marc històric del segle XX

Ens trobem a començaments del segle XX, pictòricament s´ha apoderat un sentiment de confusió, una falta d´idees, que es troba sepultada per la decadència dels artistes de l´impressionisme: Vincens Van Gogh es troba mort, Lautrec tres quarts del mateix, Degás pateix una forta ceguesa, Renoir, Gauguin i Cézanne agonitzen els últims resquicis del seu art. Ells ho han fet tot, ells ja han creat i inventat tota forma d´expressió artística, i finalment el recent invent de la fotografia trenca tota possibilitat de dedicar-se al realisme. La fotografia trenca la llarga història d´alternança i lluita entre sentiments i realitat, els procés històric alternatiu de moviments pictòrics: renaixement, gòtic, barroc, escola flamenca, Velázquez, Goya, romanticisme, realisme, impressionisme,... es trencat, i desde ara i per sempre perduraran els sentiments (com a potenciador principal de l´art pictòric),... la realitat ja no cal plasmar-la.

El segle XX és el segle dels canvis: 1era. Guerra Mundial (1914-1918),postguerra, feliços anys 20, crack borsàtil de 1929, 2ona. Guerra Mundial (1939-1945). És un segle de desenganys, de decepcions en un món que en un principi es creia immens, capaç de dominar a la natura, de viure en pau i amb riquesa. Resultant en un món que s´enfonsa amb el seu propi pes, sota la pressió dels seus propis valors i lluites, amb una gent que acaba despertant a la crua realitat i baixa del carro dels somnis anomenat segle XX.

Estant el vell continent destruït i en una decadent època de la postguerra després de la IIona. Guerra Mundial, els moviments artístics traslladen les seves capitals artístiques d´Europa cap als Estats Units. Allí els americans, proclamats vencedors de la guerra i sense haver patit cap lluita en les seves terres i alçant-se amb la hegemonia del món importen tal si com d´un producte de masses es tractés tot l´art i el sentiment artístic d´Europa. Fet que en els últims anys, a mesura que Europa ha anat agafant força internacional s´ha anat igualant.

Però, tornant al començament, ens hem de posicionar en aquest mar de dubtes en el que suraven els artistes d´inicis de segle. Quan es produeix a París, capital artística de tots els temps, una Gran Exposició Universal. Allí els artistes joves descobriran de forma directa les obres dels artistes impressionistes les quals inspiraran el seu futur, fent despertar a l´artista del seu plàcid i conformista passat per a crear un nou art contemporani, un nou llenguatge que es forma amb entusiasme per expressar la nova realitat, ajustat als nous temps, un nou estil per a noves manifestacions. És l´art contemporani, és l´art dels nostres temps.