Durant la Iera. Guerra Mundial, Zurich, capital de Suïssa, esdevé un refugi d´exilitas al declarar-se neutral. Intelectuals farts de la barbàrie bèlica, de l´absurditat, del terror,... de la guerra es qüestionen de forma agressiva tot, desde el sentit de progrés, d´estètica,… Es declaren en l´oposició absoluta a totes les coses tradicionals, artístiques, culturals, sentimentals o de qualssevol cosa. És un deliri de lo absurd. Acaben amb el llenguatge, el trenquen i el descomponen, destrueixen la paraula, neguen l´art i el consideren de domini públic, al considerar a tothom com a artista.

L´art esdevé una actitud mental de l´espectador que el mira, trobant-se el valor artístic de les coses en les persones.

El Cafè Voltaire, tertúlia i cabaret, esdevé el centre artístic. Propietat de la parella: Hugo Ball i Hennings, impulsen: vetllades literàries lliures en les quals es reciten poemes i es toca música, vetllades sorollístiques, convocatòries falses,... fruit d´aquests escàndols, tindrà un gran rebuig. També s´exposaran obres d´art, totes elles amb un alt grau de provocació.

El nom del moviment sorgeix fruit d´aquesta absurditat tot llençant amb un comptagotes una d´aquestes partícules sobre un diccionari, i caient l´esmentada gota sobre la paraula "dada". Paraula que en el llenguatge infantil vol dir "cavallet de cartró", però que al ser llenguatge infantil pot significar qualssevol cosa.

Cal expressar la figura de Trista Tzara com a gran ideòleg i impulsor del moviment. A l´edat de 19 anys arriba al Zuric, on ràpidament simpatitza amb el moviment. Fuig de Rússia i té procedència cubana, és un personatge altament egocentrista que el que farà és reforçar l´idel creat per Hugo Ball.

Com a obra més representativa del moviment, La font de Marcel Duchamp, presentada a un concurs a New York sota un nom falç i formant part ell del conjunt del jurat. És l´assolició del objecte vulgar i quotidià en objecte artístic valuós, és la relativitat de l´art agrupada amb l´agudesa d´aquest. "La font" és un wàter al revés, un urinari masculí descontextualtizat i amb unes petites pintades negres amb la firma de: "R.Mutt" (Richard Mutt, rich/ard/ marca w.c).

És la màxima expressió del "ready-made", un objecte "trobat" és descontextualitzat i se li dona un valor artístic. Tot un acte dada de devaluació artística.