|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Quina fou la principal causa de la Guerra segons el Manifest?
L'existència de l'Estat. Els anarquistes posen com a causa de tots els mals socials, econòmics i de la guerra l'existència de l'Estat. L'anarquisme no vol l'Estat perquè genera tots els mals.
En què consisteix la missió dels Anarquistes segons el Manifest?
Proclamar que no hi ha res més que una guerra d'alliberament possible, la dels oprimits contra els opressors.
Què esperava el poble de la República segons el Manifest davant la crisi econòmica i social?
Davant la situació de crisi econòmica i social que vivia el país, l'actuació del govern republicà havia estat legalista i només havia donat proves d'energia quan s'havia de reprimir el poble. El que el poble esperava de la República, segons el Manifest, era l'expropiació dels terratinents, la destrucció dels monopolis i l'acabament dels abusos dels explotadors, però res d'això havia estat assolit.
El Manifest reconeix la necessitat d'una revolució, quines són les dues alternatives de la CNT davant la revolució?
Reconeguda la necessitat de la revolució, el Manifest explicava les dues alternatives que existien davant el problema de la revolució en el si de la 
:
D'una banda, els que creien que les minories podien portar a terme la revolució, minories que actuaven com a força de xoc, confiant que el poble donaria suport una vegada ells sortissin al carrer.
D'altra banda, i davant d'aquest concepte excessivament esquemàtic de la revolució i deslligat de la realitat, hi havia els qui entenien que la revolució no podia ésser possible si anava a càrrec només de l'esforç d'una minoria. Aquests es basaven en què en el fet revolucionari intervenien elements objectius i subjectius que no es tenien que menysprear ja que eren necessaris per al triomf de la revolució.
Quina interpretació adopten els trentistes?
Els signants del Manifest adopten la segona interpretació de la revolució i al mateix temps feien un crit d'atenció perquè els militants meditessin sobre els avantatges d' una alternativa o altre i que així definissin llur posició.
a la Dictadura de Primo de Rivera: Per què l'anarquisme a inicis del segle XX va adoptar la forma anarco-sindicalista?
Els anarquistes van adoptar la forma anarco-sindicalista per diverses raons:
Els anarquistes van observar que amb el terrorisme no aconseguien cap de les seves reivindicacions.
Per la gran frustració que va significar l'acció revolucionària que no duia enlloc.
Per la tradició històrica de l'anarco-sindicalisme que venia del Sexenni.
A què obeeix el pacte d'aliança entre la UGT i la en 1916 i les posteriors vagues?
Com a conseqüència de l'encariment de la vida produït per la Primera Guerra Mundial la UGT i la s'uneixen. Aquest context social de carestia és idoni per la unió. És un moment dolç pel moviment obrer. A més a més, el 1916 cap de les dues centrals sindicals té força per actuar en solitari.
Què era el Sindicat Únic, i amb què va respondre la patronal davant d'aquest?
El Sindicat Únic era un instrument sindical creat per la que consistia en una sèrie de sindicats de rams creats per assolir una millor eficàcia per guanyar les vagues i estructurar-se millor. Són organitzacions sindicals creades per la que intentaven, a l'hora de fer una vaga en una empresa, enquadrar tots els obrers en un ram que tenia que anar tot sencer a la vaga per així poder guanyar-la.
La patronal va respondre a la seva creació ajudant en la creació dels Sindicats Lliures i a través de fortes repressions.
Quines són les raons que porten a la Confederació Regional Catalana de la CNT a reorganitzar-se en 1930?
Els primers mesos de 1930, encetat ja el govern Berenguer, la Confederació Regional Catalana i la decideixen reorganitzar les seves forces obertament i segons la Llei. Les raons que porten a aquesta decisió són:
En el ple nacional de la de febrer de 1930 s'acordaren les normes de la urgent reorganització de sindicats i comitès confederals. Per tal de completar la desarticulació de l' aparell laboral de la Dictadura, el comitè nacional aconsellà que es denegués l'entrada a la als sindicats que havien acceptat els Comitès Paritaris, per ésser minoria en ells els anarco-sindicalistes. Es tenia que intentar acabar amb aquests comitès d'arbitratge, i assimilar dins la a aquells sindicats.
En abril de 1930 es reuní en Blanes un ple de regionals llurs conclusions censuraren l'oposició de la FAI, i lluitaren per la tornada a la legalitat de la ( la legalitat permetria la reobertura de les oficines sindicals i serviria de pantalla per millor encobrir activitats il·legals).
Altre raó de la decisió de la de reorganitzar els seus sindicats públicament fou la necessitat que sentiren els confederals de no permetre els avenços que feia dins l'obrerisme la propaganda d'Andreu Nin, encara trotskista, i expulsat feia poc de Rússia.
Quines són les principals accions de la CNT-FAI en el període 1923-1936/39?
Les principals accions dels anarco-sindicalistes en el període 1923-1936/39 són:
La vaga de la Telefònica (6 juliol -29 juliol de 1931): vaga dels operaris de la Companyia Telefònica (en mans de l'American Telephone and Telegraph Co. - ATT- des de la Dictadura) a nivell de tot l'Estat. Aquests eren membres del sindicat de telèfons de la , única organització del ram.
La vaga del port de Barcelona (7 juliol 1931): els membres del sindicat cenetista del ram del transport paralitzaren els molls de Barcelona. L'aturada no fou total, però el port va quedar pràcticament tancat.
La sublevació a l'Alt Llobregat (18 gener 1932): els obrers anarco-sindicalistes de la zona minera de l'Alt Llobregat i del Cardoner, es llançaren a una aventura revolucionària que va donar lloc a cinc dies de Comunisme Llibertari. Però al final va fracassar.
El Comitè Central de Milícies Antifascistes de Catalunya (juliol 1936): constituït immediatament després de l'aixecament militar del 19 de juliol de 1936. Formada per: 3 representants de la , 2 de la FAI, 4 d'ERC i Unió Republicana, 3 d'UGT i representants dels partits integrants del PSUC. Estava dominat pels anarco-sindicalistes i fou el substitut de les institucions republicanes que encara estaven en funcionament. Es dissolgué el 27 setembre 1936.
Els fets de maig de 1937 a Barcelona: enfrontaments a Barcelona entre els treballadors de la i del POUM contra la Policia del Front Popular.
Com i per què es va produir l'escissió de la CNT dels trentistes i l'aparició dels Sindicats d'Oposició?
Els últims dies d'abril de 1932 es va produir a Sabadell un important ple regional català que es va caracteritzar per fortes discussions entre les tendències moderada (trentistes) i anarquista (FAI). Els moderats tractaren de recuperar el control de Solidaridad Obrera, però van fracassar. El ple s'obrí amb les expulsions de les federacions locals de Lleida i Girona. En aquest congrés s'elegí com a secretari regional a Alejandro Gilabert (faista). Aquesta maniobra no va agradar a les delegacions sindicals. Els sindicats de Sabadell sortiren del congrés. Poc després sortiren els sindicats de Badalona, per ésser designada Barcelona per la seu del nou comitè regional.
En la segona meitat de 1932 es van produir una sèrie d'expulsions decretades contra els moderats. El 24 de setembre el comitè regional català va expulsar a la federació local de sindicats de Sabadell, els quals continuaven protestant contra la tutela de la FAI negant-se a pagar les seves cotitzacions confederals. L'organització de Sabadell estava sotmesa a la influència trentista. I els trentistes tractaren d'usar la federació local de Sabadell com plataforma amb la qual canviar el comitè regional existent i recuperar la direcció de la . Però el comitè regional va intentar crear una organització rival en Sabadell. L'enfrontament s'estengué per València,...
En gener de 1933, després d'una sublevació anarquista frustrada, 44 sindicats catalans contraatacaren la FAI amb una llista d'exigències (peticions trentistes poc realistes). El trentisme necessitava una organització pròpia amb la qual enfrontar-se a la FAI. Per això van crear una Federació Sindicalista Llibertària.
En març de 1933, en el ple regional català en el Teatre Meridiana de Barcelona, es donà un ultimàtum als sindicats de Sabadell per lliurar-se als seus oponents.
El 15 d'abril de 1933, el comitè regional català va rebre una nota d'Emiliano Mira dient que refutaven les decisions del ple de març. El secretari regional va escriure una nota on notificava que els sindicats de Sabadell quedaven expulsats de la (nota que volia publicar a Solidaridad Obrera, però aquest fou suspès per ordre governativa).
Amb Sabadell abandonaren la 50 Sindicats de Catalunya i diversos de Llevant, on els sindicats més poderosos eren trentistes. Així naixeren els Sindicats d'Oposició.
|
|
|
|
©Eduard Galindo i Jara
Imprimir