Història de l´art contemporani

Elements per a la interpretació del món actual

títol: "les senyoretes d´avignon"
autor: pablo picasso
data:
ubicació: museu d´art contemporani, ny.
mides:
moviment: cubisme

Considerat un dels quadres més influents del segle XX. Quan ja Pablo Picasso l´havia acabat el va amagar al seu taller, només exposant-ho als visitants amb els que tenia més confiança, degut a una certa por a exposar-lo per la gran innovació que representava. Picasso busca a través d´aquesta obra la creació d´un nou llenguatge acord al moment, una nova forma d´expressió basada en Cezanne, l´esquematisme africà i l´ "art Ibèric", que és la forma com es sol anomenar l´art primitiu espanyol.

Pintada com una alegoria a la mort de Casagemas, el qual va morir de sífilis, proclama els càstig amb la mort que proboquen els vicis.

avignon.jpg (25593 bytes)

En els esbossos anteriors a l´obra podem apreciar com a més del conjunt de noies nues (prostitutes) les quals representaven el vici en un dels seus estats més purs: la dona representada com a un pur objecte de plaer, que intenta seduir a l´espectador; s´havia ideat l´aparició d´un mariner amb una calavera com a símbol de la mort i de ser el portador d´aquesta. Una mort que va de port en port.

Tornant a les noies nues ens adonem que són cinc en total , i que dabant d´elles es troba pintat un bodegó amb clares influències de Cezanne, i que darrera d´elles una transparent cortina blava les introdueix dintre del context.

Aquestes cinc noies eren prostitutes reals del Carrer Avignon de Barcelona, lloc proper a on tenia l´estudi Pablo Picasso, i lloc que lo més segur es que deuria freqüentar, si més no coneixer. Aquestes cinc dames representen els diferents estadis de la humanitat concebuts per Picasso: a l´esquerra de tot, una dona rígida i pintada de forma primitiva, representa l´ art egipci, molt marcat per la llei de la frontalitat que regeix sobre aquesta figura. Les dos noies centrals que alcen els seus braços unint-los al darrera de les seves esquenes representen la bellesa clàssica o fins hi tot l´art ibèric espanyol. I per últim les dos de la dreta, ens porten fins a les marques africanes, el primitivisme negro-africà que ens mostra una sencera expressivitat amb una mancança de precisió absoluta. Totes elles provocadores, amb els ulls frontals, el nas e perfil. Pintades amb una pinzellada plana, amb una concepció de l´espai pla, un fons ocre i blau que retreu tot el sentit volumètric a l´obra. És el nu femení descompost en formes geomètriques, amb predomini de la línia angulosa en forma de "V".

No té perspectiva i la llum no apareix, no hi ha ombres, fet que ressalta la influència de l´estil figuratiu africà. Tot es troba situat en un marc irreal, un marc purament per la pintura.