Presentacio | Marc teoric | Contexte urba | Comparacio esp i fr | Historia galeries | Definicio galeria| Jerarquitzacio galeries | Treball de camp | Geografia sociocultural | Geografia sectors culturals | Geografia artistica | Geografia galeries | Marxants i espai | Conclusions | Bibliografia | Taules i grafics | Retorna a index

3.2 Geografia dels sectors culturals

3.2.1 Introducció

Un cop establert el marc social i cultural dels barcelonins és important establir la geografia del món cultural a la ciutat per tal de poder analitzar i comparar-la amb la del sector de les arts plàstiques. Cal dir que no a tots els sectors culturals és important la distribució per zones: no ho és en el cas de sectors com l’indústria discogràfica, de la indústria cinematogràfica o, en el editorial, encara que en aquest darrer cas cal matisar-ho (Bourdieu, 1977). Aquests sectors, de configuració més empresarial, es solen localitzar en les zones de negocis o nuclis industrials ja que, per començar, la ubicació no condiciona la distribució o la difusió. Aquesta es desenvolupa com sabem, per xarxes separades a diferencia de els sectors de les arts de l’espectacle o les arts plàstiques. No obstant, pel que fa als cinemes o els teatres, aquests ens mostren una lògica en la seva ubicació que, com veurem, responen al tipus de producte que difonen o al tipus de públic que busquen.

3.2.2 El camp del cinema a Barcelona: tipus de cinema i tipus de públic

Els cinemes a Barcelona, com a la resta de l’Estat Espanyol, varen experimentar una gran crisi (degut a la caiguda bruta de l’assistència a partir dels anys setanta) que va portar a la desaparició dels "cinemes de barri" (és a dir, dels barris perifèrics) i a una decadència dels cinemes del centre de Barcelona. I més tard, amb la recuperació de l’hàbit d’assistir al cine per part del joves sobretot, van aparèixer les multisales, situades en grans centres comercials, llocs de pas prop de les grans infrastructures viàries o altres llocs que podríem qualificar de "no llocs singulars" sinó caracteritzats per ser zones neutres socialment a on es pot arribar des de múltiples tipus de barri i que reuneixen a un públic variat.

No obstant, com veurem, la geografia dels cines barcelonins segueix tenint una certa lògica en la seva distribució, on un tipus determinats de cines s’estableixen en un tipus de zona. Aquí tenim la llista dels cinemes de la ciutat, el tipus de cine que és (nombre de sales) i la seva adreça i zona a la que pertany:

QUADRE 39 – Llista de cinemes de Barcelona per districte (1.997)

Font: Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 1997 i elaboració pròpia

QUADRE 40 – Cinemes per districte (1997)

Font: Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 1997 i elaboració pròpia

Com veiem, Eixample és la zona que ha conservat més cinemes (molt d’ells són dels anys cinquanta) i són cinemes del vell estil, grans edificis, sales amb molt aforament i poques sales. Ciutat Vella és el segon districte en nombre de sales, però cal assenyalar que la majoria estan o bé a la zona nova del port o bé a les Rambles i no dins el barri mateix (excepte o cine Maldà en el cor del Barri gòtic, o una sala de cine X que està significativament –encara que aquest registre no l’hagi contemplat- dins el barri del Raval). Sarrià-Sant Gervasi compta amb quatre cinemes de tipus antic (de una o dues sales). Per altra banda, podem veure barris, com Les Corts, Sant Andreu o Sant Martí que tenen respectivament, un, dos i altra vegada dos cinemes respectivament. Cal veure però que d’aquests cinc cinemes, tres són multisales de recent inauguració. En el cas del de Sant Andreu, un dels cinemes està situat a una gran àrea comercial i, el segon , a la nova zona de Poblenou (La Vila Olímpica) construïda com sabem arran dels Jocs Olímpics del 92. O sigui, que no són cinemes inserits al teixit social del barri sinó zones obertes a altres parts de la ciutat. Una menció a part mereix el districte de Gràcia, que tot i ser un dels districtes més petits compta amb tres cinemes de tipus "antic": Lauren Gràcia, Verdi i Verdi Park, que encara que els últims dos tenen bastants sales (cinc i quatre, respectivament) es tracta de sales de petit aforament. El cines Verdi i Verdi Park, estan integrats a la xarxa europea de distribució de cine europeu i, el tipus de cine que projecte i la seva presentació (amb fulles de crítica disponibles, cartelleres amb els articles dels crítics aparegudes a la premsa general i especialitzada) fan del cine signes distintius del districte de Gràcia.

Com a conclusió podem dir que només hi ha cines en sis dels deu districtes de la ciutat i que aquest està bastant concentrat per zones (per exemple, a Nou Barris, el segon districte amb més població de la ciutat no té cap cinema). I que aquests es concentren en les zones de renda més alta de la ciutat (Sarrià-Sant Gervasi) en zones cèntriques (Ciutat Vella o l’Eixample) o en zones que són un especial focus cultural (com per exemple Gràcia). I pel que fa al tipus de cinema i al tipus de cine que projecten ja hem comentat que hi ha molta diferència entre els multisales (que a excepció del Icària a Poblenou que projecta cine en versió original –està a prop de la Barceloneta, un barri amb una important colònia d’estrangers- o el Renoir de Les corts)que només projecten cinema americà, i els petits cinemes de Gràcia, que projecten sobretot cine espanyol o europeu.

3.2.3 Distribució geogràfica del teatre

Encara és més significativa la situació geogràfica dels teatres: aquests es concentren en determinades zones segons els tipus de teatres, el que revela una lògica de camp. De teatres a Barcelona només en trobem a quatre districtes dels deu en que divideix la ciutat, el que ens parla d’una concentració més gran que els cinemes. Aquí a continuació podem observar la llista de teatres i la distribució per districtes del total de 29 teatres barcelonins:

QUADRE 41 – Teatres per districte (1999)

Font: Mònica Ruz, La dinàmica del teatre barceloní, investigació en curs al Centre d’Estudis de Sociologia de l’Art i la Cultura)

Podem veure que no hi ha teatres ni a les zones obreres ni a la zona alta de la ciutat. No obstant, més enllà d’aquestes observacions les dades poden dur a certa confusió. Per exemple, els teatres de Sants-Montjuïc en realitat corresponen a dues realitats molt diferents: dos dels teatres de la zona de Montjuïc (parc on hi ha grans equipaments culturals i esportius com la Fundació Miró, el Museu Nacional de Catalunya, el Palau de Esports Sant Jordi, etc.); i els altres tres corresponen a teatres privats de la coneguda avinguda Paral·lel, històrica zona dels teatres de bulevard, varietats o de revista. Pel que fa als teatres de ciutat vella les dades també poden portar a una percepció errònia: dels que administrativament estan al Barri Gòtic, tots ells estan cara a les Rambles i no dins el barri (i com se sap les Rambles són una prolongació del centre i no un espai dins un barri). Es una mica el que passa amb els teatres del Raval, un dels quals és dins l’eix del Paral·lel i no dins el carrerons del Raval i un a les Rambles. Quatre només estan en realitat dins el barri que abans s’anomenava "el Chino".

Pel que fa al Born, la cosa canvia. El barri compta amb tres teatres i els tres estan integrats dins la zona de petits carrers del barri. Dos a la zona coneguda com la Ribera i un a la part alta del barri. Dins l’Eixample s’hi situen 8 teatres, i el que és més significatiu, al barri de Gràcia s’hi concentren 5 dels 29 teatres de Barcelona.

Però més rellevant és analitzar a partir del següent quadre que hem construït el tipus de teatres de Barcelona i com es distribueixen territorialment. En aquest sentit hem elaborat una tipologia a partir de les dades recollides per Mònica Ruz a la investigació La dinàmica teatral de Barcelona del CESAC que contempla els següents tipus de teatre: teatre públic, teatre de bulevard, teatre de grans produccions i teatre alternatiu.

QUADRE 42 – Direcció, zona, any de fundació i tipus de teatre (1999)

Font: Mònica Ruz, La dinàmica del teatre barceloní, investigació en curs al Centre d’Estudis de Sociologia de l’Art i la Cultura)

En la construcció de la tipologia hem tingut en compte varies variables: la titularitat del teatre, el tipus d’organització empresarial, el nombre de representacions i venda d’entrades i el tipus d’obra programada. En la categoria teatre públic hem inclòs els teatres dependents de les tres administracions: ICUB-Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona I Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Creiem que aquest tipus de teatre és diferent dels altres ja que el que siguin públics condiciona el mode de funcionament i el tipus d’ubicació geogràfica. A diferencia del sector privat tendeixen a instal·lar-se en zones de grans equipaments o bé aïllats de la resta de focus culturals. En la categoria de teatre de bulevard hem inclòs aquells teatres que programes espectacles musicals, de varietats o revista. Pel que fa als teatres de gran produccions hem englobat als teatres que estan gestionats o bé per grans productores o que programen obres de costos elevats o amb grans figures del teatre. I per últim, el teatres alternatius es caracteritzen per ser teatres amb un aforament molt més petit, una venda d’entrades limitada, que programen obres d’artistes més joves o relativament desconeguts pel gran públic i que, a més, la majoria estan agrupats en una associació que es designa amb aquesta etiqueta: la coordinadora de teatre alternatius. A la taula es pot veure el nom del teatre i la categoria que li hem acordat.

Pel que fa al tipus de teatre que hi ha a cada zona podem veure que a Sants-Montjuïc hi ha dos teatres públics, un de bulevard i dos de grans produccions; al Barri Gòtic (a les Rambles) n’hi ha dos de grans produccions; al Born, un de públic i dos d’alternatius; al Raval, un de bulevard, tres de grans produccions i dos d’alternatius; a l’Eixample, un de bulevard, un de públic, tres de grans produccions i dos d’alternatius; i a Gràcia, un de públic i quatre d’alternatius.

Com a conclusió podem dir que podem veure una zona tradicional de grans produccions i bulevard, Sants Montjuïc, juntament amb les Rambles. El Raval i l’Eixample per altra part, constitueixen unes zones mixtes. I per últim, podem identificar clarament dos focus de teatre alternatiu com són el Born i Gràcia, el que marca fortament a nivell simbòlic les dues zones, la visió que en té el públic i fins i tot la gent que hi viu, ja que com veurem això afecta a la seducció que exerceixen aquests barris per als amateurs o professionals de la cultura.

Cal dir que en el mapa que ens dibuixen aquestes informacions no hi ha fronteres geogràfiques clares entre un tipus de teatres i uns altres. Però el que si veiem són focus clars de teatre jove i alternatiu. El que constitueix una atracció (el contingut simbòlic, la oferta cultural i el públic que atrau) pels sectors joves i més avantguardistes del galerisme a la hora de buscar ubicació.