![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Salvador Seguí Rubinat (1886 - 1928): conegut com a "noi del sucre". Fou un dels líders més destacats del moviment anarco-sindicalista de Catalunya. Impulsor de la creació de Solidaridad Obrera i partidari d'una aliança entre la
i la UGT, fou escollit secretari general de la
el 1918. Tot i que mai ho va deixar clar, creia que la lluita obrera tenia que ser dirigida a través d'una organització sindical i calia crear un partit obrer d'àmbit català. El 1920 fou deportat a Maó, on va escriure diversos articles explicant diferents projectes polítics. De tornada a Barcelona, va morir assassinat per membres del Sindicat Lliure.
Ramón Sales Amenós (1893 - 1936 ): sindicalista. Amb quinze anys es va traslladar a Barcelona, on va treballar com a botiguer. En 1918 va ingressar en el Sindicat Mercantil de la
, però en desacord amb la ideologia llibertària que imperava, pel desembre del 1919, amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, va fundar la Unió de Sindicats Lliures. Se l'identificava generalment com a cap d'aquesta organització, que es va transformar durant l'època que Martínez Anido fou governador civil de Barcelona, en un sindicat blanc que va nodrir les colles de pistolers contra els Sindicats Únics. Durant la Guerra Civil, fou detingut i assassinat.
Juan Peiró (Barcelona,1887 - València,1942): Secretari general de la
(1922,1928-1929), defensà el Pacte de Sant Sebastià. Renuncià a la direcció de Solidaridad Obrera després d'haver signat El Manifest dels Trenta (1931). Ministre d'indústria (1936-1937), fracassà en el seu intent de nacionalitzar la indústria elèctrica. Refugiat a França al finalitzar la guerra civil, fou lliurat a les autoritats espanyoles per la Gestapo i morí afusellat.
Àngel Pestaña (Santo Tomás de las Ollas,1886 - Barcelona,1937): S'afilià a la
CNT, on destacà com intransigent. Director de Solidaridad Obrera (1917-1919), féu revocar a la
el seu suport a la 3ª Internacional després d'assistir al 2on congrés de la Internacional Comunista (1920). Secretari de la
(1920), defensà l'actuació política de l'organització (1922) i dels Comitès Paritaris (1927), s'oposà a la FAI i fou un dels signants de El Manifest dels Trenta (1931). Fundà el Partit Sindicalista (1933). Elegit diputat per Cadis (1936), lluità en Barcelona contra l' aixecament militar.
Buenaventura Durruti (Lleó,1896 - Madrid,1936): Conegué a Barcelona a Francisco Ascaso, amb qui fundà el grup anarquista Els Solidaris. Formulà una teoria de la revolució social basada en el cop d'estat insurreccional, a càrrec de grups de combat minoritaris. Al proclamar-se la 2ª República (1931), s'instal·là a Barcelona i impulsà la FAI. S'oposà a la consolidació de la República parlamentària i participà en la fracassada revolució d'octubre de 1934. Aquesta experiència li portà a defensar el no boicot de la
a les eleccions de febrer de 1936. Seguint les instruccions del govern republicà, participà en el front aragonès i en Madrid, on morí.
CRONOLOGIA DELS FETS PRINCIPALS
CREACIÓ
- DICTADURA PRIMO RIVERA
![]() |
![]() |
![]() |