En els esbossos anteriors a l´obra podem apreciar com a més del conjunt de noies nues (prostitutes) les quals representaven el vici en un dels seus estats més purs: la dona representada com a un pur objecte de plaer, que intenta seduir a l´espectador; s´havia ideat l´aparició d´un mariner amb una calavera com a símbol de la mort i de ser el portador d´aquesta. Una mort que va de port en port.

Tornant a les noies nues ens adonem que són cinc en total , i que dabant d´elles es troba pintat un bodegó amb clares influències de Cezanne, i que darrera d´elles una transparent cortina blava les introdueix dintre del context.

Aquestes cinc noies eren prostitutes reals del Carrer Avignon de Barcelona, lloc proper a on tenia l´estudi Pablo Picasso, i lloc que lo més segur es que deuria freqüentar, si més no coneixer. Aquestes cinc dames representen els diferents estadis de la humanitat concebuts per Picasso: a l´esquerra de tot, una dona rígida i pintada de forma primitiva, representa l´ art egipci, molt marcat per la llei de la frontalitat que regeix sobre aquesta figura. Les dos noies centrals que alcen els seus braços unint-los al darrera de les seves esquenes representen la bellesa clàssica o fins hi tot l´art ibèric espanyol. I per últim les dos de la dreta, ens porten fins a les marques africanes, el primitivisme negro-africà que ens mostra una sencera expressivitat amb una mancança de precisió absoluta. Totes elles provocadores, amb els ulls frontals, el nas e perfil. Pintades amb una pinzellada plana, amb una concepció de l´espai pla, un fons ocre i blau que retreu tot el sentit volumètric a l´obra. És el nu femení descompost en formes geomètriques, amb predomini de la línia angulosa en forma de "V".