La sensació d´una escena límit, d´un moment de màxima tensió. Angoixa sitaucional d´uns cavalls que s´amontonen, que s´agrupen contra el vent. Un cel carregat, uns camps a punt d´explossionar en un mar de tempesta. Sensació d´engoixa, contradicció personal vers la interpretació d´aquest quadre. Realitat d´una sensació, no puc escriure contradiccions.

El color és el màxim protagonista de l´obra, color totalment lliure i personal. Pinzellades força marcades, pinzellada acurada que determina la figura d´aquests cavalls. Les seves formes són fruit de l´increment cromàtic dels colors. Poca definició formal del fons paisatgístic. Colors predominants: tots. Blaus, verds, vermells, taronges i grocs són presents. Encara que predominantment a primer terme hi ha blaus, i al fons vermells. Molt de contrast cromàtic, grans salts de color que xoquen a la vista. La llum no està racionalitzada, no és pressent en la seva forma, sí en les seves propietats (sinó tindriem un quadre negre). Predomini de la línia corba, no com a font de dinamisme, sinó com a font de volum i de matèria.

Interpretació de l´obra:

La meva interpretació personal considero que ja està feta en la primera part d´aquest comentari. Ara bé, cal analitzar alhora la interpretació del seu autor que fan que aquesta obra estigui situada dins del context del moviment expressionista alemany del "Der Blave Reiter". Ja que per a Franz Marc aquesta obra l´inspira pel seu predominant color blau sensacions de masculinitat i espiritualitat. Alhora el color roig predominant al fons el considera com a color de la matèria. Interpretació que dona al quadre uns aires més pacífics i calmats, més propers a l´ideologia optimista i vitalista que suggereix el moviment. És l´escenifiació d´un art espiritual que serveix per l´evasió, amb aquesta composició poètica que apropa a un nou món més plaent al que els envolta.