Milà 1909 fins la mort de Boccioni l´any 1916.

Milà, ciutat italiana i capital d´aquest país en quant a indústria. Allí tenia que començar el moviment que portava com a pensament la idea d´un art futurista, un art basat en la màquina, en la velocitat, en el moviment:

"el valor suprem està en la màquina, el valor suprem està en la velocitat", tal i com proclamava el poeta Filippo Tomasso Marinetti.

Un art que vol tancar amb l´art passat, amb l´art tradicional italià que tant els envolta (M. Àngel, Leonardo, Rafael). El país per antonomàsia cuna de les arts clàssiques, o si més no renaixentistes, aposta pel canvi, pel progrés per canviar el món i conseqüentment la vida de les persones d´aquests que per ells fins llavors vivien estancades en la contemplació al passat. Volen portar a la Itàlia encorada en el passat a la cultura europea, en el nou i gloriós món de la tecnologia moderna.

El personatge abans esmentat, Filippo Tomasso Marinetti, agafarà la iniciativa en la proclamació i escampació del moviment al convertir-se en l´ideòleg i conductor del moviment. Al diari italià "Le Figaro", el dia 20 de febrer de 1909 publicarà el Manifest Futurista, on es recolliran totes les doctrines del moviment. Entre els pensaments més destacats:

1. L´alabança a la joventut, les màquines, el moviment, la potència i la velocitat.
2. Despreci a la dona, encara que resulta tota una contradicció al ser-hi tots els manifestants casats i amb unes dones molt influents per a les seves persones.
3. Despreci del clergat.
4. La voluntat de cremar-ho tot, sobretot els museus que els consideren cementiris d´art i biblioteques per ser dormitoris públics.
5. Glorifiquen la guerra com a eina de progrés.
6. Exalten l´agresivitat, molts cops unint-se la seva ideologia a la feixista imperant a la Itàlia de Mussolini.
7. Aposten pel militarisme com a forma de progrés.
8. I exclamen com a màxim cànon de bellesa la velocitat. Considerant amb més bellesa un cotxe de carreres que la Vitoria de Samutrosa.

Posteriors a aquest manifest hi ha tota una sèrie de nous manifestos, amb una clara exclamació profètica, desde els més disparatats posicionaments, un d´ells és el "Manifest de l´home futurista":

Pictòricament, és un moviment que busca un estil artístic a partir del qual aconseguir atrapar el moviment, plasmar la "simultaneïtat" en la pintura de coses que esdevenen al mateix temps: só, llum i moviment. Aconseguint aquesta amb la utilització de la descomposició i la sobreposició, tot un conjunt de seqüències pictòriques que al més pur estil cinematogràfic donen la sensació de moviment tot vistes de forma simultània. Sens dubte, els artistes futuristes coneixen l´obra de Muybridge, fotògraf anglès que utilitzava la fotografia d´exposició múltiple a alta velocitat, fet que és fa molt latent en la seves obres.

Alhora per no trencar la sensació dinàmica s´introdueix com a forma dominant la línia corba, només utilitzant la recta per a expressar contrastos. La temàtica lògicament és basa en tot allò dinàmic, sent considerat l´objecte estàtic com a mort i passat. La llum esdevé una consideració importantíssima al representar el progrés. I tot acolorit per una il·limitada gamma de colors.