Presentacio | Marc teoric | Contexte urba | Comparacio esp i fr | Historia galeries | Definicio galeria| Jerarquitzacio galeries | Treball de camp | Geografia sociocultural | Geografia sectors culturals | Geografia artistica | Geografia galeries | Marxants i espai | Conclusions | Bibliografia | Taules i grafics | Retorna a index

1.3 Descripció del mercat de les arts plàstiques a Espanya i comparació amb França

1.3.1 Introducció

És un lloc comú a la literatura sobre el mercat de les arts plàstiques de dir que és molt difícil estudiar-lo a causa de la seva opacitat. I si bé és cert, com analitza Moulin (82) a causa de la seva configuració organitzativa molt informal i, dels pocs censos i registres que a la pràctica pot utilitzar l’investigador, també és cert que no s’han dedicat gaires esforços a la recerca en aquest camp si exceptuem els grans treballs de Raymonde Moulin sobre el sector de les arts plàstiques a França. A Espanya, aquesta pobresa en el coneixement d’aquest món artístic encara és més sagnant, ja que només comptem amb un informe encarregat per l’administració sobre les galeries d’art a Espanya (Laporte, 1995). Treball que, no obstant la seva innegable qualitat, té tots els límits d’una enquesta quantitativa: només arriba a captar en linees molt generals la realitat complexa.

No obstant, això, a partir d’aquest material i del que podem disposar sobre França intentarem descriure i dimensionar la realitat del mercat de les arts plàstiques a Espanya. I el compararem sistemàticament amb el francès, ja que s’assembla per la dimensió geogràfica i per l’estructuració a l’origen centralista de l’Estat, i se’n diferencia per una major descentralització política actual i, per una menor hegemonia de la capital i una major multipolaritat. Això ens servirà per destacar les singularitats del mercat artístic espanyol i per donar una idea de la seva dimensió econòmica i demogràfica per respecte al país veí.

Les informacions que utilitzarem provenen, a més de les orientacions generals dels treballs de Moulin (81 i 92) de dos estudis, que si bé no són de sociologia de l’art, ens proporcionaran les dades de base per fer l’anàlisi. Els dos estudis són, pel cas francès, Bernard Rouget i altres, Le marché de l’art contemporain en France. Prix et strategies, Ministère de la Culture et de la Communication, 1995. I pel cas de l’Estat Espanyol, Antoni Laporte i Oriol Aguilar, El sector de les arts plàstiques a Catalunya, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Barcelona, 1996.

1.3.2 El mercat artístic per regions

L’aspecte que tractarem, i que és ben rellevant pel nostre estudi és el de la distribució territorial de les galeries. Temàtica que, a part de les causes històriques és símptoma, com fa veure Menger (93), de l’especial funcionament econòmic i professional de les arts visuals i de l’espectacle.

Començant pel cas francès, segons el registre de la Maison des Artistes (dades reproduïdes per Rouget, 95) al 1990 a França hi havia 1.077 galeries. La distribució per regions és la següent:

QUADRE 3 – Distribució per regions de les galeries d’art a França 1990

Font: Maison des artistes

Per regions a França veiem una gran concentració: més de la meitat de les galeries estan a la regió Ile-de-France (un 63’4). En segon lloc, hi ha dues regions, Provence-Alpes-Côte-d’Azur i Rhône-Alpes, que amb 116 i 54 galeries representen el 10,8 i 5,0 respectivament, del total de galeries. Amb aquestes tres regions esmentades ja sumem quasi el 80% de les galeries franceses (el 79,2% exactament). Després trobem 12 regions que tenen entre 10 i 25 galeries i, 7 que no passen de 10. Com veiem, les regions on el mercat de l’art té més força són les que, o bé tenen una gran ciutat (element que comentarem més endavant) o bé són molt turístiques.

Pel que fa a Espanya la distribució per Comunitats Autònomes és la següent:

QUADRE 4 – Distribució per Comunitats Autònomes de les galeries d’art a Espanya (1995)

Font: Laporte, 1995

Per començar cal dir que la dimensió del mercat espanyol, com se sap, molt diferent al francès i això es tradueix en el nombre de galeries existents: a França 1.077 al 90i a Espanya 608 al 95, és a dir, menys de la meitat. En segon lloc, podem veure una menor concentració per regions, encara que dues CCAA, Catalunya i Madrid, s’emporten més de la meitat dels efectius. Podem parlar, per tant, de dos pols en el mercat espanyol que comentarem posteriorment. No obstant, hi ha quatre regions, Comunitat Valenciana, Andalusia, Pais Basc i Balears que superen les vint i cinc galeries i que constitueixen petits centres artístics amb una ratio de galeria per habitant fins i tot més bona que les altres dues regions. I, finalment, podem dir que set regions estarien a la forquilla d’entre 10 i 25 galeries i quatre més que no superen la xifra de 4.

1.3.3 Els centres artístics urbans

Observat geogràficament, el mercat de l’art és com un joc de nines russes: vas obrint i vas descobrint a dintre una nova realitat. Les galeries estan concentrades a certes regions, però dintre de les regions estan concentrades a les ciutats. En el cas de França, de les dades de la Maison des Artistes (analitzades per Moulin, 1992) de les 574 galeries d’Ile-de-France, 529 són ubicades a Paris "intramuros". Aquí veiem una gran concentració dins la regió a favor de la gran ciutat. De les 41 de la Regió Rhône-Alpes, 15 són a Lyon y de les 76 de Provence-Alpes-Côte d’Azur 18 són a Marsella, el que mostra una certa importància de les grans ciutat, però incomparablement menor que Paris.

A Espanya, la realitat és també de concentració a les grans ciutat però en menor grau: Madrid passa a ocupar la primera posició com a ciutat amb més galeries, 141, Barcelona passa a la segona posició amb 100 galeries, i després venen petits centres com València amb 43, Palma amb 17, Sevilla amb 13, etc. En primer lloc, cal assenyalar que la estructura de concentració regional es diferent a Madrid que a Catalunya: Madrid ciutat concentra 141 de les 149 (el que s’explica en part per la singular configuració de la CCAA madrilenya) i, en canvi, Barcelona concentra "només" 100 de les 173 galeries catalanes. Això s’explica per la existència de galeries a Catalunya de galeries a ciutats petites i mitjanes (amb certa autonomia cultural, per tant) i a les zones turístiques: per exemple Olot compta amb 9 galeries, Girona amb 6 i Sitges amb 5, etc. I en segon lloc, cal assenyalar que, les ciutats com Palma (17 galeries), Sevilla (13) i sobretot València formen veritables petits centres artístics a nivell regional (i fins i tot sobretot en el cas de València nacional, disputant la segona posició a Barcelona), cosa que no passa a França on el lideratge és indiscutit.

En definitiva, si a França podem parlar d’un mercat centralitzat amb petits centres secundaris, a Espanya hem de parlar d’un mercat menys centralitzat, bipolar i amb múltiples centre secundaris.

1.3.4 L’evolució de l’estructura territorial del mercat

Podem veure com ha evolucionat aquesta realitat en aquests dos països:

QUADRE 5 – Evolució de les galeries d’art a França (1988-1990)

Font: Maison des Artistes citat per Moulin (92) i Rouget (95)

QUADRE 6 – Evolució distribució territorial galeries d’art a Espanya (1980-1999)

Font: Agenda Lapiz i elaboració pròpia

Les dades de les que disposem són de diferents anys i de diverses fonts. No obstant això, podem veure que, en el context de creixement del mercat que va marcar els anys vuitanta fins principis del noranta, en els dos països es va seguir una tendència semblant: les galeries fora dels centres artístic van créixer més i, per tant, el mercat es va descentralitzar. Paris va deixar de representar el 62,4% al 58,0 % de les galeries a França entre el 88 i el 90. I Barcelona i Madrid van passar de sumar el 40,73% al 38,6% de les galeries espanyoles.

1.3.5 Les causes de la recentralització del mercat

Als anys noranta la tendència s’inverteix (Barcelona i Madrid representen al 99 el 48,45 de les galeries de tot l’Estat) i apareix un nou fenomen a l’Estat Espanyol: la recentralització del mercat de l’art a la capital de l’Estat, Madrid. Si observem les dades veurem que aquesta ciutat passa d’un modest segon lloc (a força distància del centre històric artístic que era Barcelona) el 80, amb 95 galeries, a 129 galeries el 86 i a 183 a l’any 1999. El que representa un 26,87 de les galeries de l’Estat, per sobre del 21,58 de la capital catalana.

És difícil analitzar les causes d’aquesta recentralització i pèrdua de la capitalitat per part de Barcelona. Però, en primer lloc, el marc general coincideix amb la consolidació de la democràcia, un creixement econòmic i una internacionalització de la economia que beneficia clarament a Madrid (les delegacions de les multinacionals s’instal·len a la capital de l’Estat). En segon lloc, també podem trobar causes político-institucionals. Són també els anys de govern del PSOE en els que s’estableix un Ministeri de la Cultura que discrimina clarament a Barcelona (pràctica que continua el PP) i, en els que s’estableix una política de grans treballs i infrastructures per Madrid, sobretot amb la construcció del MNCARS que porta a la capital la iniciativa de la institucionalització de l’art per sobre de Barcelona que no inaugurarà el MACBA fins el 1995. I en tercer lloc, hi ha causes del propi sector, encara que lligades als altres dos elements com el auge imparable i primacia de la fira d’art de Madrid, ARCO (amb gran implicació per part de les empreses i institucions madrilenyes) i, el sorgiment d’un col·leccionisme institucional i privat molt més fort. En aquest context, el d’un Madrid en auge i el d’un Barcelona en impasse, s’ha d’emmarcar per tant, el nostre estudi de les galeries barcelonines.

1.3.6 Antiguitat i dimensió econòmica de els galeries d’art

Per acabar, intentarem utilitzar alguns indicadors per caracteritzar el mercat artístic espanyol per respecte al francès, encara que a vegades aquests siguin una mica diferents. Per exemple, si parlem de l’antiguitat, un indicador que ens mostra la fortalesa i consolidació del mercat podem veure grans diferencies:

QUADRE 7 – Galeries parisenques per any de fundació (1988)

Font: Maison des Artistes, citat per Rouget, 1995

QUADRE 8 – Galeries espanyoles per any de fundació (1995)

Font: Laporte, 1995

Som conscients que les dades es refereixen a anys diferents i, a àmbits regionals diferents, el que converteix aquest la comparació en una pur exercici indicatiu. No obstant, comparar Paris amb tot l’Estat Espanyol no és tant inconcebible si es pensa que Paris concentra més del seixanta per cent de les galeries franceses.

Posades doncs aquestes precaucions podem dir que les dades ens revelen una estructura d’edats bastant semblants: les galeries fundades abans dels anys setanta no representen en cap cas més d’un vint per cent. I el tram d’anys a on se’n han fundat més és els anys setanta i vuitanta. Això és degut, tal com observa Raymonde Moulin a la mortalitat de les galeries, que desapareixen al cap de pocs anys o la mort del seu/seva fundador/a.

Ara bé, si que podem veure una diferencia entre les galeries parisenques i espanyoles: si observem en detall les dades ens mostren una estructura d’edats més envellida a la capital francesa. Això és símptoma d’una menor consolidació del mercat espanyol que confirmaran les dades de facturació següents:

QUADRE 9 – Repartició de galeries franceses per tram facturació (1999). Declaració a la Maison des Artistes (corresponent a un 30% de la facturació anual en francs)

Font: Maison des Artistes, citat per Rouget, 1995

QUADRE 10 - Les galeries espanyoles per tram de facturació (1992)

Respostes dels galeristes a la pregunta de la facturació en pts per l’any 1992

Font: Laporte, 1995

Les dades corresponen a dos tipus de registres diferents: les referides a França són del registre obligatori de les galeries a la Maison des Artistes (a on cotitzen per al seguretat social dels artista) i la referides a Espanya són dades d’enquesta, amb tot el problema que porten aparellada aquest tipus d’investigació (la taxa de resposta va ser d’un seixanta per cent). No obstant, a títol indicatiu compararem les dades per fer-nos una idea de la diferencia de dimensions d’un mercat i un altre.

A Espanya, gairebé la meitat de galeries es situa en la facturació de menys de 10.000 milions. A França, les galeries que declaren que el 30% de la seva xifra de negocis anual està entre 100.000 i 499.999 francs representen el 39,9% del total.

En el cas espanyol, si fem l’operació de calcular el trenta per cent de la facturació que declaren i convertir-la en francs, la majoria de galeries (del 47,4 que declara facturar menys de 10 milions de pts) estarien situades en la franja de 50.000 a 499.999. I a França aquesta franja només representa el 15,7% del total. I en canvi, de les galeries espanyoles que estarien en la franja del 30% de la facturació de més de 500.000 francs només representa un 4,9, quan a França aquest percentatge augmenta fins a un 32,4%.

És a dir, que en el cas de les galeries franceses respecte a les espanyoles hi ha moltes menys galeries petites i moltes més de fortes. El que ens marca una diferencia molt important respecte a la fortalesa de les galeries, la seva capacitat econòmica, que és també la potència per promocionar els artistes i participar en el mercat internacional, que en el cas espanyol seria una petita minoria.