cubisme

Paul Cézanne va néixer a Aix-en-Provence l´any 1839, i va morir en el mateix Aix l´any 1906. Durant llarga part de la seva vida va pertànyer a l´història de l´impressionisme, però no per això ara parlem d´ell. Sinó que ho fem pel trencament que va tindre amb aquests, a partir de 1879 deixa d´exposar amb aquests després del poc públic que havia assistit a les exposicions impressionistes. Cézanne començava a crear una nova concepció de la compressió de dos paraules que freqüentment utilitzava: realització ("réalisation") i modulació ("mosulation"). La primera d´elles és una clara referència al realime i la segona significa ajustar una pintura a cert to o intensitat de color. Cézanne busca plasmar en la seva obra els objectes de forma objectiva. No buscant d´ells un instant (de llum) sinó la eternitat. El temperament de Cézanne era purament clàssic.

Com abans esmentava, l´any 1906 Cèzanne mor, i se li dedica una macro exposició, una visita obligada per a tot artista, i allí hi van anar dos joves artistes espanyol el primer, i francès el segon: Picasso i Braque. Allí hi ha exposats una recopilació d´escrits de Cezanne, on es troben presents les seves innovadores idees sobre una concepció dels objectes on proclama la que es convertirà en un dels màxims d´aquest moviment:

"tota forma de la natura es pot reduir al cilindre, con o esfera."

Picasso per una banda pintarà primerament l´any 1907 la que és la primera obra cubista, podent-se considerar així ell com a primer artista cubista i creador del moviment. Serà l´obra Les Senyoretes d´Avignon. Picasso busca un nou llenguatge, busca el que serà el gran estil del canvi. També pintarà obres a l´Horta d´Ebre. Amb formes cúbiques. Igual que les visions paisatgístiques a l´Estaque de Braque.

braque.jpg (8456 bytes)

A aquests dos artistes, cal afegir al pintor madrileny també cubista: Joan Gris.

El Cubisme serà batejat com a tal pel crític d´art Lous Vauxcelles. El qual a la semblança de com ho havia fet amb el fauvisme, va assistir a una exposició d´aquest nou moviment i tot portat per les seves sensacions personals al percebre l´obra de Picasso i Braque, per la percepció de constants formes geomètriques, especialment tractant-se de cubs, va nomenar-la desde aquell moment i per sempre: cubisme.

PABLO PICASSO:

Nascut a Màlaga l´any 1881. De 1891 a 1895 va viure a La Coruña, degut a motius profesionals del seu pare que treballava com a professor d´art. El seu va ser el principal mestre d´un jove Pablo Picasso, el qual aviat rebrà el reconeixement per part del seu pare-mestre de la seva gran genialitat pictòrica, la qual amb curta edat ja va superar a la d´aquest, sobretot amb la pintura naturalista. L´any 1895 Pablo Picasso es trasllada a Barcelona, on s´involucrarà en el moviment bohemi i modernista que viu la capital catalana, quedant reflectit en "la figura" del Cafè dels "Quatre Gats" lloc on desenvolupaven una intensa tertúlia artístico-literaria entre impressionistes.

Amb motiu de la Gran Exposició Universal de 1900 a París, Picasso es viatjarà a París on viurà el primer contacte real amb l´obra impressionista que tant el fascinava.

A partir de llavors la seva vida estarà íntimament lligada a la capital francesa, tornant els anys 1901 i 1904, aquest últim per a instalar-s´hi definitivament.

Cal a destacar de la seva estança a París l´any 1901 la mort del seu íntim amic Carles Casagemas, el qual es va suïcidar. I que marcarà el començament de la Època Blava.

Època Blava (1901-1904):

Període de personatges tristos, els quals apareixen en un estat deplorable, pràcticament tan sols ossos.

Picasso viu amb melangia la pèrdua del seu company.

A partir de 1905 i fins a 1907 Picasso pinta ja de forma més alegre, amb constants aparicions de personatges de circ tals com pallasso, arlequins,...

I finalment destacar l´any 1906 l´exposició de Cezanne, que el traslladarà fins al concepte de cubisme.

A més de Cezanne, Picasso estarà influenciat per Torouse-Lutrec, com a mestre impressionista i pel Greco, amb la seva extravagant forma de concebre les formes: allargaments facials i de mans, que s´inpiren més aviat no en una malaltia del propi Greco sinó en una nova concepció de les formes que els hi fa predominar la intenció més no pas que la forma.

Períodes del Cubisme:

CEZANNIA: (1907-1908)

Portat a terme per Picasso i Braque, és l´inici del cubisme. On es comencen a descompassar principalment paisatges. De Picasso els d´Horta d´Ebre i de Braque els d´Estaque.

ANALÍTIC: (1908-1911)

Tal i com indica el nom d´aquest període es dona gran importància a l´anàlisis dels objectes i la superposició en la tela. Predomina la rao, la qual busca l´equilibri dins del quadre. La divisió geomètrica dels objectes és busca fins al màxim, sent aquests el principal tema d´aquest període. El paisatge no es pinta, sinó que les figures amb natures mortes i els instrumets musicals es guanyen tot el protagonisme. És una pintura sense profunditat i sense llum.

HERMÈTIC: (1911)

hermetic.jpg (8265 bytes)

És la més clara evolució del període analític, la descomposició es torna del tot racional, buscant ara la infinita divisió de cares, estant a tant sols pocs passos de l´abstracció. Destaquem d´aquest període obres de Picasso com "Home amb clarinet", "Retrat d´Ambrose Vollard" o "El Portugués", aquest últim de Braque. En tots elles apareixen objectes indesxifrables, els pintors renuncien a la interpretació de les formes per a aconseguir la màxima representació i "realisme cubista" en les seves obres.

Retrat d´Ambroise Vollard. Picasso.1909

CUBISME SINTÈTIC (1912-1914)

Davant el caos hermètic durant aquest nou i últim període del cubisme és busca una sintetització de les cares de l´objecte a representar, tot buscant les més significatives.

Augmenta la gamma de colors en les pintures, alhora que s´introdueix una nova eina d´expressió´, inspirat en les obres africanes s´introdueixen nous materials al quadre, fet que amplia el llenguatge de transmissió. Són noves paraules posades en la ment de l´artiste, que tot barrejades i ficades sobre el llenç configuren el "collage"(del francès "papiers collés", papers enganxats"). En un principi tan sols tindran una configuració plana, utilitzant molt retalls de diaris amb els que utilitzen les lletres allí impreses com a petits missatges. Després el collage anirà guanyant volum i no conformant-se amb la bidimensionalitat

De Picasso destaquem Natura morta amb Violí i Ampolla, got i violí, i de Baque: Guitarra i Clarinet" i Le Coticien. Alhora en aquest final del moviment apareix la figura d´un nou espanyol, més concretament el madrileny Joan Gris.

JOAN GRIS:

Fidel al moviment sintètic, però destacant-se per la utilització d´un collage que no utilitza altres materials més que la pintura i el llenç, Gris imita els materials i plasma al seu quadre un "collage pictòric", la pintura d´un collage. Alhora destaca pel trencament amb la forma tradicional del quadre (el rectangle) e introdueix nous marcs com ara ovals.