dona asseguda amb ventall

Tal i com descriu el títol de l´obra aquest quadre ens mostra una dona, asseguda en una cadira o sofà alta. La dona vesteix un vestit blanc, és recolza sobre les seves cames amb el braç esquerra alhora que amb el ma dreta sota un abanico mig obert. Ella, amb un pit a l´aire fruit segurament d´haver-li caigut un tirant d´aquest vestit, mira el seu cos i el seu moviment. La seva cara inclinada cap a baix, ens mostra uns ulls mig tancats, un llarg nas, i una boca petita que s´amaga sota aquest. Una cara polida i nítida, una cara bella. Tota ella amb una pell morena, una pell càlida i acolorida. Coronant el seu ser, un cabell negre i ben pentinat, que es manté uniforme i unit a dalt del seu front. De fons una foscor indefinible.

picasso.jpg (15000 bytes)

Estil:

El cubisme analític (1908-1911) es fa present en aquesta obra de Picasso, on es fa un anàlisis de l´objecte i una representació d´aquest tot utilitzant una suposició no pas tant exagerada com l´hermètica. Una suposició que busca més la rao, l´equilibri de les diferents cares del cos per a la configuració d´una figura perfecta. Anant en contra però de la definició del cubisme analític, Picasso introdueix en aquest quadre una certa llum raonada procedent de la part superior del quadre, i que fa produir tot un seguit d´ombres verticals. Aquestes ombres Picasso les fa jugar amb una immensa mestria amb la forma i els colors dels seus objectes creadors. El color és fa còmplice de l´ombra i ajuda a extreure el màxim profit de cada un. Per exemple, el color blanc immaculat del vestit de la dona, el qual sense el contrast que propicia l´aparició de diferents ombres que l´enfosqueixen, no podríem apreciar. Els colors són càlids, són marronosos i extremadament "surenys". Marrons combinats amb grisos són els predominants, sense oblidar la importància del blanc.

Interpretació de l´obra:

Picasso amb aquest quadre dona les seves primeres passes en la que posteriorment s´anomenarà cubisme analític. En aquest cas s´enfronta a la realització d´un retrat del qual busca la màxima essència. La descomposició de les formes és quasi inexistent, però derivada de la mancança d´aquesta, apareix una descomposició de la llum. Una divisió en diferents plans de les ombres que origina una sensació de divisió dels objectes i les formes. Fruit de jugar amb les ombres i els colors Picasso realitza un dels embrions del cubisme analític.