Primer de tot dir, que la meva
pròpia interpretació de l´art contemporani, serà difícil que quedi realment
reflectida en aquest petit article. Volen dir amb això, que aquesta s´ha anat reflectint
durant tot el treball, i que si s´ha d´extreure una opinió meva vers l´art, la millor
forma seria, amb la lectura completa del treball. On apareix de forma fins hi tot
predominant les meves consideracions personals vers altres interpretacions.
I en part ha sigut aquesta una de les meves conclusions amb aquest, el
fet de que la interpretació de qualsevol quadre ha de ser lliure i desenfrenada, sense
estar lligada a qualsevol concepció prèvia, les quals però, finalment, han d´ajudar
per a extreure el màxim de profit i entendre´t amb l´obra i l´autor d´aquesta.
L´estudiar l´art del segle vint, amb els seus moviments i més
especialment amb els seus artistes és com tindre escrita les impressions de la gent del
nostre segle al llarg d´aquest, les seves obres són el pur reflex de les seves ments,
dels seus estats anímics, de les seves persones i d´aquest món que els envolta. Les
seves obres són moltes vegades el nostre millor camí al passat, la nostra porta a la
historia i a la de les seves ments, que encara que individual e independent no poden estar
deslligades del món que les atrapa. L´art està lligat a les persones, i aquestes a la
història i als esdeveniments, i la seva formació deriva directament d´aquesta.
Art és expressar-se, és extreure una part de tu i ensenyar-li al món
sencer, és proclamar una barreja de creativitat, sentiment, creació i miler d´altres
petits ingredients que aporta cada artista a la seva obra. L´art no ens fa sobreviure en
mig d´un desert, però a molts ens impulsa a viure.