És una reacció contra l´impressionisme, una crida contra la falta d´aparició del món interior a l´obra impressionista (concepte però que ja es pot apreciar amb el postimpressionisme). Proclamen la falta de sentiments i sensacions interiors. I sempre vist desde una visió optimista, una visió positiva del món que els envolta. La qual serà l´oposada dels expressionistes: amb visió pessimista.

El Fauvisme busca la traducció de sensacions interiors al llenguatge de les seves obres. Una transmissió positiva, que remarca les ganes de viure i el sentiment vitalista dins del grup d´artistes fauvistes.

Amb colors exaltats, ferotges , purs (primaris i secundaris), que composats de forma oposada es llencen sobre l´expectador com a bufetades de color. El color és sentiment, no és simbòlic.

Colliure, poble costaner situat al sud de França, es converteix en la capital d´aquest moviment, plena d´aigua i de llum, serà la protagonista de moltes de les pintures.

Els fauvistes exposaran les seves obres a diferents Salons Independents, deslligats definitivament dels Salons Oficials els quals sempre limitats pel conformisme i la falta de mentalitat innovadora que els caracteritzaven estaven condemnats a un segon plànol en el procés evolutiu de la història de l´art.

Es crearan tot un ventall d´aquests nous salons. Un dels més importants va ser el Saló de Tardor de 1905, allí es van exposar les obres més innovadores del fauvisme, i allí va ser on es va batejar el nom del moviment (fauvisme), al ser presenciada l´exposició pel crític d´art Lous Vauxcenes, què sorprès davant el cromatisme d´una de les sales on per contraposat en el seu mig s´exposava una escultura clàssica, i reben tota una veritable bufetada declarà: "Donatello chez les Fauves" (Donatello en mig de feres") i va donar així el nom de "feres"(del francès "fauves") al primer moviment del segle XX.

Per entendre el Fauvisme cal entendre una sèrie de punts:

• COLOR:

- Lliure: els artistes proclamen la vida, el vitalisme i ho fan lluitant contra l´oposada angoixa, el color és lliure i és una proclamació del pintar sense pressions, sense temors, és un esclat de plaer i llibertat.

- Primaris i complementaris: colors purs.

- Oposats: per aconseguir el màxim esclat.

- No descriptiu: un color irreal, tan sols extret del sentiment de l´artista.

• PINZELLADA LLIURE: cada pintor ho fa com més li agrada, com millor pot expressar-se. Per exemple Vlaminck que era un amant de l´obra de Van Gogh utilitza la seva mateixa pinzellada, la "Vangoghiana", única i característica del geni postimpressioniste que es basa en marcar molt cada una d´aquestes i utilitzar-les com a eina per centrar la atenció de l´espectador, per a expressar: la llum, les formes, les sensacions, ...

O per contraposat: Derain que pintava de forma plana, amagant la pinzellada i fent ressorgir els colors plans.

• TRENCA PERSPECTIVA: buscant la classicista de l´obra trenca amb la perspectiva tal i com ja ho havien fet Van Gogh i Gauguen.

• MODELAT: ja no busca la dimensionalitat amb la llum.

• LLUM IRREAL: ja no apareixen els clars-obscurs, la llum ja no està raonada, ja no és real.

• FORMA ESQUEMATITZADA: buscant la essència dels objectes, tot trobant-la a través de l´esquematització de les formes.