|
"Traducció en colors/pintures els sentiments més profunds"
1863-1944
ORÍGENS:
EDWAR MUNCH: Noruec, amb el que això representa ja que Noruega no és un país amb tradició pictòrica, fet que alhora l´ha afavorit per alçar-se com el pintor nacional noruec per excel·lència. Encara aquests orígens, va viure de 1892 a 1908 a Alemany. És un pintor inquiet i alhora pessimista, que a través de la seva obra ens vol transmetre la nova realitat del segle que comença, allò que serà un dels fets característics d´aquest segle i potser del segle XXI: la soledat humana, l´angoixa d´aquells que es senten sols tant quan estan en mig d´un gran bosc com en mig del bullici humà de les grans ciutats. La seva obra és extremadament expressiva, ens expressa de forma pessimista, angoixada, el seu món interior, la soledat que sent, la seva por a la mort (la qual es troba accentuada per la mort de la seva mare i germana) i els seus traumes sexuals, ja que Edward era homosexual. Pintar per a ell és despertar els sentiments més profunds de la seva ànima, és una necessitat d´expressar el seu ser. El Crit de Munch
Per que fora del camí un paissatge de caos, un cel dens s´abalança sobre una carena d´escarpades muntanyes que formen al seu fons una vall on un llac s´arremolina en si mateix i s´empassa a tot aquell que caigui en les seves aigües. La corba predomina en tota l´obra donant-li una sensació de removiment sobre si mateix de totes les coses, és el caos formatiu, és el desequilibri, la no raó. Tan sols exceptuada per la llarga barana rectilínia que travessa el quadre en diagonal desde la cantonada de baix a la dreta fins a dalt a l´esquerra. La pinzellada és ampla i potent, és la pinzellada de l´angoixa, el patiment expressat en grans traçades que omplen el quadre. Els colors formen grans contrastos que ens creen neguit. "Imatge emblemàtica del món contemporani " Conèixer l´obra de Edvard Munch és conèixer els seus patiments, és conèixer els patiments, les pors i les angoixes de nosaltres mateixos, protagonistes d´aquest segle: Ansietat Una obra de l´estil de l´anterior citada, amb un cel angoixador, un mar oliós que s´arremolina i atrapa les seves aigües, unes figures en primer terme. Són dos homes i una dona que avancen en silenci cap a l´espectador, tancats i callats son la personificació de l´individualisme d´aquest segle, d´aquesta vida del nostre segle en la que l´individu s´ha alçat com a unitat màxima de la societat, ja no hi ha estaments que l´englobin, ja no hi ha diferencies entre uns i altres, tots som iguals i diferents alhora... cada persona és un món, cada persona un individu. Però són figures que es descomponen, els seus passos són la descomposició del seu ser, de la seva humanitat, ens representen la deshumanització de la societat. Pubertat Una noia asseguda en un llit es tapa el seu sexe alhora que ens deixa mig veure els seus sens encara per formar. És el despertar a la sexualitat, és la por a lo desconegut (la primera menstruació) que la fan seure en aquell llit de pau i preguntar-se pel cruel món que l´envolta, per la seva nova condició que marca el seu nou futur. I sota una ombra que sorgeix de davant ella crea una gran ombra fàlica,... és la seva por. La danza de la vida
Una prostituta es pintada al despertar d´un nou dia, és l´expressió del patiment, de la solitud d´un dels treballs més cruels i durs que hi ha. És el despertar i el descobrir la realitat que t´ espera que no és ni serà millor que la del dia passat. |
