És la resposta a l´informalisme, fruit de l´aparició del moviment psicodèlic, underground, de les manifestacions,... de la dècada dels anys seixanta. Un art, tal i com proclama el seu nom, popular, per a les masses.

Sorgit a Anglaterra i als Estats Units com a resposta a l´art de Pollock i el seu "action paiting". Apareix durant la dècada dels seixanta, amb una Europa enfonsada en la dura postguerra que és contraposa amb Estats Units que viu un dels moments de màxim progrés de tota la seva història, amb un consumisme que es consolida. Producte d´aquest consumisme es crea una societat que es nodreix i s´envolta de comoditats, de plaers i de nous objectes com ara els electrodomèstics que els hi fan la vida més fàcil i plàcida. És l´anomenat "estat del benestar".

I fruit d´aquesta situació apareix un art que rebutja tot lo espontani, considerant-lo com a incert i dubtós, que com ja citava abans rebutja l´informalisme. Un art que els hi resulta predestinat tan sols per a una élite intel·lectual prepotent la qual està molt distant a la societat. Així que ells decideixen de fer un art més figuratiu, més apte per a tots els públics, un art més popular per aquesta nova societat industrialitzada, per aquesta nova societat feliç que els hi agrada anar a les tendes i comprar, que decoren les seves noves llars, que compren i compren, fent del producte comercial part de la seva simbologia vitalícia. I els artistes adopten aquesta demanda, i "pinten" en sèrie, l´art és converteix en un producte de consum, i com a tal es crea en sèrie, es fan grans produccions, totes iguals que fan consolidar al producte.

Els grans artistes del pop art apareixeran molt sovint del món de la publicitat: Warhall, Wiselmal,... i del còmic.

És la que es considera com a primera obra de l´Art Pop, es tracta d´un immens collage realitzat per l´artista britànic: Richard Hamilton, l´any 1956. És un collage realitzat a partir d´un fotomontatge extret de revistes, amb elements molt diferenciats entre ells però que s´uneixen sota el seu atractiu: - quadre-còmic, és la forma més fàcil de fer arribar la genialitat de l´art dels còmics a la massa. El còmic és per a les masses, penjant-lo en un paret amb un marc, l´elebem a la consideració d´art. - sofà i la catifa: extremadament kitschs.

- la televisió, la enregistradora, l´aspiradora són la apologia a l´electrodomèstic, a la seva creuada per millorar la qualitat de vida de les persones, de la seva aportació a la comoditat.

- llauna de pernil, continua plasmant la societat del benestar, amb aquest producte embassat ens parla del benestar, de la no mancança d´aliments.

- placa cotxe Ford, amb aquest objecte el protagonisme se’l porta el progrés, situat d´una forma descontextualitzada. Alhora que ens apareix un dels nous importantísims personatges d´aquesta nova trama de la societat del consum: la marca.

senyora despullada amb les mans als pits, al cap una làmpada. És la dona objecte, de la dona sensual que durant aquell temps tant proclamaven revistes com "Playboy".

- senyor musculat. Ara és el torn de l´home objecte, amb un enorme "lolypop" (chupa-chup) aguantat en l´entrecama tot representat de forma simbòlica un enorme penis.

- aparició al fons de la cambra una finestra que explora el món urbá, un carrer ple d´anuncis publicitaris.

També com a gran obra del Pop Art estan les Soup Tomato Campbells, tot un seguit de serigrafies referents a aquestes llaunes de sopa de tomàquet, tot un bodegó del segle XX realitzat per l´artista nord-americà Andy Warhol.