La capital de França i de l´art, París va ser la cuna del moviment més avantguardista del segle, el moviment que més va trencar amb tot el que s´havia fet fins llavors. Els artistes surrealistes van realitzar un art avantguardista, que s´adaptava a les recents publicacions psicològiques de Freud. De la postura provocadora, de caos i desesperació del dadaisme el surrealisme es desentén i crea un art constructiu i esperançador que els fa preguntar-se per la possibilitat de "pensar en un nou mon, en un mon millor". La vida en aquest final de la meitat de segle resulta dura, o si més no inconcertant, una gran guerra ja ha succeït i una altre està apunt d´arribar. Els artistes volen sortir d´aquest món, buscar un millor. I el trobaran a través del camí del inconscient, la ment es converteix en el camí d´evasió d´aquesta llar nostra de desesperacions que configura el nostre món. Camí de la interpretació dels nostres pensaments, de les nostres persones, de les nostres manies, de les nostres ambicions, pors i rebuigs. Camí de nosaltres mateixos. Res d´interpretacions racionals o científiques que tal i com succeeix al nostre voltant no fan res més que portar-nos pel camí de la destrucció. Reivindiquen valors més abstractes, més "surrealistes": sentiments íntims, instints, sensacions, imaginació, somni,...

El surrealisme busca la reacció en l´espectador, la reacció en la societat que viu sota conductes, sota prejudicis, sota condicions arbitraries, és l´esclat contra aquestes. És la proclamació de la llibertat personal d´acció i reacció (química nuclear). És l´embarcament en un món personal creat a partir del nostre propi ser i del que ens envolta. Somnis on sou, si no és més que per portar-me pel camí de la meva imaginació, dels meus pensaments i de la meva realitat com a persona, exclosa d´aquest món, vull ser jo i no tu el que m´interpetres, entranya societat que jo no he creat i em jutges. Pensament surrealista, sense tabús ni concepcions, sense angoixes ni patiments, tal com sona i per a tothom.

El primer manifest surrealiste serà signat l´any 1924 de la ma d´André Breton. Proclamant com a definició de surrealisme:

"Substantiu masculí, automatisme psíquic pur amb el qual algú es decideix a expressar el seu ser de forma verbal, per escrit o de qualssevol altre forma el funcionament real del pensament, amb absència de qualsevol control exercit per la raó, al marge de tota preocupació estètica o moral."

Aquesta és la tècnica artística-literaria que apostola el surrealisme, la creació sense miraments ni prejudicis, l´expressió més profunda a través de l´"automatisme", concepte descrit per Freud com la manera més espontània i real d´expressió de la ment d´una persona, basat en la realització i interpretació d´accions i obres concebudes de forma automàtica.

Tornant a la figura de André Breton direm que es tractava d´un jove molt creatiu, que lluitava contra la monotonia que apressa aquesta vida. Que havia estudiat medicina, i tenia moltes inquietuds, cosa que el va fer, per exemple, portar a terme el servei militar tot ajudant a malalts de la guerra. Que es declarava deixeble directe de Freud, interessant-se per les seves teories que s´apostolaven a obres on es tractava sobre el psicoanàlisis, l´assosiació lliure d´idees, l´automatisme, la interpretació dels somnis,…

Surrealisme objectiu/ no objectiu