barrufet- que el nazisme utilitzava per a donar
la sensació de poder i unicitat. D'altra banda, es compara el
Gran Barrufet, líder ideològic del grup, conseller, personatge
exemplar, organitzador i mestre conductor del poble, amb el führer,
ja que ningú pot dubtar d'ell ni de la seva opinió. També
el paper de l'única figura femenina del grup es pot equiparar
al paper que assignava a la dona el nazisme: només serveix per
coquetejar, i per servir d'ornament. Els fonaments de la vida d'un barrufet
també es poden comparar amb els que la ideologia nazista promovia,
ja que normalment el barrufet forçut aconsegueix molts més
mèrits mitjançant el seu físic imponent que no
pas l'ajudant del Gran Barrufet, el barrufet de les ulleres, que està
caracteritzat com un repel·lent.
Més enllà de tot això, es pot arribar a veure un
odi antisemistista cap al Gargamel, que curiosament té molts
dels trets que han caracteritzat al llarg de la història el poble
jueu: un nas prominent i en forma d'àguila, i el seu nom i el
del seu gat Asrael amb terminació "-el", típica
dels noms hebreus. La professió del bruixot, que és un
alquimista avariciós que vol capturar els barrufets per a menjar-se'ls
o per comerciar amb ells i fer-se ric, és un dels arguments que
Hitler utilitzava per anar en contra dels jueus.
Per últim, trobem la presència d'aliats superiors que
ajuden els barrufets quan s'enfronten amb en Gargamel i a l'hora de
fer avançar el seu projecte de poble, com són la Mare
Naturalesa o el Pare Temps, que són tan intangibles com l'Esperit
Alemany que proclamava Hitler des de les seves consignes ultranacionalistes
fonamentades en l'essència d'allò alemany, o com el Volksgeit
etern.
Llenguatge propi i d'altres peculiaritats
Digne d'esment és el peculiaríssim vocabulari dels barrufets,
que formen paraules utilitzant el recurs d'afegir-hi les dues primeres
síl·labes del substantiu que els identifica com a grup.
Els barrufets, doncs, ho barrufen tot. Aquesta derivació
és un recurs que moltes tribus cinematogràfiques també
han utilitzat, cadascuna amb l'arrel lingüística que caracteritza
el seu llenguatge.
El concepte de temporalitat que té la tribu dels barrufets també
és ben insòlit. Sembla que els barrufets no envelleixin
ni canviïn mai, si bé és evident que moralment poden
evolucionar.