|
Daniel Ruiz-Trillo L'elaboració de les lleis UAB. |
 |
Política Lingüística 2001-2002 Albert Branchadell. |
Va crear molta polèmica, perquè potser és la primera vegada que un sociolingüista català qüestiona la via de la independència com a condició sine qua non per assolir la normalització de la llengua.
Vegem el comentari de la notícia al diari El Punt:
> Un assaig manté que la situació del català empitjoraria
en una Catalunya
independent
El professor de la UAB Albert Branchadell
publica a Empúries «La hipòtesi
de la independència»
«Un estat català no necessàriament
oferiria unes condicions millors per al
català de les que ofereix l'actual Catalunya autònoma perquè
la pressió de
la comunitat castellanoparlant, a la qual s'hauria d'haver fet fortes
concessions per assolir la independència, provocaria un retrocés
del
procés de normalització». Així de contundent
s'expressa el lingüista
Albert Branchadell, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona
(UAB) en el llibre La hipòtesi de la independència, que publica
aquest
setembre l'editorial Empúries. Branchadell imparteix aquests dies
un curs
a l'UCE sobre drets lingüístics.
23/08/2001
MIQUEL RIERA Barcelona
Què és la hipòtesi de la independència? El lingüista
en situa l'origen en
el conegut Manifest d'Els Marges, publicat fa vint anys, ampliada després
per molts més lingüistes i polítics, i la defineix així:
«La independència
política de Catalunya és una condició necessària
de la normalització
lingüística del català.»
Branchadell assegura que aquesta hipòtesi és empíricament
falsa perquè,
segons recorda, existeixen casos de normalitat lingüística sense
independència, com el d'unes illes daneses on es parla suec, i casos
de
normalització lingüística que han reeixit en situacions
de
no-independència política, com ara el de Flandes. També
assegura que la
hipòtesi de la independència és «moralment perversa»
perquè «fixa una
condició per accedir a la normalitat que moltes comunitats lingüístiques,
com la catalana, no poden assumir». Així, segons Branchadell,
no hi ha
hagut cap cas de secessió en una democràcia establerta.
Tampoc es donen a Catalunya, afirma, el que diversos experts anomenen el
«dret de reparació». Branchadell assegura, però,
que encara que es
donessin aquestes dues condicions, el que no es dóna a Catalunya
és que
els catalans vulguin aquesta independència. El professor desplega
tot de
números electorals i d'enquestes per demostrar-ho.
El lingüistica assegura que el seu assaig es podria haver acabat en
aquest
punt però que, tot i saber que la independència no és
probable, planteja
què passaria si s'aconseguís un estat català. I arriba
a la conclusió que
seria pitjor per a la llengua. Creu que això passaria perquè
la política
lingüística de la Catalunya independent quedaria totalment condicionada
per la pressió de la comunitat castellanoparlant. Segons Branchadell,
l'Estat català es veuria obligat a reconèixer i atorgar importants
concessions a aquesta part de la població, que es convertiria en
una
minoria lingüística i nacional, amb ampli suport internacional.
Un
reconeixement, afirma, que l'Estat català faria per motius teòrics
i
pràctics: «Només així es podrien conjurar tres
perills que s'han presentat
en casos històrics de secessió, com són l'èxode
d'habitants,
l'irredemptisme que una part de la població o del territori és
volgués
separar de Catalunya o el boicot internacional.»
Branchadell teoritza també que la comunitat castellanoparlant es
mobilitzaria per garantir els seus drets, que, malgrat tot, ja els haurien
estat reconeguts abans de la creació de l'Estat català pels
líders
independentistes, necessitats dels seus vots favorables. El professor
manté que les conseqüències d'aquestes concessions serien
l'establiment,
per l'Estat català, d'institucions educatives on el castellà
fos una
llengua vehicular, la qual cosa, diu Branchadell, seria un important fre
per al procés de normalització de la llengua, ja que impediria
«la
conversió del català en la llengua de comunicació interètnica».
|
Daniel Ruiz-Trillo L'elaboració de les lleis UAB. |
|
Política Lingüística 2001-2002 Albert Branchadell. |