La unió fa la força

La cohesió del grup dels barrufets és l'element que els proporciona una espècie de màgia o immunitat contra en Gargamel. Sobta, precisament, la diferenciació que la sèrie ofereix entre la bruixeria bona, l'utilitzada pel Gran Barrufet, i la dolenta, la practicada per en Gargamel. Aquesta diferenciació pot ser deguda a la intenció didàctica d'explicar l'existència d'una fina línia que separa el bé del mal.

La comunitat que conformen els barrufets és, en alguns aspectes, equiparable a la del grup que funda una nova pàtria, argument universal que podem exemplificar amb l'Eneida. En el cas de l'obra de Virgili, però, es tracta d'un viatge d'aventures en col·lectivitat, amb tensions tan externes com entre els membres del propi grup, fins assolir una pàtria nova, substituta del paradís perdut del grup. Aquest argument ha estat utilitzat al cine per reivindicar el moviment nacionalista, mitificant les proeses d'aquells qui van originar una comunitat, és a dir, el germen d'un país i en especial la figura heroica del seu líder. Per aquest motiu, podríem veure a Els Barrufets una important càrrega nacionalista, que ja hem esmentat en parlar de les característiques de la col·lectivitat.

Com passa a Els Barrufets, la comunitat fundadora d'una nova pàtria de vegades es relaxa excessivament, fins que l'heroi líder, figura que en l'obra que estudiem correspondria al Gran Barrufet, utilitza el seu prestigi per arrencar-la del desànim o la dispersió. Aquest esquema argumental també correspon a l'Èxode bíblic, si bé cal remarcar que en el cas d'Els Barrufets no es dóna cap desplaçament físic del poble amb intencions d'establir-se en una nova pàtria.