Presentacio | Marc teoric | Contexte urba | Comparacio esp i fr | Historia galeries | Definicio galeria| Jerarquitzacio galeries | Treball de camp | Geografia sociocultural | Geografia sectors culturals | Geografia artistica | Geografia galeries | Marxants i espai | Conclusions | Bibliografia | Taules i grafics | Retorna a index

Presentació

Els marxants d’art i l’espai urbà és el resultat de dos anys d’aprenentatge i investigació en el camp de la sociologia de l’art. El primer va consistir en un aprenentatge teòric i de les experiències acumulades de recerca al Centre de Sociologie des Arts (CSA), que forma part de la prestigiosa École des Hautes Études en Sciences Sociales de Paris), en el marc d’un curs de Diplôme d’Études Approfondies sota la direcció del destacat investigador Pierre-Michel Menger.

El segon lloc, la segona fase de l’investigació ha estat possible gràcies a una beca d’investigació de la Universitat de Barcelona i la integració en la investigació La dinàmica cultural barcelonina portada a terme pel Centre d’Estudis de Sociologia de l’Art i la Cultura (CESAC) dirigit pel prestigiós investigador Arturo Rodríguez Morató, qui m’ha constanment ajudat en els aspectes teòrics i pràctics de la recerca. A ell i a tots els membres de l’equip del CESAC del qual formo part, la Mónica Ruz, l’Ingo Michael Von Sudahl i que compta amb la generosa colaboració del reputat sociòleg Salvador Giner, va dedicat aquest primer treball.

Aquesta recerca que, tot i reconèixer i enorgullir-se de ser continuadora de la tradició investigadora encetada per Moulin i continuada i enriquida per Menger i Rodríguez Morató, espera ser una correcte aplicació en un camp relativament inexplorat, el galerisme a Barcelona, i alhora un avenç en el coneixement de la professió dels marxants, el món de l’art i de les dinàmiques culturals urbanes.

0.Introducció

És freqüent que les galeries d’art portin el nom de la zona o el carrer a on estan situades. A Barcelona aquest és el cas de catorze d’elles. Perquè pels marxants d’art és tant important l’espai com per dedicar-li el nom del seu establiment? En segon lloc, trobar una galeria d’art no és fàcil per als no iniciats al món de l’art. Usualment estan situades repartides per la ciutat però en zones a les quals un és usual viure, treballar o passejar-se. O més aviat, estan concentrades en alguns barris, carrers o illes de cases.

Les galeries d’art, és cert, són un poca cosa a nivell social i econòmic. Però quan passes per un carrer de galeries notes un ambient especial. Proporcionen a la ciutat aquella imatge de ciutat cultivada i cosmopolita que agrada i atrau a natius i forans. Per tant, serà interessant que intentem analitzar el perquè d’aquesta estranya i intensa relació entre el món del comerç de l’art i la ciutat. I ho farem a Barcelona, la nostra ciutat, una realitat prou complexa i rica, però parant atenció a les influències que ha rebut i segueix rebent dels altres centres culturals.

No som els primers que ens referim a aquesta temàtica. De fet, és tema usual d’articles a la premsa, part d’estudis acadèmics o fins i tot treballs articles. Per exemple, als anys setanta, els artistes conceptuals catalans, Grup de Treball, van elaborar una obra que consistia en una enquesta i un mapa de les galeries madrilenyes per tal de denunciar la seva situació en els zones burgeses (Veure ANNEX, 8). El nostre treball no buscarà la crítica social sinó la comprensió d’un fenomen social i artístic. Però tampoc s’aproximarà al fenomen tal com ho fan els crítics d’art o altres disciplines.

Amb els instruments de la sociologia de l’art buscarem una explicació a aquesta complexa qüestió per dues bandes. La primera, serà analitzar la configuració social, cultural de l’espai urbà, les diferencies entre zones, els nuclis culturals, tot des del punt de vista d’una història que evoluciona. I per altra banda, buscarem l’explicació en el protagonista d’aquesta qüestió, el marxant d’art barceloní. Les preguntes a contestar són: Com valora un marxant els llocs de la ciutat? Quines són les condicions ambientals que busca per situar-se en un lloc o en un altre segons la seva estratègia professional? I com afecta a la seva carrera el fet d’estar situat a un lloc o un altre de l’entramat de carrers de la ciutat?

La ciutat ha estat escenari de les innovacions, lluites i renovació artística. I per tant, això no ha escapat als estudiosos del món de l’art. Començarem repassant com ha estat utilitzat l’espai com a element d’anàlisis del món artístic. Per tot seguit, estudiar com el mercat artístic ha canviat amb l’evolució de la ciutat i quin paper ha jugat en la configuració urbana d’aquesta. Tot seguit, hem explicat com és el mercat de l’art a Barcelona i l’historia de les galeries d’art de la vila, el que acabarà de posar els elements teòrics i contextuals de la recerca.

En segon lloc, descriurem com s’ha aconseguit definir la població a estudiar, la metodologia que hem utilitzat, i com s’ha desenvolupat el treball de camp.

En tercer lloc hem descrit i analitzat la geografia social i cultural de la ciutat, i la configuració geogràfica dels sectors culturals en el marc barceloní. El que ens ha donat un marc d’anàlisi adequat per a estudiar les els condicionants de la localització el sector artístic i dels marxants en particular.

En certa manera hem descrit les "regles del joc" de la relació entre els marxants i l’espai urbà. Element en el que ja entrem de ple a la darrera part, amb la descripció en detall del mapa de galeries de la ciutat, amb els seus centre i subcentres i les característiques que els defineixen. I finalment, a partir de les entrevistes realitzades amb els marxants d’art, intentarem fer entendre i analitzar el perquè del comportament espacial dels marxants, la relació que té amb la seva carrera professional i com això ve influenciat i influència l’evolució de la ciutat.

Per acabar, en les conclusions reflexionarem sobre quin tipus de ciutat, de món artístic i professional aconsegueix descriure i, sobre les estructures modernes i les dinàmiques postmodernes que apareixen en aquest fi de segle a la nostra ciutat.