Pere Rosselló Bover
Obra
narrativa
"Nouvelle":
«El nou llibre de Pere Rosselló és, sens dubte, un exercici
arriscat perquè no es preocupa de cap decòrum i explora les possibilitats de
llenguatges i d’estils diferents, sense més precedents, tal vegada, que les
proses burlesques i esqueixades de Salvador Espriu en Ariadana al laberint grotesc [...] i amb una total manca de
respecte per les convencions del bon gust noucentista, d’allò més sorprenent en
un professor de literatura usualment ben clenxinat. El seu major encert, al
nostre parer, està en l’elecció dels protagonistes del recorregut de l’avern de
Son Sant Joan.» Bartomeu Fiol, “L’infern som nosaltres” Diari de Balears (4 de juny de 2002).
«Amb cites de Santiago Rusiñol, Maria Antònia Salvà,
Josep Pla, Salvador Espriu i Dant Alighieri, Pere Rosselló ens convida a
seguir-lo en un pelegrinatge autènticament dantesc per aquest Infern d'una
Mallorca en vies de perdició. [...] Alhora el lector podrà descobrir aspectes ben diversos
d'aquesta Mallorca feta malbé per l'especulació i el saqueig de recursos de la
mà de Llorenç Villalonga o de Gabriel Alomar. Els profunds coneixements que de
la nostra literatura té l'autor de L'Infern de l'Illa fa que l'estil de
la novel·la, certs fragments, ens recordin Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Maria
Antònia Salvà, Joan Maragall, Miquel Àngel Riera, Gabriel Alomar, Joan Alcover,
Miquel Costa i Llobera, Mn. Antoni M. Alcover, Víctor Català... La utilització
de certs fragments dels autors abans esmentats ens obri els ulls pel que fa
referència a les possibilitats del collage literari.» Miquel López Crespí, “Pere Rosselló i
L'infern de l'Illa” El Mundo (Dimecres, 26 de juny de 2002).
«L’Infern de l’Illa és un viatge al·lucinant i divertit (sobretot això,
divertit) a través d’un infern, valgui la redundància, que l’autor situa ni més
ni pus que davall de l’aeroport de Palma (del macroaeroport, per ser més
exactes) i que té la forma d’una descomunal ensaïmada. En cadascun dels seus
cercles concèntrics, Rosselló, servint-se de personatges literàriament tan
significatius com Santiago Rusiñol, Llorenç Villalonga, Gabriel Alomar o el
vehement mossèn Antoni Maria Alcover, situa alguns dels mals que, al seu parer,
han afligit l’illa al llarg dels darrers 30-40 anys, coincidint amb l’arribada
del boom turístic i la consegüent transformació social i cultural de Mallorca,
els resultats de la qual són sobradament coneguts per a tothom que els vulgui
veure.» Miquel Àngel Lladó Ribas, “Un infern per
fer-hi una volta” El Mundo (15 de setembre de 2002).
Narrativa infantil:
Les aventures d’En Tres i mig
Il·lustracions de Maria del Mar Riera
« Les aventures d’en Tres i mig, és un llibre de contrastos, que a voltes sembla escrit amb
un to esbojarrat, amb grans dosis d’imaginació en estat pur, i altres voltes és
el pes de la crua realitat allò que vol prendre protagonisme. [...]Gràcies al
fet d’escriure en primera persona i amb un llenguatge tan planer com ambiciós,
Rosselló aconsegueix que el lector connecti fàcilment amb el llibre, i l’invita
a fer una passejada per la vida d’aquest canet especial.» Josep Pizà Vidal,
“Sota el paradigma del gaudi” ooohéee, 4 (1er semestre del 2007).
Aquest llibre fou traduït al castellà amb el títol de Tris-Tras, trotamundos (La Galera,
1989).
Entre els anys 2001 i 2002, per iniciativa de Teatres
Públics de les Illes Balears, es va representar un versió teatral de Les
aventures d'en Tres i Mig, duta als escenaris sota la direcció de Frederic
Roda, amb Josep Lluís Gallardo com a ajudant de direcció i amb els actors Pedro Mas, Àlvar Triay, Aina de Cos i Verònica Melià. El guió, de Pere
Rosselló, tot i basar-se en el relat, contenia nombroses diferències, a més
d’un bon grapat de cançons, que foren musicades per Jaume Manresa (integrant
del grup musical Antònia Font).
Il·lustracions de Mercè Arànega
«D’altra banda, l’estructura de El fantasma del País del vent té una cadència i un encadenament de
seqüències tant màgiques com insospitades i sorprenents, molt avinents amb la
dels contes populars, sense voler ser, en cap cas, un conte popular. Rere una
façana de llibre només divertit, se
n’amaga un altre de més ambiciós, amb una lectura molt actual, que ens presenta
en moltes escenes, salvant les òbvies distàncies, la vida en el seu estat més
pur: l’avarícia dels poderosos, encarnada en aquest cas en la pell del rei del
País del Vent, la ineficàcia dels mecanismes de govern, protagonitzada per la
inoperància i la immobilitat dels savis
del Consell de Saviesa [...]»Josep Pizà Vidal, “Sota el paradigma del gaudi” ooohéee,
4 (1er semestre del 2007).
Il·lustracions
d’Antònia Borràs
...«per reflexionar sobre l’existència pròpia i els
sentiments que marquen la vida, l’autor recorre a l’univers de les plantes, a
partir del qual teixeix una metàfora sobre l’amistat i la xarxa de les
relacions humanes. L’exercici d’imaginació que ens proposa, en centrar la
història en la narració biogràfica de na Flora (un personatge que pateix unes
experiències extraordinàries) permet de distanciar-nos de la visió personal, de
manera que desfamiliaritza, seguint Jakobson, tot un seguit d’aspectes que
defineixen la vida quotidiana. [...] La fantasia narrativa, que pot apropar
millor els nins a l’experiència de la vida, s’expressa amb traces justes
d’ironia i de sentit comú, que sura en l’obra de Rosselló com a marca pròpia.»
Maribel Ripoll Perelló, “Va de tendresa i de sentit comú...” Lluc, 854
(novembre-desembre 2006).
La vaca sàvia i altres contes en vers
Il·lustracions de Sergio Mora
«S’agraeix la presència de la poesia en la nostra
literatura per als més menuts. Sobretot si es tracta, com en aquest cas,
d’històries amenes i divertides, que s’encabeixen en estructures poètiques
senzilles ben rimades i ritmades [...] Els animals personificats, protagonistes
dels contes en vers, retraten prototipus humans actuals que tenim ben a prop.
[...] Gairebé totes les faules d’aquest recull es defineixen per l’ús agut i
precís que fan del vocabulari i de l’enginy, especialment pel que fa a les associacions
d’idees i els paral·lelismes home-animal que s’hi estableixen i que demostren
la proximitat que existeix, irremeiablement, entre els dos espècimens.» Eugènia
Morer, ressenya a Faristol, 58
(juny 2007).
«Y es también una obra sinceramente
encantadora La vaca sàvia i altres contes en vers de Pere
Rosselló Bover. [...] El libro es y pretende ser sencillez pura, es apto para
todos los públicos posibles y ofrece una virtud no siempre alcanzable: el libro
se lee con tal fluidez e interés “que se lee solo”, de un tirón, como quien se
desliza sin impedimentos con un tobogán de gratificación constante.» Pere Font.
Última Hora.
«El poeta illenc Pere Rosselló presenta en aquest llibre vuit deliciosos
contes en versos heptasíl·labs, amb rimes encadenades i apariades. Una
versificació de la qual l'autor ha aconseguit un rendiment excel.lent tant pel
que fa al ritme com a la narrativitat. [...] Històries escrites en tercera persona, amb un to de facècia i un final de
faula moral que les acosta a l'il·lustre precedent de les Sàtires de Jaume
Bofill i Mates. [...] En conclusió, una lectura recomanable tant pel bon gust de les històries i
per l'humor que desprenen, com pel domini de la llengua i pels mecanismes de
versificació amb què estan explicades.» Lena Paüls, Cornabou, revista
digital de literatura infantil.
També:
Adaptació de la
novel·la Fuita i martiri de Sant Andreu
Milà, de Miquel Àngel Riera
Miquel Àngel Riera, Andreu
Milà. Adaptació de Pere Rosselló Bover per a la col·lecció Gamma (COFUC i Direcció
General de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació i Cultura del
Govern Balear) de lectures adreçades a no catalanoparlants amb un nivell
inicial de coneixements de la llengua. Propostes didàctiques: Margalida Torres.
Il·lustracions: Pere Joan. (Mallorca: Editorial Moll, 2001).
Contes en xarxa:
Un
conte, “Aula magna”, aparegut a la revista digital Literària.
5 contes breus,
publicats a Literària.
4 contes traduïts al francès per Ricard
Ripoll