surrealisme no objectiu

Considerat el primer surrealiste. Els seus inicis en el món de la pintura i de l´art en general van ser força tardans. Va quedar impressionat al veure una exposició de De Chirico, patint un gran xoc en la contemplació dels quadres metafísics. Així que es dedicà al món de l´art. Arribant a concebre grans obres com: Mama, perquè el papa està ferit? o Temps moblat. Quadres que cal destacar per plasmar grans extensions paisatgístiques, amb formes impròpies dels objectes, formes antinaturals molt arrodonides a la semblança de còdols. Amb llargues ombres que cobreixen el terra. És l´expressió pictòrica de móns onírics, móns irreals fruit del somni.

ANDRE MASSON:

Gran aplicador de la tècnica de l´automatisme, realitzava els seus quadres tot agafant una tela blanca la qual encolava i empapava de sorra de la forma més automàtica i improvisada possible. Marcava la seva ànima amb sorra. Després potser petits retocs amb línies i colors.

HANS ARP:

Artista procedent del dadà, s´adapta a la tècnica automàtica de creació i realitza relleus amb fusta tot retallant trossos de fusta els quals situa al seu semblar i pinta. Un d´aquests quadres és "Rellotge", titulat d´aquesta forma per la meva incredulitat... li preocupava el temps, o es que la està cagant amb la interpretació de la seva creació.

JOAN MIRÓ:

Tot un pintor que fora d´etiquetar-se sota un moviment agafa de cada un el que més li interessa, el que més li convé i inspira com a artista. Un artista totalment independent que també rebrà la influència de París on viatjarà l´any 1919. I que a partir de l´any 1925 començarà a pintar la seva pròpia concepció del món surrealista. Un món particular basat en la seva pròpia concepció i idealització dels móns exteriors, del món dels somnis. Lloc on hi situa les seves estels, notes musicals, ulls, petits animals, formes bulboses, fàl·liques i sensuals. Un espai on hi dóna cabuda a la seva màgia que tant el caracteritzen com a artista, a la seva innocència compositora i figurativa.