L'amenaça del bruixot
En Gargamel és un malvat que no encaixa ben bé en cap tipologia d'intrús maligne que intenta destruir una col·lectivitat. Més aviat es tracta d'un bruixot ressentit que vol contagiar-se de l'alegria i la felicitat que els barrufets posseeixen podríem dir de forma gairebé innata. L'enfrontament entre aquest individu maligne i la col·lectivitat es dóna de forma gens traumàtica pels barrufets, que no odien en Gargamel, sinó que arriben a sentir compassió per ell. El bruixot, en canvi, no pot evitar ser pres d'una ira que el crema per dins i se n'apodera quan no aconsegueix satisfer els seus propòsits, és a dir sempre. Roí com ell sol, el sortiller es consola fent pagar la seva mala traça (el fracàs de les seves estratègies per enganxar els barrufets) al seu pobre gat Asrael.
Hi ha diverses hipòtesis per les quals en Gargamel vol capturar aquestes petites criatures, segons les diferents traduccions que s'han fet de les històries dels barrufets. Uns diuen que reunint-ne 10 aconsegueix una gran riquesa; així la maldat del bruixot es deuria a fins lucratius. Altres versions argumenten que necessita els barrufets perquè són ingredients essencials per a les pocions que elabora. Finalment, també s'apunta que els vol mal perquè enveja la seva felicitat i no formar part d'un grup tan ben avingut com el seu.
La insaciabilitat o insatisfacció eterna d'en Gargamel ens acosta al mite de Faust, si bé els objectius egoistes del bruixot s'allunyen completament de la dignificació absoluta de l'aventura humana que Faust aconsegueix gràcies a la seva irreverència.
"La tirania necessita per a la seva caracterització una
contrapartida, el tipus del màrtir, el savi que aconsella en
va, l'amistat desinteressada, la innocència femenina." Aquesta
condició de màrtirs dels barrufets serveix, a banda de
propòsits didàcticomorals, per a accentuar les seves qualitats
positives.
En Gargamel és, tal vegada, l'element clau que els obliga a posar-se
en marxa, que fa que hi hagi acció, i per tant aventures. D'aquesta
manera, podríem considerar que els barrufets li deuen el fet
d'existir al Gargamel, ja que si no fos per ell serien inviables com
a protagonistes d'un còmic o d'episodis de dibuixos animats,
on l'acció és obligada. És a dir, sabem a través
de Campbell i d'altres autors, que tota història literària
o cinematogràfica es deu a una crida a l'aventura, a quelcom
que motiva que algú es posi en moviment per aconseguir, en última
instància, un canvi personal o una evolució del coneixement.
El que la tribu dels barrufets persegueix és la unió del
seu col·lectiu, i per això han d'evitar que sigui perturbada
per la presència d'en Gargamel. Aquest perill els obliga a evolucionar
individualment i com a grup, a la contemplació i la superació
que Campbell clama en la seva teoria del monomite.
La lluita entre els barrufets i en Gargamel és a escales diferents , perquèrecordem que mentre el bruixot és un ésser humà, els barrufets són criaturetes que tan sols amiden l'alçada de tres pomes.
L'episodi titulat El barrufet aprenent està protagonitzat pel barrufet despistat, al qual sembla que res li surti massa bé i se sent rebutjat per la comunitat. Per això decideix, en un acte clarament emulatiu, aprendre a ser mag com el Gran Barrufet. S'ofereix com a aprenent al Gran Barrufet, que desestima l'oferta adduint que ja té un ajudant. Aleshores el barrufet despistat s'introdueix a casa d'en Gargamel per robar el seu llibre d'encanteris, però el bruixot l'enxampa i el barrufet només té temps d'arrencar i emportar-se una pàgina del llibre. En Gargamel riu endimoniadament, pervers, esperant que el barrufet provi de fer l'encanteri que s'explica en aquella pàgina del llibre. El barrufet fa la poció i es converteix en un dragó verd i escamós. Inevitablement, acudeix a casa del Gran Barrufet perquè l'ajudi. El cap de la tribu prova totes les pocions que coneix però cap d'elles serveix per a desfer l'encanteri. Amb tot, el Gran Barrufet es compromet a trobar l'antídot que torni a la seva forma original el barrufet. Finalment, el barrufet convertit en dragó decideix anar a casa d'en Gargamel per a cercar un antídot ell mateix, i deixa una nota avisant al Gran Barrufet. El barrufet-dragó és atrapat i empresonat per en Gargamel. Ràpidament tots els barrufets s'organitzen i acudeixen capitanejats pel Gran Barrufet a casa del bruixot per alliberar el barrufet despistat. Com no podria ser d'una altra manera, els barrufets units aconsegueixen rescatar el membre de la seva tribu. Encara abans que l'episodi s'acabi, el barrufet despistat fa acte de valentia quan arrenca del gat Asrael tres pèls de la seva cua, que són els ingredients que falten per completar la poció que l'ha de tornar al seu estat original de barrufet.
Es tracta d'un esquema que es repeteix a la pràctica totalitat
dels episodis de la sèrie de dibuixos, amb diferents variants
i motius que porten un barrufet a ser capturat pel malvat sortiller.
Aleshores es dóna la demostració de la cohesió
del grup, exemplificada en una espècie de viatge a la recerca
de l'objecte perdut, que tan bé exemplifica Jasó i els
argonautes, però en aquest cas el que es vol recuperar és
un dels barrufets, el que en aquella ocasió ha estat capturat
per en Gargamel. Hi trobem paral·lelismes curiosos, com són
que el rescat també es dóna, com passa en les històries
clàssiques, en una fortalesa infernal o castell (el del Gargamel).
Podem veure un moviment de descens cap al castell d'en Gargamel, des
del punt moralment més elevat que és el poblat dels barrufets.
El protagonista de Dràcula, de Bram Stocker, és
un personatge que propaga el mal, la pesta, per tota la comunitat. No
encaixa, doncs, exactament, a la història d'Els Barrufets,
i molt menys en la vessant seductora que va caracteritzar l'evolució
de la figura del vampir. A més, Gargamel mai s'arriba a introduir
en la comunitat dels barrufets.
Doctrina moral
La moralina d'Els Barrufets rau en què el seu bon cor
fa que resultin il·lesos de qualsevol intent d'agressió
del seu enemic, el bruixot Gargamel. Aquest fet, que encaixa perfectament
amb la màxima que ens assegura que "els bons sempre acaben
guanyant", tant típica dels westerns americans, resulta
altament moralitzant i efectiva si tenim en compte que Els Barrufets
és un producte audiovisual adreçat a un públic
infantil.